Article opinió – Ramon Orfila – “I les idees. Amb quines bales matareu les idees?”

L’aprovació al Parlament de les Illes Balears, per unanimitat, d’una llei per a la recuperació de les persones desaparegudes al llarg de la Guerra Civil i el Franquisme, va posar les bases que han fet possible la recuperació de les restes d’Aurora Picornell i altres republicans assassinats pels feixistes a Mallorca. Han trobat, per sorpresa, les seves restes en una excavació feta al cementeri de Manacor, quan es suposava que les trobarien al de Porreres, amb senyals de cinc bales i al seu costat, part d’una ploma estilogràfica.

Aurora, que malgrat la seva joventut va ser una republicana convençuda, lluitadora per l’emancipació de la dona i militant del partit comunista els anys de la II República, va ser assassinada junt amb altres dones, conegudes com les “roges del Molinar” per un grup de feixistes, el 1937 quan sols tenia 24 anys,  i el seu nom s’havia convertit en un símbol de la necessitat imperiosa de recuperar les restes dels centenars de desapareguts-assassinats a l’Illa de Mallorca, per poder recuperar, amb els seus cossos, la memòria que els guanyadors de la Guerra Civil  van intentar enterrar a les fosses de l’oblit.

“Podreu matar homes, dones, infants com el meu que encara no han nascut. Però, i les idees? Amb quines bales matareu les idees?”, conten que van ser les seves darreres paraules, i avui, 85 anys després, llegir-les de nou encara m’impressionen més, possiblement pel fet que en haver trobat el seu cos, sentim de manera més real com devien ser els moments brutals del seu assassinat, i com la barbàrie mantinguda fins a la mort del dictador, pels revoltats contra la legalitat republicana els va dur a mantenir en fosses secretes els morts que les brigades falangistes havien a frisat a executar, traduint en fets aquella consigna en favor de la mort i  contra  la intel·ligència que el fundador de la Legión, Millan Astray va llançar al paranimf de la Universitat de Salamanca entre crits i aclamacions en favor dels militars “sublevats”. Aquell “muera la inteligencia. Viva la muerte” que atribueixen a un dels generals amb una trajectòria més cruel contra la població civil dels territoris que s’anaven incorporant a la que seria la Espanya de Franco, resumia tota una ideologia, tota una moral que, per molt que s’intentés disfressar amb una pseudo religiositat carregada d’hipocresia, amb la que determinada església va voler adornar la guerra batejant-la de creuada.

Amb la recuperació del cos d’Aurora i les dotzenes d’assassinats, s’ha recuperat la memòria, i s’ha pogut donar terra, ara si, als represaliats dels feixisme, de manera digna i amb el respecte que mereixen aquells als que van robar la seva vida per causa de les seves idees.

Així ho reconeix el Manifest llegit al Parlament de les Illes Balears, amb motiu de la troballa a les fosses de Manacor, unes paraules que convé recordar avui de manera especial quan ens trobam devant una revifalla de les ideologies feixistes, de tal manera que la memòria recobrada no ens permeti oblidar els anys de barbàrie que van assolar la nostra terra de la ma d’uns militars colpistes, ara fa  86 anys.

“A Aurora Picornell la van assassinar juntament amb quatre dones més: Catalina Flaquer, Antònia i Maria Pascual i Belarmina González, la nit de reis de 1937. Conegudes com “Las Roges del Molinar “per la seva vinculació al Partit Comunista representen la barbàrie de la repressió a Mallorca, que s’hi va acarnissar particularment pel fet de ser dones.

La Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, aprovada per unanimitat de totes les forces polítiques de la Cambra, ho han fet possible”

“La commemoració d’aquests dies de record contribueix al deure de memòria perquè les violacions de drets humans que es van produir durant el cop d’estat de 18 de juliol de 1936, la Guerra i la Dictadura, no es puguin tornar a repetir.”

Download PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.