Article Opinió – Miquel Àngel Maria – “La decència com a projecte polític”

El doctor Rieux, protagonista de la novel·la La pesta de l’escriptor d’ascendència menorquina Albert Camus, diu en un cert moment que l’única manera de lluitar contra l’epidèmia és l’honestedat. Quan el periodista Rambert li demana què és l’honestedat, el metge respon: “En el meu cas, sé que consisteix a fer el meu ofici.”

D’una manera bastant camusiana, l’economista Miquel Puig fa anys que predica la decència com a base per construir un bon país. Puig és poc amant de la retòrica i dels discursos ampul·losos. Li interessen les situacions concretes, proposa solucions practicables, no principis ideals. I, des de fa algunes setmanes, cada divendres el diari Ara Balears ens brinda les reflexions de Jaume Garau, un altre economista que, amb un tarannà semblant, dibuixa la política que necessitam per al món que ve. A Jaume Garau també li preocupa el que hem de fer —no tant el que hem de pensar— per sortir de la crisi post-Covid i construir un país nou i millor. Us recoman que no us perdeu ni un de sol dels seus magnífics articles.

Miquel Puig considera que la decència no és tant un compendi de virtuts, sinó un fet observable: una societat decent és la que tracta bé els seus ciutadans. I com ho sabem? Quan es dona l’equilibri entre dos indicadors, la prosperitat i l’equitat. Si un país crea riquesa però no és capaç de generar benestar per als seus ciutadans, no serà un país gaire decent. Tampoc no ho serà un país que fomenti la igualtat sense crear oportunitats i prosperitat, perquè al final no hi haurà res a repartir.

Els articles i llibres de Miquel Puig van tenir un gran èxit en el context de la gran crisi financera i econòmica que va començar el 2008. Davant la retòrica inflamada de certs discursos populistes i esquerranoides (que amb menys d’una dècada s’han esbravat i desacreditat), el realisme constructiu de Puig era rebut per molts lectors com un manual de sentit comú per encetar polítiques innovadores que fessin del nostre país un lloc més decent, és a dir, més pròsper i equitatiu. Com el doctor Rieux de la novel·la de Camus, Puig sostenia que per sortir de la crisi tothom ha de fer millor la feina que li correspon: necessitam institucions transparents i eficients, polítics competents, empresaris ben formats, tècnics i treballadors —públics i privats— qualificats i ben pagats que garanteixin que les bones iniciatives donin, en la mesura que sigui possible, els resultats esperats.

I quan encara no ens havíem recuperat de la darrera crisi, ja hi tornam a ser. Ara també correm el risc de deixar-nos enlluernar per discursos que ens prometen la lluna. Personalment, cada vegada desconfii més dels qui diuen que ho volen canviar tot, perquè solen acabar canviant-se només ells mateixos —i no per a bé—, i en canvi m’inspiren una confiança creixent els qui parlen més amb els fets que amb la boca.

Els metges ens diuen que el virus de la pandèmia el vencerem amb higiene i fent les coses bé. El virus de la crisi econòmica consegüent, també. És el moment d’imaginar, però no de fer volar coloms. El moment de ser valents i transformadors, però no kamikazes i estrafolaris. El moment de donar respostes eficaces a les necessitats immediates, i a la vegada de posar les bases on fonamentar un bon model de futur. La política del temps que ve no és per als il·luminats sinó per als creadors, capaços d’imaginar un món nou, més decent, i construir-lo.

Si voleu referències per aquest camí, us ho deia més amunt: no us perdeu els articles setmanals de Jaume Garau. Són una contribució excel·lent per descobrir camins practicables per als qui, amb la motxilla plena d’ambició i honestedat, volen caminar enfora.

Download PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *