Article Opinió – Miquel Àngel Maria – “Sàhara Occidental, el conflicte oblidat”

El passat divendres matí començava a escampar-se per xarxes socials la terrible notícia del trencament de l’alto el foc per part de l’exèrcit marroquí a la zona de Gerguerat, dins el territori del Sàhara Occidental, frontera amb Mauritània.

L’excusa del govern del Marroc ha estat que han d’assegurar la lliure circulació de persones i el trànsit comercial davant la manifestació que civils sahrauís duen a terme. La realitat és més lletja: es tracta d’una passa més en la política de fets consumats que des de fa 45 anys practica el Marroc, bloquejant el referèndum d’autodeterminació aprovat per l’ONU i avançar cap al control total sobre el territori sahrauí.

Es tracta d’un fet gravíssim que pot tenir conseqüències que llavors tothom lamentarà. L’escalada de tensió propiciada pel Marroc pot desembocar en el revifament de la guerra oberta amb el Front Polisario, que defensa la llibertat del Sàhara Occidental.

Però aquesta gravetat no ha trobat ressò en la importància que els mitjans de comunicació han concedit a la notícia. Perquè hi ha conflictes i conflictes. Una pedrada aïllada que algú des de dalt el Mur de les Lamentacions de Jerusalem cap a la zona inferior on resen els jueus, obre els informatius de mig món. En canvi, tota una ruptura d’una treva amb seguiment de l’ONU per part de l’exèrcit del Marroc, es comunica de manera breu i esquifida, i presentant-ho, de manera falsament objectiva, com un conflicte entre dos bàndols on cadascú té els seus arguments.

Desgraciadament, aquest desinterès i aquest biaix no són nous ni sorprenents. Fa molt de temps que el món s’ha desentès del Sàhara Occidental. Tota la comunitat internacional hi té una part de responsabilitat, però després del Marroc la major quota correspon a Espanya, que fa molt de temps que va dimitir, de manera ignominiosa, de les seves obligacions humanes, polítiques i jurídiques.

Espanya continua essent legalment l’estat administrador del procés de descolonització del Sàhara Occidental. Però d’ençà de la seva retirada del territori, l’any 1975, davant la Marxa Verda ordenada pel govern del Marroc, tots els governs espanyols han oblidat les seves obligacions. Espanya va trair el poble sahrauí, hi està en deute, i no es pot posar de perfil davant la seva situació desesperada, i ara agreujada per la invasió militar marroquina del seu territori a prop de la frontera amb Mauritània.

Què li podrà més, al govern Sánchez-Iglesias? Els interessos geopolítics que, de manera vergonyosa, expliquen el silenci i la falta de compromís d’Espanya durant dècades? O veurem, a la fi, que un govern espanyol assumeix les seves obligacions i actua de manera coherent davant la comunitat internacional, tornant a liderar el procés de descolonització i el referèndum d’autodeterminació?

Les institucions de Menorca, que des de fa molts anys mantenen una relació d’amistat i cooperació amb el poble sahrauí, ara tenen l’oportunitat d’emplaçar el govern d’Espanya a respondre aquesta qüestió de l’única manera acceptable.

Download PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *