“Ni Rei ni Roc”

A un estat en el que la fiscalia es querella contra tot un President del Parlament de Catalunya i tres membres més de la Mesa, per haver permès un debat sobre la monarquia i concretament per donar tràmit a una proposta de condemna de l’actitud del Rei Felip VI en el seu discurs del 3 d’octubre del 2017, i el Tribunal Superior de justícia de Catalunya decideix obrir-ne judici oral, ja pot succeir qualsevol altra cosa.

Poden succeir, fins i tot, coses com que el Rei Emèrit, des del seu exili daurat a Abu Dabi, on roman reclòs voluntàriament per fugir del seu deure de donar comptes de les irregularitats i possibles delictes contra la hisenda pública comesos mentre va ser el Cap de l’Estat i quan ja havia abdicat, deixi caure  com si res parlant de les investigacions obertes contra ell per la fiscalia, en una entrevista periodística que està molt bé, però “esperando que a doña Dolores se le ocurra cerrar el caso”, i que ningú es posi vermell, ni ell ni doña Dolores.

Poden succeir coses com que finalment, al cap de pocs dies d’aquelles declaracions, aprofitant l’espècie de “nocturnitat” que  implica la guerra a Ucraïna, en la que està centrada la atenció de la opinió pública, doña Dolores, es a dir la Fiscalia General de l’Estat, anunciï l’arxiu de les tres investigacions obertes contra Juan Carlos, obrint així el camí pel retorn de l’Emèrit a Espanya.

Poden succeir coses com que, mentre l’Emèrit encara tenia obertes tres investigacions de la fiscalia anticorrupció, ja deixava clar la seva voluntat de tornar a Espanya, “perquè a Abu Dabi s’avorreix”, però que volia tornar per la porta gran, com feien els toreros que triomfaven a una correguda de bous, és a dir, “amb assignació econòmica, i viure a la Zarzuela” que ell considera casa seva.

Poden succeir coses com que, el monarca emèrit, tot i assumir el compromís de dur una vida discreta, per no comprometre, com ha fet tantes vegades,  el seu fill i actual cap d’Estat, en tost de maldar limitar la relació amb l’estaff de personatges poc recomanables dels que s’ha rodejat de manera habitual, no tengui cap empatx en aparèixer en públic i deixar-se fotografiar al costat del conegut traficant d’armes en situació de cerca i captura a Espanya, Abdul Rahman el Assir, sense que consti que ni a ell ni el seu entorn els hagi caigut la cara de la vergonya.

Poden succeir coses com que s’arxivin les tres investigacions sobre Juan Carlos no perquè aquest o els seus advocats hagin pogut demostrar la seva innocència, sinó que es dóna “carpetazo” a les investigacions o bé perquè s’han duit a terme amb un retard injustificat i molt poc justificable de tal manera que els més que possibles delictes han prescrit, o be pel fet que consideren que els actes delictius no es poden imputar a un personatge protegit per una immunitat que el fa inviolable, la qual cosa permet que pugui cometre malifetes que costarien anys de presó a qualsevol altre ciutadà d’aquest mateix Estat.

Poden succeir coses com que, tot i haver exonerat de qualsevol delicte l’anterior cap d’Estat, la fiscalia reconeix que Juan Carlos va rebre “regals” per part dels monarques del Golf, en forma de milions de dòlars, que no pot demostrar que estiguin vinculats a activitats prohibides, però que com a mínim fan oloreta de socarrim, i si algú ho dubta n’hi hauria prou amb demanar-se quin altra cap d’Estat de tot el món reb obsequis en forma de diners, que amaga a l’estranger a través d’un entramat financer per no pagar els imposts que si pagam religiosament la resta de mortals, o per no tenir que donar compte de l’existència d’unes donacions poc clares i gens motivades, i la pròpia fiscalia reconeix la voluntat “reial” d’amagar l’existència d’aquests regals.

Poden succeir coses com que, mentre Juan Carlos rebia un regal tan generós, ell fes a la vegada, un regal igualment fastuós, en forma de transferència bancària, valorada en 65 milions de dòlars, a la seva amant Corina Larsen que després li varen ser reclamats i que ella es va negar a tornar. Una mostra de generositat digne d’un rei o més bé un intent de seguir fugint dels controls de la hisenda pública utilitzant l’amant com a tapadora?

Poden succeir coses com que, si s’ha donar credibilitat a l’ex amant, la generosament regalada Corina Larsen, l’Emèrit va muntar tota una trama per intentar recuperar els 65 milions regalats, adduint justificacions tan infantils com poc creïbles, com que no eren un regal i que quan ella diu allò de “Santa Rita, Santa Rita…”està traint la confiança de Juan Carlos que, imaginam, li devia donar els 65 milions perquè ella els hi guardés. En fi, una vergonya que faria pujar els colors a qualsevol, menys a un inviolable i immune com és l’Emèrit. Fins el punt s’arriba en tot aquest desastre que, Corina, acusa el llavors cap del Centre Nacional d’intel·ligència, Sanz Roldán d’assetjament i amenaces contra la seva persona, per tot aquest “affaire”.

Poden succeir coses com que els tribunals britànics, davant els que Corina ha denunciat l’ex monarca espanyol, han dictaminat que l’Emèrit, tot i el seu pompós títol, no disfruta de cap immunitat, i que ha de ser sotmès a judici, fent entrar en pànic no sols al monarca emèrit, sinó també al rei actual, que te més a perdre que ningú en tota aquesta historia pel que implica a nivell d’imatge de la família i de la pròpia institució, la Casa Reial, i al Govern de l’Estat que comença a ser conscient del terratrèmol polític que pot ocasionar un procés judicial com el que tindrà lloc a Londres, amb llum i taquígrafs i sense que la protecció governamental pugui ajudar a amagar davall l’estora tota la porqueria que pot arribar a aflorar en un judici que pot durar un parell d’anys segons opinen els experts.

I finalment, poden succeir coses com que, els principals partits de l’arc parlamentari espanyol, i especialment els socialistes que juguen a ser monàrquics, continuïn amb la seva equivocada estratègia de protegir l’Emèrit i la monarquia en el seu conjunt de qualsevol intent d’exigir transparència per la via, possible i recomanable de crear, ad hoc, una comissió al Congrés dels Diputats per investigar els fets i les denuncies i discernir les possibles responsabilitats en tot el que ha succeït.

Algú pot dubtar a la vista de tot això que vivim a una democràcia imperfecta on s’han de revisar moltes coses, i entre elles el fet que es tapin de manera escandalosa les malifetes d’una persona pel fet d’haver portat corona, mentre es persegueix als representants del poble que gosen parlar-ne a un Parlament??.

En fi, si vivim coses veurem.