No ens espremeu més. Ens toca un finançament just

  • src="/static/graficos/blank.png" data-src="/static/bloques/listados_noticias/noticias/33.m.jpg?1657193104" data-srcset="/static/bloques/listados_noticias/noticias/33.q.jpg?1657193104 420w, /static/bloques/listados_noticias/noticias/33.m.jpg?1657193104 600w, /static/bloques/listados_noticias/noticias/33.g.jpg?1657193104 900w, /static/bloques/listados_noticias/noticias/33.x.jpg?1657193104 1200w" loading="lazy" class="lazyload" alt="No ens espremeu més. Ens toca un finançament just" />
  • src="/static/graficos/blank.png" data-src="/static/bloques/listados_noticias/noticias/34.m.jpg?1657193104" data-srcset="/static/bloques/listados_noticias/noticias/34.q.jpg?1657193104 420w, /static/bloques/listados_noticias/noticias/34.m.jpg?1657193104 600w, /static/bloques/listados_noticias/noticias/34.g.jpg?1657193105 900w, /static/bloques/listados_noticias/noticias/34.x.jpg?1657193105 1200w" loading="lazy" class="lazyload" alt="No ens espremeu més. Ens toca un finançament just" />

El PSM-EN ha posat en marxa la campanya ‘No ens espremeu més. Ens toca un finançament just’, amb la qual pretén reivindicar una solució al problema del finançament del nostre país, en el moment en què les negociacions per al nou model està arribant a la recta final. La campanya compara la situació que pateixen les Illes balears amb la imatge d’unes taronges espremudes per l’Estat.

La campanya ‘No ens espremeu més’ es desenvoluparà amb vàries accions per comunicar-se amb els ciutadans i sensibilitzar-los de la necessitat d’aconseguir un finançament just , tot i que una de les més importants serà a través dels mitjans digital.

Segons les balances fiscals publicades, el saldo negatiu entre allò que les Illes Balears aporten a l’Estat i allò que se’ns torna en forma de recursos és de 3.000 milions d’euros. Des del principi de l’autonomia, el nostre país ha estat “espremut” per l’Estat mitjançant els diferents sistemes de finançament, aprovats pel PSOE i el PP, cosa que ha provocat que les nostres institucions siguin “pobres” i, per tant, pateixin un “dèficit important” pel que fa a serveis públics, com educació i sanitat, i recursos per a equipaments i infraestructures respecte a la resta de ciutadans de l’Estat. A més, aquesta situació ha provocat una “pèrdua de la competitivitat de la nostra economia”, i “ens ha situat per sota de la mitjana en renda per càpita”.

Des del PSM-EN es considera que “en un moment de dificultat econòmica com l’actual, el Govern necessita els recursos suficients per donar resposta a les necessitats socials”, per la qual cosa la millora del finançament és clau. És per això que s’ha de tenir en compte no només els recursos que arriben via finançament autonòmic, sinó també les inversions estatals i els fons europeus.

Després de molts anys de treballar per un model de finançament just des del PSM i en solitari (amb dades i documents molt fiables), ARA i després que  diversos sectors de la societat de les Illes també ho considerin, tots els partits s’han apuntat a aquesta demanda de millorar el sistema de finançament per acabar amb el greuge i la discriminació que pateix la nostra comunitat.

“En definitiva esperem que el discurs que ara sembla políticament correcte sobre el finançament no sigui un intent estratègic i conjuntural de posar-se a favor del vent per part del PSIB-PSOE i el PP de les Illes Balears, després de tants anys de no fer res per redreçar la situació des de Madrid. El temps demostrarà si era una opció real o una mera estratègia i esperem que es mantinguin la mateixa postura a Madrid que ara tenen a Balears”, conclouen.

Així, la reedicició de la campanya “prou d’impostos cap a Madrid”, el 2001, començava dient:

L’any 1993, el PSM va realitzar una campanya informativa per posar en evidència el tractament econòmic injust que l’Estat espanyol dóna a les Illes Balears: som la Comunitat Autònoma en què l’estat recapta més impostos, i en canvi estam en el darrer lloc en inversions i en serveis públics per als ciutadans i ciutadanes. En aquell moment, ens vam quedar pràcticament sols en aquesta denúncia, i des d’altres partits se’ns va acusar d’exagerats i catastrofistes.

Han passat vuit anys, i la balança fiscal negativa (la diferència entre els impostos que pagam i les inversions que rebem) no ha parat d’empitjorar.

Aquella reivindicació del PSM s’ha demostrat absolutament certa, i avui tothom —partits polítics, entitats ciutadanes, experts en economia, etc.— comparteix aquesta afirmació.

Segueix-nos

Twitter