Article Opinió – Ramon Orfila – “Tamara Carrasco i les condemnes del Telediari”

L’11 d’abril del 2018, la pràctica totalitat de les portades dels diaris espanyols publiquen de manera destacada la notícia de la detenció de Tamara Carrasco, carregant tintes molts d’ells, cercant magnificar la notícia i assumint les tesis de la Guardia Civil, que l’acusa de terrorisme.

“El jutge acusa membres del CDR de terrorisme”, titulava, a tota pàgina, ‘La Vanguardia’.

El fiscal considera terrorismo el sabotaje independentista, publicava a la primera pàgina ‘El País’.

‘ABC’ dedicava tota la portada a la notícia, amb una foto de pàgina sencera de Tamara en el moment de la detenció. “Si paramos el puerto de Barcelona sería brutal, per continuar afirmant que “La Guardia Civil y los Mossos detienen a varios de los cabecillas de los CDR y la fiscalía acusa por primera vez a una de ellos de terrorismo y rebelión”.

‘El Mundo’ titulava la foto de Tamara i la Guardia Civil amb un “Detenida una cabecilla de los CDR por actos terroristas. I ho subtitulava dient: “De las listas de Podemos al sabotaje callejero” i “La arrestada tenía planos de un cuartel de la Guardia Civil”.

‘El Periódico’ deia: “El juez eleva a terrorismo las protestas de los CDR. Una detenida en Viladecans por difundir en las redes un audio con instrucciones para la acción”.

‘La Razón’ publicava: “Operación para descabezar a toda la cúpula de los CDR. La fiscalía equipara los sabotajes en Cataluña a la Kale Borroka. La Guardia Civil detuvo ayer a una de las cabecillas y prevé decenas de arrestos.”

Finalment, ‘Ara Catalunya’ deia: “La fiscalia acusa els CDR de terrorisme. La Guardia Civil deté una dona a Viladecans i l’acusa de coordinar les protestes de Setmana Santa”.

PORTADES DELS MATEIXOS DIARIS EL DIA 6 D’OCTUBRE DEL 2020

Només el diari ‘Ara’ fa referència a la sentència: “Tamara, absolta dos i anys i mig després. La sentència desautoritza les acusacions i les investigacions de la Guardia Civil i la fiscalia”.

Ni ‘La Vanguardia’, ni ‘El País’, ni ‘El Periódico’, ni ‘ABC’, ni ‘La Razón’, ni ‘El Mundo’ es fan ressò de la notícia a la seva portada.

La jutge critica a la sentència tant la investigació de la Guardia Civil com la posició de la fiscalia, i carrega durament contra la primera, per basar tota l’acusació d’un delicte tan greu com és el terrorisme en un missatge de WhatsApp interceptat a les xarxes socials.

“La sentència no fa una absolució per dubtes ni per absència de proves, sinó perquè es tractava d’accions legals. Ens dona la raó a l’hora de revocar el missatge criminalitzador i de suposada violència que ja fa mesos que s’intenta construir al voltant dels CDR”, ha assegurat l’advocat de Carrasco, Benet Salellas. “La jutge diu expressament que les accions que es van produir el març del 2018 eren exercicis del dret de reunió perfectament legals”, insisteix.

En el cas de Tamara, confinada per ordre judicial més d’un any al seu municipi i condemnada de manera prèvia al judici per la immensa majoria dels mitjans de comunicació, ha sofert la doble injustícia de ser mal tractada per la justícia i per uns mitjans que, un cop s’ha confirmat la seva innocència, no han tractat de la mateixa manera la notícia de la seva absolució.

Alguns articulistes especialitzats en qüestions relacionades amb la justícia ho han deixat prou clar, com es el cas d’Elisa Beni, que ha escrit de manera rotunda sobre la qüestió:

“Hem conegut també una altra sentència penal que ha servit per corregir, encara que no per reparar, els excessos comesos a favor de la raó d’estat pels que semblen abraçar sense embuts la raó d’estat per sobre dels llibres de llei. L’absolució de Tamara Carrasco del delicte de desobediència, perquè no es dona cap dels elements del tipus penal, repara tard una campanya repressiva amb un clar interès polític que es va dur a terme amb l’intent de convertir els CDR en una organització terrorista. Aquesta maniobra descarada, que ja vaig assenyalar mentre passava, va convertir aquesta persona, primer, en una sospitosa de terrorisme, després, en una confinada i, finalment, en una persona absolta amb tots els pronunciaments. No era, doncs, terrorista ni rebel ni tampoc desobedient, però entre tot això han passat per ella dos llargs anys. A qui li demana comptes Carrasco, als necis o als malvats?”.

I he de reconèixer que, per un vegada, la valentia de la jutgessa a l’hora de denunciar la lleugeresa tant de la policia com de la fiscalia, em retorna un bri de la confiança en la justícia que m’agradaria poder recobrar al cent per cent.

Trobo a faltar, en qualsevol cas, la rectificació des dels mitjans de comunicació que, de magnificar la notícia de la detenció de Tamara a les seves portades, han passat a ignorar la seva absolució, almenys també a les mateixes portades. Fruit d’una voluntat de crispar la societat catalana o simple actitud sensacionalista? No m’atreviria a suposar si per una cosa o per l’altra, però el dany causat és evident.

És la condemna del ‘telediari’ la que ha creat una imatge de culpabilitat a una persona innocent que després ningú s’ha preocupat per corregir.