Article opinió – Ramon Orfila – “Estat de dret o Ca’n Bum?”

Tot allò que envolta el que s’ha anomenat “catalan-gate”, però especialment el penúltim episodi, i dic penúltim per que estic convençut que, com diu la dita menorquina “açò no acabarà així, açò s’inflarà”, sembla més propi d’una historieta creada per Francisco Ibáñez, que fruit d’una investigació serena i rigorosa dels serveis de seguretat d’un Estat seriós i creïble.

Ja la primera reacció dels principals dirigents de la part socialista del Gobierno, just es va destapar l’escàndol des del The New Yorker, va resultar penosa, “El Gobierno de  España no espia, dialoga” afirmava, sense posar-se vermell, Salvador Illa, i el seguien ministres i diputats cantant a cor la mateixa cançó. Consigna: negar l’evidència. Em van recordar en aquell moment, la consigna dels militars que, en els anys 70 del segle passat, era repetida fins a l’extenuació quan algun soldat o millor dit “recluta” s’atrevia a denunciar un robament al Centre d’Instrucció de Reclutes. “En el CIR no se roba, como mucho desaparecen cosas”.

Clar que, prest, van començar a sortir els més gallets entre els opinadors, marcant diferència, de tal manera que algú tant representatiu, i responsable ja sigui per acció o  per inacció, en aquesta qüestió com és la Ministra Robles va intentar contraatacar i emprant la caixa de ressonància del Congrés dels Diputats, inflada com un gall d’indi, va intentar fer una passa més, assumint, sense dir-ho, una possible autoria dels fets, açò si intentant justificar-los amb una argumentació d’una pobresa i una baixesa tan gran que fins i tot  els seus propis partidaris es van sentir ofesos.

Que tiene que hacer un estado cuando alguien declara la independencia? Les viene muy bien ahora aparecer como víctimasUna frase que va deixar planxats els que, segons The New Yorker, havien resultat espiats, membres destacats de partits que s’havien compromès amb la investidura de Sánchez i gràcies als vots dels quals Margarita Robles és ministre, encara que intenti oblidar-ho. Unes paraules que deixen en un mal lloc tot l’autobombo amb el que Robles emfatitza sempre amb el suposat Estat de dret en el que vivim. Un trist  paper, el de la ministra, a la que el portaveu del PNV li va tenir que recordar fins quin punt jugava amb foc, amb un duríssim  “que ha sido de la juez progresista que era…?

Idò, l’Estat que Robles procurava dibuixar com a indefens devant els “colpistes independentistes del 1O”, quan “alguien declaró la independencia”, va intervenir els comptes de la Generalitat, va anular l’autonomia de Catalunya, va enviar milers de policies i guàrdies civils en un vertader desembarc (recordem el vaixell “piolín” carregat de guàrdies civils), va reprimir de manera grollera, i innecessàriament cruel els més de 2.500.000 ciutadans que intentaven votar, ferint més de 1.000 persones davant les càmeres de TV que oferien en directe l’espectacle dantesc als televidents del món sencer, va detenir milers de persones pel crim de voler votar, i després va acusar, enjudiciar i condemnar tot el Govern, sortit de les urnes, de Catalunya, amb penes que, alguns dels propis membres del més alt tribunal espanyol van considerar desproporcionades. Ho troba poc, Sra. Robles ??? Ho troba poc quan, amb la seva formació com a jutgessa, per força ha d’estar preocupada per la imatge que el sistema judicial espanyol està donant a una Europa que, de manera constant, es veu obligada a corregir la deriva poc democràtica de l’Estat Espanyol i concretament d’una part dels seus jutges.??

Però, si amb tot açò no n’hi havia prou, en una operació digne de ”Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio”, se’ls ha ocorregut la darrera: Per tapar possibles i molt probables responsabilitats, des del punt de vista polític i judicial, acaben de “descobrir” esglaiats que també Pedro Sánchez i Margarita Robles, van ser espiats per Pegasus, el maig de l’any passat, destapant una vertadera caixa de Pandora en forma de preguntes que es fan la ciutadania, els mitjans de comunicació i les forces polítiques exceptuant el PSOE, clar.  Com es possible que els telèfons del President i la Ministra vagin ser punxats fa ara un any i ningú se n’hagi adonat fins ara? Qui es responsable de la seguretat de les comunicacions del Gobierno? Qui es el responsable d’aquesta malifeta que deixa la seguretat de l’Estat en tan mal lloc?  S’ha obert algun expedient, que defineixi responsabilitats respecte del fet que es puguin espiar, a un estat modern, ciutadans i alts càrrecs, sense que cap dels serveis de seguretat se n’adoni, fins al cap d’un any, i encara ho faci a partir d’una informació periodística? Algú ha presentat de la seva dimissió?

Mentre, continuen obertes les preguntes que tot-hom s’està fent des de que va esclatar l’escàndol: Qui va ordenar espiar als ciutadans de la llista del The New Yorker? Ho va fer avalat, cas per cas, com marca la llei, per un jutge? Que es va fer de la informació obtinguda i qui la coneix? Amb quins fons es va pagar la despesa ocasionada?

A la vista de tot això, els pot sorprendre que, cada vegada que Robles surt tota estufada proclamant allò de que “España es un Estado de derecho”, molts no puguem evitar pensar que,,,, ” a Mallorca a una cosa com aquesta li diuen Ca’n Bum”. ????

Download PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.