Article Opinió – Maite Salord – “Lideratges polítics i pandèmia”

Assistim a una crisi sanitària, social i econòmica sense precedents en el món globalitzat, d’abast profund i amb unes conseqüències impensables fa tot just un any. Aquesta és la realitat que no podem defugir i que hauríem de ser capaços de mirar cara a cara amb valentia i honradesa. Perquè el positivisme necessari davant qualsevol situació adversa de la vida com és aquesta, no ens hauria de fer caure en un bonisme, de vegades ridícul, que en el fons només intenta dissimular-la.

Gestionar les administracions públiques en temps de pandèmia no és fàcil. Gens. Més que mai, exigeix lideratges polítics sòlids, capaços de transmetre confiança i credibilitat en moments en què tot tremola. Una confiança i una credibilitat que s’han de guanyar dia a dia amb organització, planificació i decisió. Així mateix, no lidera qui no treballa en equip perquè estarem d’acord que és a partir del diàleg i de la discussió d’idees que s’arriba a les solucions realment òptimes. I, finalment, és clau saber comunicar el missatge que es vol donar amb rigor, seguretat i proximitat amb qui l’escolta. A la sèrie The Crown, Isabel II l’hi va resumir perfectament a una personalista Margaret Thatcher que havia vist qüestionat públicament el seu lideratge: el poder no és res sense autoritat.

En aquest context, no podem obviar que una gran majoria de menorquins veuen el Consell Insular, en el seu doble paper, com l’autèntic govern de l’illa. D’una banda, és administració local i el de Menorca té, en aquest sentit, un clar perfil d’ens que propicia la coordinació i dona suport als ajuntaments de l’illa. I, d’altra banda, des de la reforma estatutària del 2007, els consell insulars són, també, per primera vegada, govern de Menorca en els mateixos termes que el govern autonòmic.

Així, el repte i la responsabilitat del Consell Insular de Menorca en aquests moments crítics és enorme. Però és, també i sobretot, la gran oportunitat de demostrar que ha de ser, més que mai, l’administració de referència dels menorquins, amb capacitat de reivindicació de les nostres singularitats en temps de pandèmia. Tenim el deure de continuar eixamplant, amb fermesa, l’autogovern de Menorca. I, com ja he dit en altres ocasions, ho hem de fer amb tota l’ambició possible. Perquè Menorca és un territori amb identitat i cohesió suficients per ser una entitat política pròpia que, amb totes les seves similituds i particularitats, s’articuli, de forma sòlida i efectiva, en el context de les Illes Balears.

Però coordinació no és submissió. Igualtat no és equitat. L’objectiu és que les decisions es prenguin en base al reconeixement de les diferències. Les solucions no han de venir de fora de Menorca. No hem d’acceptar respostes que no responguin als nostres problemes. Menorca ha de fer sentir la seva veu sense tuteles d’ens a qui, no ho oblidem, el marc estatutari ens reconeix en igualtat. Només així, n’estic convençuda, es pot gestionar en benefici de la comunitat.

Download PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *