Article opinió – Ramon Orfila – “Lo siento mucho, me he equivocado y no volverá a ocurrir”

La generositat i l’esperit solidari de molta gent és el que fa possible que els dèficits de les administracions públiques a l’hora de salvaguardar els drets dels animals o de protegir la naturalesa o el patrimoni etnològic o arquitectònic de manera eficient, es vegin compensats per l’actuació voluntària de la ciutadania.

A Menorca mateix, existeixen dotzenes d’associacions, entitats o fundacions, creades amb aquests objectius encomiables, i algunes d’elles amb un pes específic prou demostrat i reconegut com per haver-se convertit en referents d’obligada consulta per a les administracions públiques a l’hora de dissenyar polítiques sectorials de l’àmbit al que es refereixen els objectius socials d’aquestes entitats. Algunes, com el GOB, tenen fins i tot un predicament i una credibilitat capaç de crear estat d’opinió entre els ciutadans i de condicionar, també, l’opinió de les institucions, en aquest cas d’aquelles amb competències mediambientals.

L’experiència és un grau, i en els meus anys d’activitat pública crec haver conegut i tractat amb una quantitat considerable d’entitats d’aquest tipus, però els he de confessar que aquests dies m’he vist sorprès per l’existència d’una fundació els objectius de la qual no hauria imaginat que poguessin existir, però que s’ha demostrat que vessa generositat a mans plenes, fins al punt que no dubta en destinar quantitats ingents d’euros a aconseguir els seus objectius.

Es tracta de la fundació Zagatka, creada per un tal Álvaro de Orleans, cosí del rei emèrit, Joan Carles de Borbó, amb la finalitat “encomiable” de “prestar assistència a les famílies reials, i especialment a l’espanyola”.

La fundació hauria assumit les despeses dels viatges de plaer de l’emèrita majestat al llarg dels darrers anys, especialment inclosos els que va realitzar amb la princesa Corina Larsen, així com altres despeses d’un caire semblant. La finalitat era clara: fer possible el manteniment del nivell digne d’un rei dels viatges de l’ex cap d’Estat que, com és evident, Joan Carles no es devia poder permetre amb l’esquifit pressupost (aquest sí, pagat amb els imposts de tots els espanyols) que li assignaven als pressuposts de la Casa Reial, i que “tot just” arribaven a la xifra de 194.000 euros anuals, que a més, li van ser retirats pel seu fill a partir de fer-se públics els escàndols protagonitzats per l’emèrit i les sospites de frau fiscal (entre altres minúcies) dels que era acusat.

Mes de 8 milions d’euros va destinar Zagatka a fer possible la felicitat del rei Borbó en els seus viatges entre el 2009 i el 2018, fins que la mala sort ha fet saltar a la llum pública les dades, obligant a l’emèrita majestat a efectuar una declaració complementària a Hisenda per imposts no abonats, per valor de 4.395.000 euros.

I d’on ha tret un pobre ex rei com ell, sense assignació econòmica de cap classe, una quantitat d’aquesta importància, si no consten enlloc altres fonts d’ingressos??

Idò, com que no podia justificar cap més regal sense tenir que pagar els imposts corresponents per donacions, intenten justificar l’origen en un préstec que alguns bons amics li haurien fet. Això sí, sense especificar amb quin interès ni com pensa tornar-lo, si no té ingressos coneguts i si ni tan sols sabem com i qui es fa càrrec de les despeses de la seva estada a una suite de luxe d’un dels hotels més luxosos del món, a Abu Dhabi, des de fa mesos, calculades en 11.000 euros diaris. Així que, amb aquesta perspectiva, realment han de ser bons amics, aquests prestadors.

Del que no es lliura és del paperot que està protagonitzant.

I ara ja no val tornar a entonar aquell “lo siento mucho, me he equivocado y no volverá a ocurrir” que va passar a la història patètica dels darrers anys de regnat. Ara ja ni saben com tapar el cúmul de despropòsits del monarca emèrit. De tal manera que el mateix Pedro Sánchez es veu obligat a desmarcar-se’n, això sí, amb paraules dolçament calculades, proclamant el seu malestar pel comportament de Joan Carles, mentre no permet amb els seus vots que el Congrés dels Diputats creï una comissió per investigar-lo, optant així per mantenir-li el títol de rei emèrit.

Si fins i tot un personatge tan poc sospitós de ser antimonàrquic com és Aznar acaba de declarar que “si el que representa a una institución no cree en ella, ¿por qué van a creer los demás?”, vol dir que els tords comencen a volar amunt per a la monarquia.

Ho expressa magistralment Pérez Royo en un article d’aquests dies quan diu:

No hay democracia que pueda aceptar que el portador de la jefatura del Estado, sea monárquica o republicana, disponga de una patente de corso para delinquir; no hay democracia que pueda tolerar que, una vez que existen indicios de conductas delictivas por parte del rey, no se puede investigar su ejecutoria como jefe del Estado”.