Article opinió – Ramon Orfila – “Lluitar contra el feixisme, una necessitat imperiosa pels demòcrates”

L’intent d’assalt de la seu del principal sindicat de  treballadors d’Itàlia, al final d’una violenta  manifestació convocada, en un principi, per protestar contra la obligatorietat del  anomenat passaport COVID, ha marcat una línia vermella que obliga el govern  Italià a prendre mesures que, mes prest que tard, han de representar un model a seguir per altres governants d’una Europa en la que, dia a dia, assistim al creixement d’un nou feixisme, caracteritzat per les crides a l’odi contra minories, emigrants i col·lectiu LGTBI  i la pràctica de la violència.

La infiltració de coneguts grups feixistes molt violents en una manifestació a Roma que no tenia res que veure amb l’ideari ultra dretà, i l’entrada violenta a la seu del sindicat, es va inspirar en l’assalt al Congrés dels EEUU per part dels ultres partidaris de l’ex president Trump i representa una escalada en la cada dia mes perillosa pràctica de la violència dels sectors mes dretans de molts països d’Europa.

Des de la Confederació General Italiana del Treball, s’ha exigit contundència des del Govern, recordant el seu passat de lluita contra el feixisme de Musolini que “Vam resistir llavors i ho tornarem fer una vegada més. Però a tots els recordam que moviments que evoquen el feixisme han de ser dissolts per respectar la Constitució, nascuda de la lluita per l’Alliberament”.

Després, moltes mes veus, des de diferents àmbits, s’han afegit a aquesta reclamació i el debat s’ha estès a molts mes països d’una Europa en la que el neo-feixisme ha crescut els darrers anys fins arribar-lis permetre tocar uns ressorts del poder que els facilita fer-se cada vegada mes forts i impulsar, des de les mateixes institucions que governen per si sols o col·ligats amb la dreta més tradicional i democràtica, una cultura basada en elements ultra-catòlics, i en el racisme i la xenofòbia, així com en l’admiració als líders nazis i feixistes dels anys 30 del segle passat.

Polònia és el model a seguir, per part d’aquests grups i fa pocs dies el líder de VOX, Abascal, sortia en defensa d’Orban i Polònia en el seu enfrontament amb les institucions europees.

Espanya no resulta una excepció en aquesta tendència i les darreres manifestacions de l’ultra dreta han estat marcades per una violència creixent, sense que fins ara la reacció de l’Estat hagi estat tot lo contundent que seria necessari, i fins i tot actuant des dels mecanismes de l’Estat amb una permissivitat que frega la deixadesa, com ha succeït fa poques setmanes amb la manifestació feixista a Chueca, a Madrid, sol·licitada formalment per rebutjar l’Agenda 2030-50 i que es va convertir en una exhibició de fanfarroneria neo-nazi i violenta contra el col·lectiu LGTBI especialment present a aquell barri madrileny, cridant “fuera sidosos de nuestros barrios” o “fuera maricas de nuestros barrios”. O la participació de grups ultres pels carrers de Barcelona aprofitant les manifestacions del dia de La Hispanidad, fent crides en favor de l’antisemitisme, entre altres.

L’Ajuntament de Barcelona ho ha denunciat i des d’alguns ministeris s’han denunciat també els fets de Chueca, però la sensació que des de la fiscalia i alguns jutges no es dona prou importància als fets fomenta la sensació d’impunitat d’aquests grups i els dona coratge a l’hora de continuar.

Des del més profund respecte pels drets de pensament, d’expressió i manifestació, vull dir que em sent profundament identificat amb la resposta que Susana Camuso, ex-secretaria general del sindicat, atacat, CGIL ha donat quan l’han entrevistat sobre la possibilitat d’il·legalitzar les organitzacions feixistes a Itàlia:

No és suficient, però seria un element de claredat i de respecte de la llei, perquè la reconstitució del feixisme està vetada per la Constitució Italiana. També crec que és necessita un debat públic per que no és suficient il·legalitzar a les organitzacions neofeixistes, es necessari reconstruir una altra cultura.

Mentre,  aquí, acabam de conèixer que: “Pablo Casado podria governar en solitari amb el suport de Vox segons una nova enquesta. Després de la Convenció Nacional de València, el Partit Popular es manté en una forquilla d’entre 127 i 129 escons, igual o més que els que sumarien els dos partits del govern de coalició, PSOE i Unidas Podemos, que ballarien entre els 123 i 127 escons. Així ho revela una enquesta de NC Report, feta entre el 13 i el 15 d’octubre i publicada pel diari La Razón”.

¿Hi ha motius per estar alarmats?  Jo  crec, sincerament que si, VOX ha demostrat la capacitat d’influenciar les polítiques del PP, fent-les més radicalment dretanes quan els seus vots han resultat necessaris per que el PP governi, i si arriben a fer-ho al Gobierno de España el retrocés a molts nivells pot ser dramàtic.

¿Serem capaços d’actuar en conseqüència?