Article Opinió – Ramon Orfila – “Un rei irresponsable”

Sempre m’he sentit republicà, sempre he cregut que, a un país democràtic, res pot justificar l’existència d’una institució, la Monarquia, que basa la seva existència i la seva pràctica en premisses antidemocràtiques com són la no igualtat de tots els ciutadans davant la llei i  el caràcter hereditari de les persones que ostenten un dels més alts poders de l’Estat.

I és ben cert que forçosament ha de repugnar a qualsevol demòcrata  el fet que el Rei resulti, perquè així ho consagra la pròpia Constitució Espanyola, inviolable, és a dir que, el Rei, en exercici del seu càrrec no tengui cap responsabilitat civil ni criminal pels seus actes. Un principi constitucional contradictori amb el que proclama l’article 14 de la mateixa Constitució que estableix que “Els espanyols son iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altre condició o circumstància personal o social”.

En efecte, segons l’article 56.3 de la Constitució, “la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”.  Se situa, en conseqüència, per sobre dels tribunals de justícia, que no el poden processar i davant dels quals no ha de respondre. En resum:  No pot ser perseguit judicialment.

“La institución monárquica choca frontalmente con los dos principios básicos en los que descansa el Estado constitucional democrático: el principio de igualdad y el carácter representativo de todo poder político”, escriu al respecte Pérez Royo.

I convé aclarir que inviolabilitat no és el mateix que estar aforat, els diputats i ministres són aforats, és a dir, que sols poden ser jutjats pel tribunal Suprem o pels Tribunals Superiors de cada comunitat autònoma en el cas dels diputats i governs autonòmics, i açò els fa diferents als demés ciutadans. Un privilegi que s’hauria d’eliminar també segons el meu parer. I es que res resulta més convenient per un aforat que ser jutjat per un tribunal, el Suprem, que està constituït per jutges que han estat nomenats pel Consell General del Poder Judicial, nomenat a la vegada, en gran part, pels dos grans partits polítics espanyols, la qual cosa omple de sospites determinades decisions.

La família reial també està aforada, però el Rei a més és inviolable i irresponsable. En aquests moments, el rei Felip VI és inviolable. El rei emèrit Joan Carles I ara només és aforat, però també és inviolable per les conductes realitzades durant el seu regnat, i açò ha impedit que fos investigat per les declaracions de Corinna que, després d’haver tingut una relació íntima amb ell al llarg d’uns quants anys, ha posat en dubte l’honorabilitat del rei Borbó, en converses suposadament privades, amb el tèrbol comissari Villarejo, convenientment gravades per aquell i posteriorment filtrades.

La investigació que ha obert la fiscalia Suïssa, sobre possibles pràctiques corruptes del rei emèrit, Juan Carlos de Borbón, que suposadament hauria rebut una transferència de 100 milions de dòlars, provinents de la monarquia Saudí, i que es presumeix podrien ser producte d’una comissió per les gestions del Rei en l’adjudicació de les obres del tren d’alta velocitat entre La Meca i La Medina, a l’Aràbia Saudí, posa contra les cordes la institució monàrquica espanyola,  i una segona operació bancària transferint 65 d’aquells 100 milions a la princesa Corinna, faria encara més greu tot aquest “affaire” que acaba d’esfondrar la poca credibilitat i prestigi que li podia quedar encara a la Corona i al penúltim Rei Borbó.

De totes les actuacions de la casa reial espanyola, amb les que em sent més profundament enfrontat, la pitjor, la més impresentable, la menys neutral, la més partidista, la més inoportuna, la més contrària a dret, la més contradictòria amb el que preveu la constitució sobre el paper del rei,  la que més haurà fet per crear una profunda bretxa amb una part de la ciutadania, és el discurs infaust del 3 d’octubre de l’any 2017, en el que Felip VI va prendre partit de manera oberta, i possiblement de manera inconstitucional sobre el referèndum del 1 d’octubre , però els he de reconèixer que l’espectacle penós i vergonyós que s’està donant amb tota aquesta història d’ara,  amb un rei presumptament comissionista, rebent , de manera opaca i sense complir les seves obligacions amb la hisenda pública, milions de dòlars d’un altra rei i repartint la suposada comissió amb l’amiga íntima o amant, tant me fa una cosa com una altra, ha traspassat totes les línies vermelles d’un comportament, el del Rei emèrit, que hauria de tenir el caràcter d’exemple que tenen les actuacions dels que cobren de  l’erari públic i tenen una alta funció representativa.

Que els grans partits constitucionalistes es posin d’acord en l’estratègia per tapar les vergonyes del Rei emèrit, impedint la creació d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats, no fa mes que estendre el desprestigi de la corona al propi Sistema, ja prou afectat per la pèrdua de credibilitat. Que els grans mitjans de comunicació fingeixin ignorar l’escàndol, i el silenciïn de manera escandalosa, els desprestigia també i mostra el poder de les clavegueres de l’Estat.

A qualsevol país civilitzat un escàndol com aquest faria caure governs i trontollar el sistema, aquí no hi estem acostumats. Aquí seguirem amb la tècnica de l’estruç, intentant tapar les irresponsabilitats d’un Rei amb justificacions basades amb el fet que, segons la llei, no està subjecte a responsabilitat, confonent immunitats amb impunitats, mentre es continua amb la cançoneta de que “tots els espanyols son iguals davant la llei”.

És per això que, avui més que mai vull  poder dir, en veu ben alta, i fent us del meu dret constitucional a la llibertat d’expressió que ni tinc ni vull tenir reis.