Article opinió – Fanni Riudavets – “Equilibri”

Crec que tota la societat menorquina és ben conscient de la importància que té el turisme per a l’economia de la nostra. És evident que molta gent treballa en les diverses activitats adreçades directament als visitants forans o almenys estretament relacionades. Això, sens dubtes, és indiscutible. Com tampoc es pot negar que genera beneficis empresarials, impostos que emplenen les arques públiques, etc.

Si més no, i això també és evident, el turisme força una sèrie de servituds que, de qualque manera, enterboleixen la vida quotidiana dels menorquins i menorquines: massificació, precarietat laboral, augment dels preus de l’habitatge, saturació de les infraestructures.

Menorca és una illa, un espai limitat i fràgil. Si una cosa hem de tenir clara és que si volem preservar-la no podem apostar exclusivament per a l’activitat turística i, alhora, si volem mantenir l’activitat turística cal preservar la nostra illa.

No és una paradoxa. És l’evolució assenyada de l’economia. Quan els darrers anys setanta i durant tota la dècada dels vuitanta el moviment ecologista, amb el suport infatigable del PSM, va encetar dures lluites per frenar la urbanització desbocada del litoral menorquí (de s’albufera des Grau a Macarella, des prat de Son Bou a Binimel·là, etc), va rebre crítiques ferotges de la dreta mediàtica i política, mentre a algunes poblacions els governs socialistes feien els ulls grossos o bé descaradament afavorien els interessos dels promotors turístics.

Però, ho podem dir amb el cap ben alt, el temps ens ha donat la raó. Si Menorca és avui una destinació turística de gran atractiu és precisament perquè l’ecologisme aconseguí frenar la urbanització brutal que la dreta propugnava i que hagués convertit la costa de Menorca en una mar de ciment sense personalitat.

I això sí és una paradoxa. Aquells que ens acusen d’estar contra el turisme, si tinguessin una miqueta de dignitat, ens haurien de demanar disculpes i donar-nos les gràcies per haver salvat l’atractiu de la nostra illa.

Però no ho faran. No han evolucionat gens ni mica. Segueixen dins la caverna fosca dels rendiments econòmics immediats i el menyspreu per qualsevol política que no suposi doblers fàcils.

En aquests moment estem en un punt cabdal. Hem de cercar un equilibri entre el desenvolupament turístic i la preservació del nostre entorn, entre els beneficis i les servituds que abans esmentava. La Llei Menorca Reserva de la Biosfera que s’està tramitant al Parlament de les Illes Balears va precisament en aquesta línia.

Però la dreta no entén, o millor no vol entendre, res. No volen adonar-se que les platges massificades, la saturació dels pobles, la tensió sobre les infraestructures…fan disminuir l’atractiu turístic. Cal posar límits per poder mantenir-lo. En sortirem guanyant tots els menorquins i menorquines, i en primer lloc el sector turístic. La qualitat genera riquesa, la quantitat la malbarata.

Preparem-nos a sentir altre cop els lladrucs de la dreta. No els hem de fer cas, no hem d’afluixar. Una altra vegada el temps ens donarà la raó.

Download PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.