Article opinió – Ramon Orfila – “La insuportable banalitat d’un debat polític”

A  mí, donde me pongan un chuletón al punto…”

Els més vells del poble encara ens recordam del accident d’un avió nord-americà que, el 1966, va deixar caure en un accident, 4 bombes amb càrrega nuclear, a les platges de Palomares, un municipi d’Almería, i del “paperot” del llavors Ministre de Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne que, no va dubtar ni un minut en posar-se el banyador, un “Meyba” de cameta llarga no fos que la exhibició de cuixes ministerials pogués escandalitzar als ministres del OPUS recentment desembarcats al govern franquista, i junt amb l’ambaixador dels EEUU van fer quatre “calamuetjades” a la platja presumptament contaminada per les emissions radioactives dels artefactes explosius nuclears.

Es tractava de demostrar, amb el seu exemple, que el plutoni que contenien les bombes en qüestió no havia provocat cap tipus de perjudici, ni el podia provocar.

Més tard s’ha sabut que encara avui hi han restes de contaminació, però davant l’alarma creada era cas de proclamar, amb una imatge, que ni els EEUU i les seves bases militars eren susceptibles de crear cap tipus de problema, i que España, aquella del crit de ritual, “Una,Grande y Libre” podia continuar celebrant els 25 anys de pau de la campanya del 1964, encara que la nostra fos una pau armada, amb avions i bombes estrangeres,  enmig d’una guerra que es va qualificar com a “freda”.

Idò la mateixa sensació de ridícul he tingut quan les darreres setmanes  he assistit al penós espectacle del debat sobre la carn espanyola i la seva qualitat. En primer lloc amb la frase banal amb la que el President Sánchez ha pretès tancar la reflexió plantejada pel seu ministre de consum sobre la necessitat d’adaptar els hàbits de consum a les noves exigències alimentàries i de la sostenibilitat. “A  mí, donde me pongan un chuletón al punto…”, ha sentenciat i s’ha quedat tan satisfet.

Poc temps després, l’entrevista a Alberto Garzón, publicada a The Guardian, en les que opinava sobre la qualitat de la carn produïda a Espanya, ha provocat una vertadera explosió en forma de reaccions que s’han prodigat des de tots els àmbits, en una mostra de fins quin punt l’exercici de la política s’està convertint en una mostra constant del cinisme i la hipocresia més absoluts.

Les afirmacions del ministre en favor de la ramaderia extensiva i la comparació respecte de la major qualitat de la carn produïda per aquestes respecte de la provinent de les que s’han anomenat “macro-granges”, s’ha presentat com una heretgia capaç d’arruïnar el negoci de l’exportació de carn produïda de manera industrial i de rebot de tota la carn produïda a Espanya, per molt que ha quedat plenament demostrat que la repercussió d’aquelles declaracions a altres mitjans de comunicació ha resultat inexistent i que ha estat l’enrenou provocat després allò que s’ha comentat més fora de les fronteres espanyoles.

Però ai, el PP, sempre atent a qualsevol ocasió per desacreditar la coalició governant, ha vist el cel obert: mentre es parli de la carn i de Garzón, menys es parlarà de Zaplana i les seves corrupteles i mentre l’atenció dels mitjans es centri en aquesta qüestió, menys espai dedicaran a comentar les acusacions al candidat del PP a les immediates eleccions a Castella—Lleó, Fernandez Mañueco, de donar cobertura a pràctiques corruptes.

No hi fa res que des de les comunitats autònomes governades pel PP s’hagin pres mesures, els darrers anys, per controlar i limitar les granges d’engreix de bestià, i s’hagin fet pronunciaments en favor de les granges extensives…, s’esborren els “twits” (piulades) i “donde dije digo, digo Diego” .  Per avall. !!

Fins el punt s’ha fet ufana del cinisme més absolut, que les imatges de Casado, rodejat de vaques i vadells o amb un anyell en braços, precisament a granges extensives han servit de marc per fer declaracions en les que treia foc pels queixals acusant Garzón de causar la ruïna del sector ramader, obviant que aquell justament havia alabat la qualitat de les produccions ramaderes com la de la granja que servia de teló de fons a les declaracions.

I aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, han arribat a amollar allò de que el problema de fons és que Pedro Sánchez està dominat per Podemos y que… ”que es pot esperar d’un President que s’ha aliat amb els que defensen o justifiquen ETA.”

I que en podem dir dels dirigents del PSOE ?? La seva resposta ha estat del mateix nivell penós que les del PP. Amb els Page i Lambán desfermats, demanant dimissions i esbrellant-se fora fua les vestidures, en una suposada defensa numantina d’un sector ramader que ningú havia atacat i oblidant que ells mateixos havien impulsar moratòries a la instal·lació de noves macro-granges pels problemes de contaminació d’aqüífers que havia denunciat Garzón.

Algú dubta a l’hora de comprar ous de gallina si aquests poder ser “de pagès” en tost de ser de granja?

Algú dubta que el pernil millor és el de granges extensives en les que el porc menja aglans en tost de pinsos i pot córrer pel camp?

Algú dubta que la qualitat de la vedella engreixada  al camp, pasturant l’herba, es superior a la engreixada a una explotació industrial?

Idò a que ve tanta hipocresia ???

Amb tanta superficialitat, el debat ha resultat penós, en una mostra més de la banalitat de les polítiques fetes a cop de “twits” (piulades), que sols cerquen el titular.

Potser s’haurien d’aplicar aquella frase de Josep Tarradellas…

“Un polític ho pot fer tot … menys el ridícul”

Download PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.