Article Opinió – Ramon Orfila – “Duim camí de tenir un Moria II a Canàries???”

Mentre les illes Canàries es veuen desbordades per l’arribada de dotzenes de pasteres abarrotades de migrants provinents de la costa africana i el Govern d’Espanya mostra la seva lentitud, manca d’eficàcia i una nul·la previsió a l’hora de donar cobertura, encara que sigui provisional, als milers de persones que s’amunteguen als ports de les illes, davant un allau anunciat, des de fa temps, i de manera reiterada per les ONG’s que treballen a la zona, els ministres del Govern de Sánchez es despleguen en missió diplomàtica pels països de la costa atlàntica propers a Canàries, emissors de les pasteres, en un difícil intent d’aturar en origen un problema que creix per moments.

Uns ministres que no tenen cap empatx en mentir de manera ostensible per intentar apagar la indignació que s’estén entre la població de Canàries, que ja és utilitzada per la dreta i per l’extrema dreta, que sembren amb els seus discursos d’odi i xenofòbia la llavor del racisme, tal i com van fer abans a les illes gregues o a Itàlia, sacsejades per problemes semblants.

Les mateixes institucions canàries se senten impotents davant un problema que és competència del Govern de l’Estat, però amb unes conseqüències sobre la vida quotidiana al carrer que fa que siguin els cabildos i el Govern de Canàries els que en rebin les pressions de la ciutadania, quan aquesta veu indignada com es multipliquen les instal·lacions d’acollida, precàries i insuficients, amb el perill que es perpetuïn com va succeir a les illes gregues, entre suposades i poc creïbles garanties d’una provisionalitat que sol acabar sent definitiva.

Les excuses governamentals quan, un dia si un altre també, desembarquen noves onades d’immigrants, sense que es prenguin mesures per minorar la pressió que representen sobre un territori limitat com son unes illes, amb la justificació de que Europa prohibeix el trasllat cap a la Península, indignen encara més els canaris quan la mateixa Europa desment l’argumentació i queda al descobert la voluntat del Govern de no exportar el problema i fer de les Canàries un tap a la circulació d’immigrants, per molt que això impliqui convertir les illes en un polvorí.

I les xifres impressionen, 2.148 immigrants arribats al mes de setembre, 5.328 a l’octubre i, en poc mes de dues setmanes de novembre, 6.939 fan créixer els centres d’acolliment que, com més permanents resultin, més necessitats han d’estar de serveis considerats bàsics.

M’ha fet pena veure el ministre Marlaska aquest cap de setmana passat visitant el Marroc, “mendicant” mesures per aturar en origen l’allau de gent que va cap a les costes de les illes. Pena i a la vegada indignació, en demanar-me quines contrapartides haurà brindat a les autoritats del Marroc per fer possible que aquest actuï contra les màfies que s’enriqueixen a costa del perillós trasllat d’essers humans, en condicions precàries.

Tothom sap que no és cap casualitat que ara, justament ara, coincidint amb el retorn als enfrontaments armats al Sàhara Occidental, de cop i volta s’hagi produït un canvi radical en l’origen dels immigrants que desembarquen a les Canàries, passant a ser majoritàriament marroquins. Com també sap tothom que el rei del Marroc té sempre el temor que Espanya, l’antiga potència colonial del Sàhara Occidental, que encara té responsabilitats des de la perspectiva de la legalitat internacional en el procés de descolonització de la darrera colònia existent a Àfrica, acabi per assumir les seves obligacions.

La conclusió és clara, la visita del ministre Marlaska representarà una nova passa del Govern espanyol en la seva traïció constant al poble del Sàhara, condemnat a rebre les conseqüències d’un pacte d’estat que pretén donar tranquil·litat als governants espanyols, encara que sigui per poc temps, perquè el rei del Marroc és insaciable i mai en té prou, a força de cessions del Govern espanyol, que va perdent la poca credibilitat que li quedava en aquesta qüestió.

No n’hi ha hagut prou amb el regal, anunciat fa tot just una setmana, per part del Govern Espanyol al Govern del Marroc de 130 vehicles policials, equipats amb material antidisturbis, en teoria destinats a lluitar contra la migració il·legal, però que veurem d’aquí a pocs dies reprimint les manifestacions dels ciutadans sahrauís als territoris ocupats il·legalment pel Marroc.

Ho sabem i ho sap el ministre Marlaska, el qual, en el súmmum del cinisme, fa com si no es recordés del contingut de la interlocutòria dictada per ell mateix quan exercia com a jutge, sobre el Sàhara, que diu literalment:

“España de iure, aunque no de facto, sigue siendo la Potencia Administradora del territorio, y como tal, hasta que finalice el periodo de la descolonización, tiene las obligaciones recogidas en los artículos 73 y 74 de la Carta de Naciones Unidas”.

Mentre, a les Canàries, tremolen sols de pensar que els campaments on es concentren els refugiats provinents del Marroc, ara considerats provisionals, acabin per convertir-se en uns nous camps com els de l’illa de Lesbos, uns Moria II, de tan infaust record.

Download PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *