Article opinió – Miquel A. Maria Ballester – “Pensa globalment, vacuna localment”

Dilluns passat, el director general de l’OMS, Tedros A. Ghebreyesus, va llençar un clam d’alerta davant la possibilitat, absolutament real i propera, que les vacunes contra la Covid-19 no arribin als països més pobres del món. I no ho va dir en unes declaracions puntuals a la premsa, sinó en una reunió del comitè executiu de l’OMS, qualificant aquesta possibilitat, si s’acaba finalment produint, de fracàs moral catastròfic.

Tots sabem que les agències de Nacions Unides estan formades, i per tant d’alguna manera controlades, pels estats, i l’OMS no n’és una excepció. I per açò mateix crida l’atenció que el director general d’aquest organisme hagi estat tan clar i contundent.

Ghebreysus va criticar l’actitud egoista dels països rics i les grans corporacions farmacèutiques, de les quals va dir que prioritzen l’obtenció de contractes i llicències en els països rics, que és on obtenen majors beneficis. Fins a quin punt és així?

Diversos mitjans d’informació econòmica han anat donant notícies prou concretes, i coincidents, al llarg de les darreres setmanes. La primera dada a tenir en compte és que, durant el 2020, les quatre grans corporacions que s’han apuntat a la recerca i producció de vacunes anticovid —BioNTech, Moderna, Novavax i CureVac— hauran patit pèrdues per un valor total d’uns 12.000 milions d’euros, a causa del sensacional desplegament de mitjans i d’inversió que ha implicat la carrera cap a la vacuna. Els beneficis vindran després: a partir de 2021 entraran en guanys, amb una previsió, aquestes quatre empreses juntes, de 12.000€ milions de beneficis acumulats en dos anys. Espectacular.

A açò hi hem d’afegir els laboratoris que fan la producció a gran escala d’aquestes vacunes: Pfizer, Johnson & Johnson, Sanofi, GSK i AstraZeneca. En aquest cas és difícil destriar el benefici específic que trauran de la venda de vacunes anticovid del que obtindran amb tots els medicaments que produeixen, però les previsions d’increment  global de guanys són igualment impressionants: entre aquests cinc laboratoris, el 2021 tindran uns beneficis 56.000 milions d’euros, 6.000€ més que l’any 2020, beneficis que continuaran pujant el 2022.

El que no he sabut trobar són les pèrdues dels laboratoris que van iniciar la carrera i que, malauradament per ells, s’han quedat a mig camí o, si més no, de moment no han assolit l’èxit que els permetria recuperar les pèrdues.

Aquest aspecte és important per no caure en el maximalisme de negar el legítim benefici d’unes empreses que han arriscat recursos propis per llençar-se al camí incert de la vacuna anticovid: qualsevol empresa, gran o petita, necessita l’estímul dels guanys possibles per llençar-se a una inversió de risc. Però legítim benefici vol dir que aquest ha de tenir alguna limitació. L’especulació amb els preus i amb les accions, els guanys desaforats a canvi de les subvencions públiques a la recerca, o l’abús de les patents i els drets de fabricació, són els legítims emperons que hem de posar a un negoci que treu benefici de la pitjor crisi de la humanitat contemporània.

Quins límits s’han de posar? Els laboratoris AstraZeneca són partidaris de l’autolimitació del preu de la seva vacuna: han anunciat que mentre duri la pandèmia el preu de venda serà el cost més els marges de gestió. GSK i Johnson & Johnson s’han apuntat al mateix plantejament. Ens ho creurem o no. Però personalment crec que no basta.

Les possibilitats d’uns guanys desorbitats són més que previsibles, i sobretot la distribució desigual entre països rics i pobres és un fet.  Per tant és imprescindible l’adopció alguna mesura des de l’àmbit polític. És clar que, amb una qüestió com la que estam parlant, l’actuació de cada estat per separat és simplement absurda. Fa falta un acord de la comunitat internacional. Per exemple, per imposar una fiscalitat excepcional a les grans corporacions que comercialitzen la vacuna anticovid que garanteixi el subministrament i el finançament de la vacunació a baix cost als països més pobres del món.

Si l’ONU té algun sentit, és promoure i liderar una iniciativa de concertació mundial d’aquesta magnitud, coordinada amb les seves agències especialitzades per poder-la implementar de manera eficaç. Açò sí que seria una mesura que donaria credibilitat als ODS! Però de moment sembla que l’actitud de l’ONU és esperar i veure, i ha de ser un director general d’una de les seves agències, l’OMS, qui posi el crit al cel per fer-nos veure que, de moment, la cosa no funciona, i que l’ONU està més criogenitzada que les vacunes anticovid.

Download PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *