Article d’opinió – Ramon Orfila – “Vox nega la violència de gènere”

Article

Ramon Orfila

“El passat 25 de novembre es va celebrar, amb centenars de manifestacions reivindicatives a tot el mon, el Dia mundial per a la eliminació de la violència contra les dones, una xacra cada dia més visible a la societat en la que vivim i la gravetat de la qual ha obligat a prendre mesures legislatives i administratives.

Unes mesures que, sense ser la panacea de res, com a mínim havien mostrat, fins fa ben poc, una determinació unànime de les forces polítiques amb representació parlamentària a l’hora de donar-li a aquesta qüestió la prioritat que s’exigeix des del Consell d’Europa, des del Parlament Europeu o des de les Nacions Unides. Tot plegat per afrontar el repte que implica fer front a unes xifres preocupants que ens diuen que, des que es van començar a comptar l’any 2003, ja es comptabilitzin més de 1.000 dones assassinades.

I he dit “fins fa ben poc”, perquè la irrupció amb força del partit de l’ultra-dreta Vox als diferents ajuntaments i parlaments, ha trencat el consens existent fins ara, de tal manera que a totes les institucions en les que aquest partit té presència, ha resultat impossible l’aprovació d’una declaració institucional de condemna de la violència contra les dones, ja que aquest tipus de pronunciament exigeixen unanimitat a l’hora de tramitar-se.

És, aquesta, una passa enrere més, provocada ja no sols per la presència del partit franquista a les institucions, sinó per l’existència de pactes de govern o de governabilitat d’aquesta formació amb la resta de partits de la dreta espanyola, PP i Ciudadanos, els quals, atemorits per les reaccions sempre altisonants de Vox davant qualsevol actuació dels seus socis que no els agradi, han optat per fer un mutis pel foro, sempre disposats a deixar els principis a un costat si allò que està en joc es la permanència al poder.

El partit que lidera Abascal, que, no ho oblidem, va obtenir més de 3.600.000 vots a les darreres eleccions generals del passat 10 de novembre, no amaga que, entre els seus objectius, hi figura la derogació de tota la legislació estatal i autonòmica sobre la violència de gènere, i la seva substitució per allò que ells anomenen “violència intrafamiliar”, i en conseqüència la desaparició de qualsevol tipus d’actuació prioritària contra la violència exercida contra les dones pel fet ser-ho. I per justificar el seu plantejament, utilitzen un seguit de fal·làcies i mentides que, tot i ser desmentides des de diferents instàncies, són repetides una i una altra vegada, com si a força d’afirmar-les poguessin convertir-les en veritats.

I crec que és un deure, precisament, desmuntar els embolics i mentides utilitzades i fer-ho per tots els mitjans i des de tots els espais possibles.

Així, ben al contrari d’allò que han anat afirmant els dirigents de Vox en el sentit que sols un 3% de les denúncies de violència contra les dones són reals, les xifres aportades pel Consell General del Poder Judicial indiquen que les denúncies falses només representaven un 0,01%. Tant és així que, en contrast amb les més d’1,2 milions de denúncies de dones entre el 2009 i el 2017, només 96 han estat condemnades per denúncia falsa, segons dades publicades pel poder judicial.

I ens hem de remetre a aquestes dades perquè la contumàcia amb la que es mantenen les mentides de component masclista arriba a calar en una societat en la que, segons la Fundamental Rights Agency (FRA), que va dur a terme un estudi sobre la violència masclista a Europa, es va concloure que una de cada quatre dones havia patit algun tipus de violència física o sexual.

I el mateix succeeix amb la temptativa dels dirigents de Vox d’intentar equiparar la violència contra les dones a l’àmbit familiar, amb la violència exercida per dones contra els homes, un intent que també queda desmentit per les dades del Ministeri d’Interior, que concreta en el seu informe sobre l’homicidi a Espanya que, entre el 2010 i el 2012, un total de 131 dones van morir a mans de les seves parelles o ex parelles, mentre que els homes morts a mans de les seves dones o ex dones van ser 17.

En un intent igualment manipulador de la realitat, des de Vox s’ha tractat d’atribuir als estrangers la major part de les morts violentes en l’àmbit domèstic, quan, segons la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, el percentatge d’estrangers entre els assassins de les seves parelles és d’un 38%.

Però la veritat és tossuda i tard o d’hora s’acaba imposant a la mentida, per molt que s’intentin aplicar els mètodes d’intoxicació més agressius, i és per això que estic convençut que a mig termini les mentides dels ultres sobre la violència de gènere i les ambigüitats dels seus socis han d’acabar perjudicant electoralment també els seus autors. Per fer-ho possible, però, no hem d’escatimar esforços des de les administracions o des de cadascun dels ciutadans que ens sentim compromesos a continuar la batalla contra el sexisme i la violència masclista, i hem de saber aprofitar totes les tribunes possibles per fer-ho.

En vespres del 25 de novembre, la Comissió Europea ha fet pública la seva declaració “La violència contra les nenes i les dones és violència contra tota la humanitat i no pot tenir cabuda ni a Europa ni a cap altre lloc. Malgrat el nostre compromís, sabem que encara som llum de guanyar aquest desafiament…. i cal tenir el compte que aquesta violència es pot donar a qualsevol lloc, no hi han llocs segurs, ni tan sols a la pròpia casa”.

Download PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *