Article opinió – Ramon Orfila – “El vodevil de les clavegueres de l’estat”

El primer judici contra l’ex comissari Villarejo ha conclòs amb l’absolució del mateix de les acusacions per denúncia falsa i injúries, interposades per l’ex cap del Centre Nacional d’Intel·ligència.

Félix Sanz Roldán va denunciar Villarejo davant els tribunals quan aquest va explicar a un programa de televisió que Corinna Larsen havia rebut amenaces per part del cap del CNI, en un intent dels serveis d’intel·ligència per salvar la imatge del rei emèrit, esquitxada per la seva relació tempestuosa amb la princesa alemanya.

Deixant de banda les ridícules situacions creades en la relació del monarca amb Corinna, que han anat des del penós afer, el 2012, de la cacera d’elefants a Botswana –que es va destapar a partir de l’accident de Joan Carles i la seva repatriació amb un maluc trencat, i que va concloure amb l’acte de contrició del rei, amb aquell “lo siento, me he equivocado, no volverá a ocurrir” que va fer riure més que plorar a mitja Europa–, fins a la lamentable història muntada per explicar l’obsequi de 65 milions d’euros del Borbó a la princesa, fruit del repartiment entre ells dos d’un ingrés provinent de les monarquies del golf Pèrsic, que encara s’ha de resoldre als tribunals, amb tot el tuf de ser un frau majúscul a la Hisenda pública, tot el que ha envoltat el judici contra Villarejo haurà servit, pel damunt de tot, per ridiculitzar uns serveis d’intel·ligència de l’Estat que s’han presentat davant els ulls d’una ciutadania entre atònita i sorpresa com més semblants a la TIA de Mortadelo i Filemón que a uns serveis secrets com Déu mana.

Quin és, si no, el resultat d’aquest judici que ha enfrontat els ex espies Villarejo i Sanz Roldán?

D’una banda, ha servit per tornar a fregar pels morros dels ciutadans que l’ex cap de l’Estat no va dubtar a l’hora d’emprar els serveis secrets per tal d’amenaçar la seva antiga amant, Corinna, per por que aquesta pogués divulgar històries que podrien danyar el rei emèrit i la pròpia institució de la Corona. I aquesta vegada, ja no s’ha divulgat a partir de declaracions més o menys morboses de la princesa a algun mitjà sensacionalista de la premsa rosa, sinó a través d’una declaració solemne davant els tribunals, fent revenir les nafres encara fresques a la imatge reial.

I de l’altra banda, mostrant una incapacitat quasi increïble per part de l’ex cap dels serveis secrets a l’hora de demostrar que Villarejo, el rei de les clavegueres de l’Estat, mentia quan l’acusava fins i tot de trair el secret que se suposa ha d’encobrir uns serveis que són secrets per definició, fent públic que l’ex comissari en formava part.

En efecte, escoltar de viva veu, davant un tribunal, a Corinna Larsen acusar el rei Joan Carles d’estar darrere “la invasió i registre del seu pis i la seva oficina a Mònaco per part de mercenaris espanyols”, tot afirmant que, quan va acudir al mateix monarca per demanar explicacions, aquest va reconèixer que coneixia l’operatiu i que estava motivat per l’intent del CNI de “protegir-la dels paparazzis”, fa posar vermells fins i tot els més republicans dels lectors que han seguit el judici, per la penosa imatge que tant el rei emèrit com els serveis de seguretat de l’Estat ofereixen al món.

És ben cert que la imatge de la princesa alemanya, ex amiga o ex amant del rei Borbó, declarant-se atemorida per les amenaces formulades pel cap dels serveis secrets espanyols –seguint instruccions de Joan Carles– contra ella i els seus fills si no es plegava a les seves instruccions ha resultat penosa i ha perjudicat –i no poc– la imatge del país i de les seves institucions.

Com és possible que l’ex cap dels serveis secrets no fos conscient que denunciar Villarejo davant els tribunals era convidar-lo a cridar com a testimoni a Corinna i, per tant, a donar molta més transcendència a les seves acusacions que embruten la imatge dels serveis d’intel·ligència espanyols i, com és evident, la del mateix rei emèrit? No era conscient que ho farien de la pitjor manera possible, posant uns i altre en un ridícul possiblement irreparable?

La sentència absolutòria, per molt que s’hagi basat en qüestions de forma, sense entrar en el fons de la qüestió, haurà contribuït a perjudicar un poc més encara una monarquia que de tot necessita menys de la publicitat que, entre Sanz Roldán, Villarejo i Corinna, li han tornat donar.

Vaig escoltar l’altre dia un comentari carregat de malèvola ironia al respecte. Deia: “No és possible tanta incapacitat. No hi trobo més explicacions que tots els involucrats, Corinna, Villarejo i Sanz Roldán, formen part d’una conxorxa republicana”.