Article opinió – Miquel Àngel Maria – “Normes, diàleg i pedagogia”

Escric aquestes lletres enmig de l’onada d’incomprensió, confusió i indignació de la immensa majoria de menorquins i menorquines davant els darrers canvis de la normativa COVID-19 aprovada pel Govern de les Illes Balears. Entenc i compartesc aquests sentiments: com a ciutadà afectat, i com a responsable polític al Consell Insular.

En allò que em correspon, feim el possible per incidir enmig d’aquest desgavell. A vegades amb èxit, com el que hem aconseguit per al sector esportiu, gràcies al diàleg constant i a la feina excel·lent del director insular del Consell, Josep Juaneda, i el director general d’esports del Govern, Carles Gonyalons. En mesos anteriors també vam aconseguir ser escoltats amb algunes mesures per als àmbits de la cultura o l’educació no formal. Altres vegades, no ho negaré, no aconseguim fer forat amb les nostres reivindicacions. Però la decepció puntual mai no ha de ser paralitzant: si un dia no te’n surts, has de continuar batallant. No en queda d’altra.

Un amic que viu a Anglaterra, molt observador i bon analista de la realitat social i política, diu que la diferència principal entre la gestió que es fa de la pandèmia al Regne Unit i a Espanya, és que allà s’han pres decisions molt desafortunades però les han comunicades bé. I a Espanya és al revés: s’han adoptat mesures adequades, però s’han explicat fatal.

Crec que les darreres decisions adoptades pel Govern de les Illes Balears presenten una mescla de les dues coses: d’una banda, mesures que no s’entenen perquè són contradictòries i incoherents amb altres mesures incloses dins la mateixa normativa. Un embolic. I si estan mal dissenyades, es tracta òbviament de decisions inadequades. D’altra banda, i sobretot, ens trobam davant un problema de comunicació (o incomunicació) del Govern amb la societat: amb els consells, amb els ajuntaments, i amb els sectors i col·lectius afectats per les normatives específiques.

Tots els mestres saben perfectament dues coses:. que una norma embullada o absurda el primer que provoca és l’incompliment, i que les normes basades en el NO, dictades verticalment i sense participació, sempre són més difícils de complir perquè no generen afinitat ni reconeixement. En canvi, les normes que neixen de la participació i el diàleg, quan es fa pedagogia per raonar-les i incorporar les diferents perspectives d’una realitat complexa, mobilitzen l’empatia i la identificació, i el resultat és un major grau de compliment.

Si el Govern no canvia d’actitud i d’estratègia, l’oposició social a les mesures que vagi dictant no aturarà de créixer, i es perdrà el principal objectiu de la lluita contra la pandèmia: que sigui una lluita compartida per tothom, cosa que no es guanyarà amb crides genèriques a la unitat d’acció ni amb proclames sentimentalistes que, cada dia que passa, fan més color d’escenificació que de convicció.

Download PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *