Article Opinió – Pepe Mascaró – “Fa calor i l’olla bull!”

Principis d’agost, el temps està calent. El rei emèrit deixa la seva pàtria. Fa calor. El “virus” no dóna treva. Fa molta calor. La gent vol fer vacances. I els estalvis no arriben. La calor és molt forta, però som a Menorca i tenim estiu, platja, berenetes i sopars i la calor es fa més suportable.

Som uns privilegiats. Tenim la platja a cinc minuts de casa i la calor no és la mateixa. En posar-te en remull, l’olla deixa de bullir, els pensaments es refreden i van a un altre ritme, al ritme de Menorca, al ritme del kilòmetre zero, al ritme del que ha viatjat poc. Crec que és un altra manera de veure i de viure la vida. L’estiu fa canviar el ritme, fa rompre les rutines de l’hivern, la feina, l’escola, les activitats…

És el moment de fer una aturada, “resetejar” la ment i el cos, posar els comptadors a zero i preparar-se per al nou curs, per a la nova temporada. És temps de revisar el que hem fet, com ho hem fet i per què ho hem fet. És el moment de fer una “calada”, tirar-se de peus de “bolla” i refrescar la ment i el cos.

És temps de berenetes a la vora de la mar, amb família i amics. És temps de carregar les piles. El sol, amb mesura, és un bon carregador. L’hivern és llarg i aquest que ve serà dur. Els dies grisos, freds, nuvolats i plujosos de l’hivern s’han de combatre amb la carregada de piles del sol de l’estiu, de les estones de platja i de les converses disteses amb els companys i la família. Les berenetes i els sopars de coca amb tomàtiga i albergínies plenes contemplant el cel i veient passar els estels assegut a una coca-rossa també carreguen piles.

El temps en moments com aquest sembla que està aturat, no fa ni fred ni calor, però passa ràpid, molt ràpid, massa ràpid, per tant hem de saber xalar del moment i aprofitar-lo al màxim. Com diu un company “barquero”, l’estiu són vuit diumenges: dos fa mal temps i dos tens compromisos, per tant te queden quatre dies per anar amb barca.

És temps de seure a la fresca i agafar aire nou, si és que trobam qualque lloc on passi la fresca. Açò no vol dir deixar endarrere el que hem fet, sinó seguir amb el que fem, però amb més ganes, amb idees renovades i reforçades i amb molta més il·lusió.

És temps de reomplir l’agenda amb nous propòsits i mantenir o millorar els antics. És el moment d’apuntar aquella cosa que fa temps que roda dins el cap i no hem tingut el temps de fer-la o de començar-la.

És temps de fer aquell cafè pendent, aquella telefonada, aquella visita, aquella xerrada d’hores, aquella excursió, aquella passejada que no te du almon. És temps de fer aquella hora sense fer res.

És temps de posar els peus a terra i pensar que és estiu i que els ritmes són diferents, però que són ritmes. Açò vol dir que no estam aturats, que el temps segueix i no s’atura, que va com a més ràpid i ens vol passar per damunt.

Bé, fa calor, i en Juanca ha partit. Fa molta calor i anam tots amb la cara tapada. La calor és molt forta, però som a Menorca, el nostre petit paradís.