Article opinió – Oriol Baradad – “Menorca, paradís saturat”

Se suposa que les vacances són aquell espai de temps en què podem desconnectar de la nostra rutina i recarreguem forces per poder tornar a la feina. Moltes vegades emprem aquests dies per viatjar i visitar indrets que no coneixem. Des de fa uns anys, una manera d’escollir destí es fa a través del que veiem per les xarxes socials, sobretot per les fotos que es publiquen a Instagram. Ens encanta veure fotos de paradisos idíl·lics i som tan innocents que pensem que quan nosaltres visitem aquests llocs en ple mes d’agost estaran completament buits igual que apareixen a les fotos de gent que postureja a les xarxes socials.

Menorca, en els darrers anys, és un d’aquests llocs que està de moda per diversos factors, entre els quals cal destacar les campanyes de publicitat d’empreses estatals o ser el destí vacacional de determinats famosos o “influencers” que hi venen a passar l’estiu.

Les expectatives que la gent té dipositades quan viatja a Menorca són molt grans. Tothom vol estar sol a Cala en Turqueta nedant com fa en Mario Casas al mes de febrer, circular per la carretera amb un descapotable sense trobar-se cap cotxe com l’anunci gravat pel març, gaudir de la posta de sol de forma romàntica a un dels nostres espectaculars fars com a les fotos que es fan al mes d’abril o sopar a les terrasses de determinats restaurants en calma i tranquil·litat com pel mes d’octubre.  

No complir amb les expectatives que es té moltes vegades genera frustració i aquesta sol venir acompanyada de mal humor. I si a aquest mal humor hi afegim que a Menorca fa molta calor i que hi ha molta, molta gent, la situació es complica i és quan apareixen moltes queixes. Si el K2, la muntanya més difícil de pujar del món, està saturada i la gent ha de fer cua per pujar-hi, com no ha d’estar saturat l’accés a Cala en Turqueta?

Llegint la premsa local de les últimes setmanes sembla que a Menorca hi ha les plagues turístiques típiques de l’agost (que, per cert, són les mateixes de cada any però no ens en recordem). A l’aeroport no hi ha taxis després d’haver duplicat gairebé la seva flota en els últims anys. Els autobusos que van a les platges van plens. Els reforços de Policia durant l’estiu no arriben. Els cotxes de lloguer són caríssims perquè no n’hi ha suficients. La carretera general va desbordada i hi ha qui reclama que es desdobli. El típic accident de cotxe que talla el camí d’accés a les platges del sud de Ciutadella. El decomís de fruita i beguda a algunes platges. Les obres inacabades en determinades zones turístiques que dificulten la circulació i l’aparcament. Els serveis de neteja completament desbordats que no ajuden a fer que la imatge turística sigui la millor que podem oferir. El mar ple de barques de tot tipus, entre les quals hi ha les que no necessiten titulació i algunes s’acaben enfonsant. 

Des del meu punt de vista entenc que s’ha de fer una anàlisi de la situació real que es viu a Menorca durant els mesos de temporada turística, sobretot juliol i agost, i s’han de prendre algunes mesures per evitar els problemes que realment ens afecten. Com se sol dir, s’ha de saber triar el gra de la palla.

La saturació de Menorca provoca un consum excessiu de recursos i en un territori com el nostre aquest sí que és un problema important. La manca d’aigua, l’excés de generació de residus, l’increment del consum energètic i l’augment de la contaminació provoquen la saturació real de Menorca. Des del meu punt de vista, aquests són els quatre eixos bàsics en els quals s’ha de fer feina i són els que han de determinar quines són les polítiques que s’han de seguir.

Analitzant les dades hem de tenir clar que en determinats aspectes hi ha d’haver limitacions. I sabem que posar limitacions no agrada, però se n’hauran de posar si volem reconduir la situació per tal de seguir vivint en un paradís que no estigui saturat.

Download PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.