Article Opinió – Pau Obrador – “El PSM en una cruïlla”

Sóc militant del PSM des de l’any 2001. La meva militància, però, comença molt abans. De petit ja ensobrava propaganda electoral al local fosc i desordenat que hi havia a les galeries del carrer del Carme. També havia anat als sopars de sant Antoni en més d’una ocasió. Recordo especialment el sopar del 1991, que va coincidir amb l’esclat de la primera guerra del Golf. En saber-se l’atac, un metge palestí que assistia al sopar va fer un discurs que no va deixar ningú indiferent, especialment un al·lot de 15 anys. El meu partit –el PSM– avui ja no es presenta com a tal a les eleccions. Només conserva les seves sigles a Ciutadella. El 2015, el PSM va donar pas a Més per Menorca, al Consell i al Parlament, i a tota una sèrie d’agrupacions locals als ajuntaments. Va ser una operació feta a correcuita, tot i que meditada, que va resultar tot un èxit. Les candidatures que succeïren el PSM van ser les grans triomfadores d’aquelles eleccions, tot obtenint la presidència del consell i quatre batllies.

Avui el PSM es troba en una cruïlla. Prest o tard haurà de decidir si continua com a partit independent o es dilueix dins Més per Menorca amb una fórmula o altra. A favor de la continuïtat del PSM, hi ha tres factors: la coherència ideològica, la tradició històrica i la solidesa organitzativa. 45 anys picant pedra creen un bagatge polític que ja voldrien altres formacions polítiques. El PSM no és una improvisació, sinó el resultat d’una feina de formigueta de molts anys. És una tradició viva. I si el 2015 va ser l’hora de la nova política, el 2019 va retornar la iniciativa als partits més clàssics, tant dels grans com dels petits. Es va demostrar que sense partits no hi ha política, i que sovint la nova política és fum de formatjades.

A favor de la seva dissolució com a marca electoral hi ha, també, factors de pes. L’argument principal és que Més per Menorca té capacitat d’arribar molt més lluny que el PSM, fins el punt de veure’s guanyador. Allà on el PSM en treia 1, Més en treu 3, i les agrupacions locals l’equivalent de 4 o 5. Amb el PSM passa el mateix que amb els germans del Bloc Nacionalista Valencià. Amb l’etiqueta nacionalista difícilment superen el 5% de vots, en canvi amb l’etiqueta de compromís –que els lliga directament amb l’ecologisme europeu– poden superar el 20%. El debat no és només una qüestió de marques, és sobretot una qüestió ideològica i estratègica. El PSM s’ha consolidat davant l’opinió pública com un partit bàsicament ‘nacionalista’. L’èxit de Més ha demostrat que la centralitat política no es troba tant en un discurs nacionalista com en les lluites compartides que treballen per una Menorca més justa i sostenible.

Pels que no som de Ciutadella, hi ha un altre element important – The elephant in the room. No és lògic que el partit (socialista) de Menorca només es presenti a Ciutadella. Una formació menorquinista que només es presenta a una part de Menorca deixa de ser una formació de Menorca. Puc entendre les raons que han portat a mantenir la marca electoral del PSM a Ciutadella, ara bé, les conseqüències d’aquesta decisió són nefastes per al PSM com a projecte polític, en la mesura que despullen el projecte del seu caràcter menorquí. Els primers interessats a aclarir aquesta confusió haurien de ser els que volen reforçar el PSM, com a força política.

Ha arribat l’hora de fer una passa endavant i aclarir l’espai polític del menorquinisme. No té cap sentit mantenir estructures paral·leles en una illa tan petita. Necessitem una formació oberta i ben organitzada amb capacitat per consolidar-se com la primera força política de Menorca. Una formació sobiranista, feminista, ecologista i socialista que superi la perspectiva nacional(ista) on els grans partits espanyols ens volen capficats. L’objectiu és a l’abast, i Més és la nostra eina. Ara bé, aquesta no és una cruïlla a cara o creu. Si el 2015 va funcionar tan bé és perquè es va construir sense destruir, renovar sense renunciar, obrir sense deixar ningú enrere. Ara toca fer el mateix. Bastir Més no hauria de suposar cap renúncia. Més aviat el contrari, Més actualitza i dota de sentit tot el treball admirable que ha fet el PSM al llarg dels anys.