“Pegasus, cada minut importa”

Article opinió – Ramon Orfila

“Pegasus, cada minut importa”

Cada minut sense que el Govern de Pedro Sánchez doni explicacions creïbles de tot el que envolta el cas més escandalós de espionatge succeït a Espanya, destapat fa 10 dies des de les pàgines del The New Yorker, més es deteriora la confiança i el malestar dels partits que van investir President a l’actual inquilí de La Moncloa.

Cada minut que passi sense  que s’anunciï que s’ha iniciat una investigació interna dels serveis secrets espanyols, depenents del Ministeri de Defensa, que posi llum a la foscor amb la que s’ha intentat tapar un dels pitjors episodis de guerra bruta dels darrers temps, més s’instal·larà la sospita de que el Gobierno más progresista de la historia, te les mans tant tacades de brutor que no s’atreveix a destapar l’entramat que ha fet possible que s’espiïn parlamentaris electes, els 4 darrers presidents de Catalunya, els dos darrers presidents del Parlament d’aquella comunitat, així com a activistes civils, advocats, periodistes i metges entre altres, fins arribar a la xifra de 65 cassos confirmats.

Cada minut que passi sense que Margarita Robles, ministre de defensa, aclareixi si els 65 cassos d’espionatge tenien l’aval d’un jutge del Tribunal Suprem o si es van efectuar per iniciativa d’algun sector del CNI  que podríem qualificar com a “espies patriòtics” que actuaven per lliure i sense control, més s’accentuarà la sospita de que les clavegueres de l’Estat actuen de manera impune, trepitjant els drets fonamentals de ciutadans espanyols, pel sol fet que aquests professen una ideologia política diferent a la dels governants.

Cada minut sense que la ministra Robles abandoni la seva arrogància habitual, que vol disfressar d’ironia, en els seus intents fracassats de ridiculitzar les exigències de transparència dels afectats pel cas d’espionatge emprant el sistema Pegasus, actuant des de una actitud més pròpia d’un govern amb majoria absoluta al Parlament, més profunda es farà l’encletxa entre el seu govern i els socis parlamentaris que van fer possible que Pedro Sánchez fos investit President.

Cada minut sense que els membres del Gobierno de España deixin de refugiar-se en declaracions sense contingut emfatitzant una suposada voluntat de diàleg amb el govern català i els partits que habitualment han donat suport al govern de Sánchez en les seves iniciatives al Congrés dels diputats, i afrontin el fet gravíssim de que els serveis secrets espanyols han espiat 65 ciutadans utilitzant un sistema, Pegasus, que sols es pot adquirir per part d’estats sobirans per lluitar contra el terrorisme i el crim organitzat, més poc creïbles seran les referències al suposat Estat de Dret que és Espanya, que tant prodiguen els portaveus del principal partit governant .

Cada minut que passa sense que es delimitin responsabilitats, al més alt nivell, per aquest affaire, que desemboquin en dimissions o destitucions fulminants, més grans seran les sospites que també poden ser certes altres acusacions contra els Serveis d’Intel·ligència, com la denunciada per Corina Larsen, afirmant que el propi Cap del CNI la va amenaçar i assetjar per encàrrec del Rei Emèrit.

Cada minut que passa sense que membres de l’Executiu Espanyol canviïn el  seu discurs,  que intenta victimitzar els serveis d’espionatge posant molt més l’èmfasi en els suposats drets del CNI de no ser investigat que en el drets fonamentals dels ciutadans que s’han vist atropellats per aquesta operació,  més s’instal·larà el convenciment que, en determinades qüestions, el PP i el PSOE mantenen la mateixa forma d’actuar.

Cada minut que passi sense que Pedro Sánchez recordi que el seu correligionari Felipe González, va perdre el suport electoral d’una bona part de l’esquerra precisament per la utilització dels ressorts de l’Estat de manera barroera, de tal manera que un ministre i un secretari d’estat van acabar a la presó per les seves pràctiques delictives, més a prop s’estarà d’un govern del PP i VOX.

Cada minut que passi sense recuperar la credibilitat avui  malmesa de manera tan extraordinària, del Gobierno más Progresista de la Historia, fent un exercici també extraordinari de transparència, mes a prop s’estarà d’abocar els actius i les esperances de l’esquerra a la paperera de la història.

El prestigiós diari nord-americà The Washington Post escrivia el divendres passat al seu Editorial:  “Quan les democràcies incorren en violacions tan flagrants  de les llibertats civils com sembla que ha succeït a Catalunya, mereixen una condemna”

Tic, tac, tic tac, tic tac

Notícies relacionades