Article Opnió – Ramon Orfila – “La nova lluita pel control de les terres”

A tenor del que està succeint els darrers anys, estem davant un nou esperit de conquesta que, emulant la colonització de l’oest americà, va camí de trastocar molts equilibris i pot posar en perill la supervivència d’importants col·lectius humans.

Així, la pugna del segle XX per dominar l’accés a les fonts d’energia s’estaria transformant en una lluita pel domini del sòl fèrtil, la qual cosa es tradueix en una lluita pel control de la producció d’aliments a nivell mundial.

L’enorme pujada dels preus dels aliments dels darrers anys del segle passat és la causa propera d’aquest fenomen que, no obstant, respon, en el fons, a una acurada anàlisi feta per part dels governants dels països importadors d’aliments, de les necessitats futures dels seus habitants, i de les tendències de la producció d’aliments a nivell global, així com del creixement constant de la seva demanda per part d’una població que ja ha arribat als 7.000 milions d’habitants a nivell mundial.

L’Àfrica és l’objectiu a l’hora de comprar o arrendar terrenys productius, i tot i que és molt difícil tenir dades exhaustives de les operacions de compra-venda per la mateixa opacitat dels registres de la propietat en alguns països africans, les dades que s’han fet públiques de manera recent ens donen idea de fins a quin punt es tracta d’operacions de magnituds realment enormes.

Així, segons dades del Banc Mundial, en els darrers anys s’han comprat o llogat 872.000 hectàrees al Sudan, és a dir, l’equivalent a 12 vegades la superfície de Menorca, 1.490.000 a Libèria -unes vint vegades Menorca-, 1.300.000 hectàrees a Madagascar -18 vegades Menorca-, i així fins a completar la xifra de 43.000 km2, és a dir, una superfície equivalent al territori de Suïssa, unes 62 vegades Menorca.

I qui són els compradors? Països que tenen problemes d’aigua i una petita producció d’aliments incapaç d’alimentar els seus habitants, com són l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs o Qatar, o països amb una població tan gran i un poder adquisitiu creixent que calculen que d’aquí a pocs anys seran incapaços de poder alimentar els seus habitants, com la Xina o l’Índia, i finalment països amb empreses punteres en l’explotació dels biocombustibles.

Totes les terres adquirides pels estrangers tenen una característica comú: tenen un accés estratègic a l’aigua, a prop, per exemple del Níger o del Nil, i aquest fet ja està provocant tensions a la zona, tensions socials dins els països venedors i tensions entre aquests països i els seus veïns, que veuen perillar l’accés a l’aigua.

El problema és que les mils d’hectàrees adquirides per estrangers a l’Àfrica deixen immediatament de banda les produccions tradicionals, de les que s’alimentaven els milions de persones que viuen a la zona, i aquesta és una de les primeres causes d’episodis com la fam a Somàlia, un país en el que les pressions del Fons Monetari Internacional han induït la transformació dels cultius tradicionals que feien autosuficient el país, en cultius destinats a l’exportació, disminuint així la producció dels aliments destinats a la població local, incrementant el preu d’aquests i acabant amb la dramàtica situació actual, en la que milers de persones moren de fam un mes rere l’altre.

Download PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *