Article opinió – Ramon Orfila – ‘Non Dago Mikel?’

El passat mes de gener, el Tribunal d’Estrasburg de Drets Humans va dictar una sentència en la que, per onzena vegada, es condemna l’Estat espanyol per haver ignorat una denúncia de tortures. De les onze condemnes, sis es refereixen a tortures exercides contra detinguts per ordres judicials emeses pel jutge Marlaska, actual ministre d’Interior del Govern de Pedro Sánchez.

Europa condemna Espanya, així doncs, a indemnitzar el torturat amb 20.000 euros i deixa clara l’existència de tortures i de la resistència d’alguns jutges a investigar la seva existència, tot i que les denúncies presentades constituïen un relat “precís i circumstancial dels maltractaments”. El fet que més de la meitat de les condemnes d’Estrasburg es refereixin a cassos del jutge Marlaska és tot un símptoma, si tenim en compte que forma part “del Gobierno más progresista de la historia”, en paraules del mateix president del Govern.

La coincidència en el temps, cercada o no, d’aquesta sentència amb la publicació de l’àudio amb les gravacions d’una conversa entre el membre dels serveis d’intel·ligència d’Espanya, Luis Alberto Perote, i un capità de la Guàrdia Civil, sobre l’assassinat de Mikel Zabalza, el 1985, mentre governava Felipe González, ha afegit transcendència a la notícia i l’ha convertida en una qüestió d’estat, en tant que continua aprofundint la bretxa entre la situació real del respecte dels drets essencials de les persones i el que haurien de ser les exigències pròpies d’un estat de dret a Espanya.

Tot i que ‘El Mundo’ havia publicat fa temps la transcripció de les gravacions, l’accés que dos periodistes van poder tenir a l’àudio de les converses ha propiciat que el debat sobre el que va succeir en el cas Zabalza s’hagi obert de bell nou, i que els dos periodistes, Llamas i Merino, hagin volgut plasmar la història en un documental, ‘Non dago Mikel?’, que ja han difós algunes cadenes de televisió, essencialment les autonòmiques, del que es desprèn que Mikel Zabalza hauria mort víctima de les tortures que va patir al quarter d’Intxaurrondo i el seu cos va ser llançat al riu Bidasoa, per donar credibilitat a la tesi oficial segons la qual el jove navarrès hauria desaparegut després de fugir quan ja estava detingut.

S’ha demanat la compareixença del ministre Marlaska al Senat per donar compte de tot el que es coneix sobre la qüestió en el Ministeri d’Interior, encara que experiències anteriors fan suposar que l’hermetisme més absolut impedirà afegir llum a uns fets que, des de les més altes esferes policials i judicials, han preferit mantenir en una opacitat que contradiu els principis de l’estat de dret i que el mateix preàmbul de la Llei de Transparència defineix com el dret a tenir un estat transparent:

“…sólo cuando la acción de los responsables públicos se somete a escrutinio, cuando los ciudadanos pueden conocer cómo se toman las decisiones que les afectan, cómo se manejan los fondos públicos o bajo qué criterios actúan nuestras instituciones podremos hablar del inicio de un proceso en el que los poderes públicos comienzan a responder a una sociedad que es crítica, exigente y que demanda participación de los poderes públicos…”

És la mateixa opacitat que ha impedit conèixer el fons de la qüestió referida als casos de tortures, segrests i assassinats protagonitzats pel GAL, pels que van ser condemnats l’ex ministre Barrionuevo, l’ex secretari d’estat Rafael Vera, i l’ex governador civil Julen Elorriaga, entre altres.

La tesi de que el llavors president del Govern, Felipe González, era no sols coneixedor de l’existència i activitats del GAL, sinó que n’era el promotor, continguda a molts relats sobre l’anomenada guerra bruta de l’Estat contra el terrorisme d’ETA, ha tornat agafar força a partir de la publicació d’un document de la CIA, desclassificat fa poc temps, en el que s’assegura que “Gonzalez ha estat d’acord amb la creació d’un grup de mercenaris per combatre fora de la llei a terroristes”.

La desclassificació ha propiciat que la germana de Zabala hagi denunciat davant la Audiència Nacional la qüestió tot demanant que s’investigui si Felipe González va ser el màxim responsable del escamot il·legal, el Mr. X dels GAL.

Pili Zabala denuncia que el seu germà, juntament amb el seu amic Lasa, van ser segrestats, torturats, assassinats i finalment enterrats en calç viva pel grup del que judicialment va quedar provat n’eren promotors i responsables els alts càrrecs de l’Estat dels que parlàvem abans, Barrionuevo, Vera, i Elorriaga, entre altres.

Una nova patata calenta per al Govern de l’Estat, que no vol ni sentir parlar d’aquells fets que tant van embrutar el nom del Partit Socialista i que, en el debat d’investidura, es van encarregar de recordar-los-hi els actuals socis del Govern de coalició, quan Pablo Iglesias va afirmar entre expressions de rebuig de la bancada socialista que “Felipe González tiene el pasado manchado de cal viva”, sent replicat per l’actual president amb un “yo me siento muy orgulloso de Felipe González”.

Download PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *