Article opinió – Clàudia Pons – “El Port de Fornells”

Fa poc més de dues setmanes, va ser notícia l’acord sobre el pla d’usos de les cases recuperades per Ports IB al port de Fornells (per haver acabat la seva concessió) i de les instal·lacions incloses en la reforma integral del port.

El tema no és nou. Molts vesins i vesines de Fornells demanen des de fa temps millores  al Port (ben necessàries i que no han començat fins fa ben poc).

Un dels aspectes que ha dut més debat ha estat la construcció d’un nou edifici al Pla de Fornells (després de l’incendi que va patir el que hi havia al 2016).

Ports IB des de sempre ha tingut la intenció d’edificar de nou aquella zona de la façana marítima de Fornells, la  qual cosa, per jo, ja és un gran disbarat.

Camarasa (2004) defineix l’ètica en l’Administració pública de qualitat com el “comportament correcte i no censurable com a condició sine qua non per a una bona administració d’un servei públic”. I afegeix que cal “persistir en l’esperit de servei com a servidors públics i en l’obligació de donar el major i millor servei”.

No puc entendre com un ens públic, com és Portes IB, que hauria de mostrar uns principis ètics com ara responsabilitat davant l’interès general de la societat, tenir en compte l’ecologia i la sostenibilitat, la cooperació entre els diferents actors, receptivitat a les demandes de la ciutadania, etc.  deixi de banda aquests principis i ignori les demandes que han fet arribar tant des del mateix ajuntament des Mercadal (a través de diferents acords de ple) com des del Parlament de les Illes Balears (BOPIB nombre. 181 – 20 de febrer de 2019), que insten el Govern de les Illes Balears i l’ens Ports IB a no incloure en el projecte de reforma integral del Port de Fornells (fase II) cap nova edificació en superfície a la zona de domini públic Es Pla de Fornells.

També em sorprenen les mentides que diuen respecte a l’obligació d’incloure una cantina o un restaurant al projecte perquè, tot i que la normativa contempla que en les dàrsenes o ports esportius gestionats en règim de concessió (que no és el cas) s’hi han de prestar alguns serveis (com seria l’edifici social i cantina), també el mateix article diu “Per ordre del conseller competent en matèria de ports es regularan la implantació dels serveis enunciats a l’apartat anterior, els règims específics de prestació i les possibles exempcions segons les característiques de cada port”, que en el cas del Port de Fornells, es justifica sobradament l’exempció (per l’elevada oferta de restaurants que hi ha).

¿Per què ports no ha volgut assumir la voluntat popular que defensa mantenir l’espai lliure de noves edificacions per a altres usos en un espai tant emblemàtic?

D’altra banda, aquest aspecte hauria de quedar resolt, pel fet que Ports ha recuperat un edifici, que perfectament podria ser utilitzat  per a la ubicació d’oficines, local social…

Crec que la definició dels usos dels habitatges recuperats s’ha de donar després d’un procés de debat i col·laboració amb l’ajuntament, les entitats, els vesins i les vesines del poble, tot adaptant els usos a les necessitats del municipi.

És ver que durant massa anys, el model territorial i urbanístic s’ha fonamentat en anar consumint, anar ocupant territori i sòl amb nova edificació, però hem de passar del creixement de la superfície urbanitzada al reciclatge urbà.

El paisatge (i en aquest cas la façana marítima del port de Fornells) és un bé comú, un bé compartit que satisfà necessitats col·lectivament. L’administració té unes obligacions de caire ètic de mantenir el paisatge, d’intentar revertir la dinàmica econòmica del territori per anar cap una economia més verda, que no generi més despesa de carboni.

Esperem que Ports IB reflexioni i plantegi un pla d’usos més assenyat i responsable, que defensi el bé comú.