Article opinió – Ramon Orfila – “Òmicron”

L’aparició fa pocs dies d’una nova variant del COVID a Sudàfrica ha tornat fer saltar les alarmes a tot el món occidental, fent que es recuperi la por dels primers moments de la pandèmia i posant de manifest la feblesa de tota la estratègia dels països rics contra el virus que ha canviat les nostres vides i està condicionant tant l’economia com les relacions socials.

Ha coincidit a més amb un notable repunt de la incidència del COVID a bona part d’Europa amb una sisena onada que ja va sent típica de l’entrada a l’hivern, que ha obligat a les autoritats sanitàries a prendre mesures de prevenció que ens recorden moments que molts imaginaven ja superats, i a reobrir el debat sobre l’obligatorietat o no de la mascareta a espais exteriors, o les limitacions dels aforaments a locals d’oci, i de manera molt especial, respecte de la implantació o no de l’anomenat passaport COVID per poder accedir a bars, restaurants, sales d’oci i espais púbics tancats.

L’alt risc que representa, segons l’Organització Mundial de la Salut, ÒMICRON, nom amb el que s’ha batejat la nova varietat descoberta de Sudàfrica, vindria donat per la major transmissibilitat del virus que es pot expandir pel món a una velocitat molt gran, depenent de les mesures de prevenció que es prenguin.

I a part del cordó sanitari que s’ha aixecat de manera immediata respecte de Sudàfrica, amb suspensió dels vols amb aquest país i els del seu entorn, o fins i tot el tancament absolut per part d’alguns països com son Israel, Japó o el Marroc, de l’espai aeri pels vols internacionals, s’ha posat sobre la taula la pregunta del milió: son efectives contra l’ÒMICRON les vacunes que disciplinadament ens hem posat per dues i tres vegades en un any o s’ha de començar un nou cicle d’investigacions, fabricació i distribució de cents de milions de nous productes que ens protegeixin d’aquesta nova variant?  Arribats a aquest punt els negacionistes anti-COVID s’han començat a fregar les mans recordant que des del principi ells van alertar de la inutilitat de la vacunació massiva.

I la pregunta subsegüent, açò pot anar succeint de manera periòdica ?

Les borses, ja es sap que els dobles mostren sempre una sensibilitat especial a l’hora de detectar possibles inestabilitats, han sofert caigudes preocupants…, preocupants pels que inverteixen en borsa, imagin, i els suposats líders mundials ha semblat que es posaven les piles recuperant, almenys a nivell d’Europa, unes coordinacions que tampoc resulten reals si feim una ullada a les mesures diverses que estan prenent des de les autoritats sanitàries dels diferents estats.

Per contra, tenc serioses dubtes que des de les autoritats dels països rics, especialment de l’Europa que tan presumeix del seu nivell sanitari, tenguin la mes mínima intenció d’afrontar un dels reptes, un dels principals, si no el primer, que tenim que assumir si volem posar fre al COVID en qualsevol de les seves variants, que no es altre que la vacunació, de la manera mes immediata possible, de la població de la zona del món que menys vacunes ha rebut i ha dispensat, Àfrica.

En efecte, quan els països rics freguen el 85 i fins i tot el 90% de població vacunada amb les dues dosis, i avancen cap a la vacunació de la població infantil menor de 12 anys i en la distribució de la tercera dosi a la població de mes risc, a Àfrica amb els seus 1.300 milions d’habitants tot just arriben a un 7% d’adults vacunats i ni tan sols arriben a tenir els professionals sanitaris protegits.

L’OMS ho va advertir des del principi de la pandèmia, i ha anat insistint una i una altra vegada, el control del COVID sols pot venir de la ma de la vacunació massiva, universal, de la població i l’anomenat primer món, el dels països rics, ha d’actuar de manera immediata i resolutiva, rompent amb el seu egocentrisme egoista i insolidari, encara que sols sigui per l’egoisme de saber que cada vegada que apareix una nova varietat del COVID a qualsevol país del món, ja sigui a Àfrica o Àsia, el perill de la seva expansió ens ha d’afectar a tots, fent inútils els esforços dedicats a lluitar contra la pandèmia.

Hem de reclamar, encara que sembli una contradicció que, almenys per una vegada, l’egoisme es disfressi de generositat, i que s’entengui que aquest viatge o ens salvam tots o no es salva ningú.