“Àvis, àvies i Sant Jordi”

Article opinió – Leonor Berja

“Àvis, àvies i Sant Jordi”

Ara que ha passat Sant Jordi faig una mica de balanç dels llibres llegits durant aquests dos darrers anys. De vegades en faig un repasso, però aquests anys estranys no l’havia fet encara. Me n’he adonat que he llegit molt, moltíssim i que he après a utilitzar el format digital de les biblioteques (no l’havia utilitzat quasi bé mai fins que ens van confinar).

En general he llegit molta novel·la, contes, algun assaig i molts llibres sobre educació, també he estirat de la literatura juvenil perquè m’encanta llegir els llibres que han agradat als meus fills i seguir les seves recomanacions. M’autocritic haver llegit poca poesia, la tenc una mica abandonada i crec que em faria bé retornar-hi. També he trobat ha faltar escriure, ho hauria de fer més, ja m’ho deia s’àvia.

De tota aquesta immersió literària n’estic més que satisfeta, però la que més m’ha omplert aquests anys, ha estat la rebuda de manera oral. Durant aquests dos anys de mascaretes i confinaments he gaudit de llargues converses amb els meus avis. De s’àvia en vaig treure allò d’alerta que tant llegir no et faci perdre s’escriure, que pessic a pessic van matar s’ase (matar s’ase a pessics, seria), molts remeis i històries de família i de s’avi he escoltat històries de postguerra, he après els noms de senyes de la mar i de tanques d’enterra i acudits poc ingeniosos però molt divertits i gens passats de moda com Joana partim d’aquí, que ens tornaran a donar faves!!

Quin gustàs tenir avis grans, amb un cor enorme i amb una riquesa de vida immensa. Quina lliçó! És ver que abans dels acudits, dels consells culinaris o de les històries de quan eren petits hem parlat de cites mèdiques, de mals, de notícies, de covid, del temps i de l’electricitat, per posar algun exemple, però amb els rebeinets han fet nusos d’armades per anar a pescar, hem après a sembrar espàrrecs, fer empelts, a fer sabó, em fet un recull d’acudits i dites que quasi ningú ja empra, ja sabem com fer coques més esponjoses i quan i com cuinar es fesols de garroveta…quin gust escolta s’avi i s’àvia.

Podria xerrar d’ells hores infinites perquè he passat infinites hores amb ells. I més que en passaré! i ara m’atur aquí, perquè s’àvia sol tenir raó i sí que he perdut un poc s’escriure. He començat amb Sant Jordi, amb els llibres i ara no sé com acabar aquest article.

Notícies relacionades