El Govern impulsa un reglament de la llei de policies locals que incompleix la pròpia llei

Nel Martí considera que no és possible aprovar un decret de desenvolupament d’una llei que encara no s’ha modificat per a resoldre els punts inconstitucionals

El reglament-marc que proposa el Govern s’ha elaborat al marge dels òrgans de negociació i dels ajuntaments, generant noves sospites que s’ha fet per a beneficar a persones concretes de la Conselleria d’Admninistracions Públiques

La Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de las policies locals de las Illes Balears estableix en la Disposició final primera que, abans d’un any des de l’entrada en vigor de la llei, el Govern ha de dictar les disposicions necessàries per al seu desenvolupament i aplicació. El termini de l’any ja ha passat fa molt de temps, i ara el Govern impulsa un Decret per al desenvolupament reglamentari. El text d’aquest decret ha estat enviat als sindicats per tal que presentin al·legacions, i, segons la web Balears Opina i de l’Institut Balear de Seguretat Pública, encara es troba en procés d’audiència pública.

http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?estua=2625&lang=es&codi=2191209&coduo=2625

Des del PSM Més per Menorca valorem el moment, el procediment i el contingut del text proposat com a reglament, en els següents punts:

1. La Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de las policies locals de las Illes Balears està pendent de ser modificada per incorporar el contingut de l’Acord de la Comissió Bilateral Estat-CAIB, que afecta a 11 articles i una DT, amb modificacions i articles derogats, a més de modificacions en la interpretació. La llei, tal com va ser aprovada pel Parlament, és ara mateix, reconeguda per part d’ambdues parts, com una llei previsiblement inconstitucional.

2. El Decret que impulsa el Govern vol desenvolupar una llei previsiblement inconstitucional, i que ha de ser modificada. I aquest Decret, a diferència del que es podria pensar, sí inclou aspectes afectats per l’Acord de la Comissió Bilateral. De fet, el Decret es redacta al marge de la Llei 4/2013, i assumeix el contingut de l’Acord. Per exemple:

– La llei, a l’article 8.2. diu sobre les associacions de municipis diu:

2. La competència per autoritzar l’associació per a la prestació de serveis de policia local correspon al conseller o a la consellera competent en matèria de coordinació de policies locals, mitjançant una resolució, i requereix, a més dels requisits determinats per la legislació vigent, un informe previ de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals de les Illes Balears.

– L’acord Bilateral derogava el punt 2, atès que aquesta és una competència estatal, excepte per a les comunitats que han assumit la funció. I no és el nostre cas.

– L’art. 10.2. del projecte de Decret diu: “Abans de subscriure l’acord de col·laboració s’ha d’obtenir l’autorització de la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri d’Interior.”

És a dir, el projecte de decret altera la llei per adequar-se a l’Acord de la Comissió Bilateral, la qual cosa és un “nyap jurídic”, segons el diputat Nel Martí.

3. El Projecte de Decret que, d’acord amb la mateixa Llei 4/2013, de coordinació de les policies locals i amb l’EBEP, ha de ser negociat en el sí de la Comissió de Coordinació de Policies Locals de les Illes Balears. Així ho explicam en la Proposició No de Llei que ja hem enregistrat:

La Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears estableix en la Disposició final primera que, abans d’un any des de l’entrada en vigor de la llei, el Govern ha de dictar les disposicions necessàries per al seu desenvolupament i aplicació.

En el moment en què s’ha enregistrat la present proposició no de llei, el Govern havia presentat un Projecte de Decret pel qual es pretén aprovar el Reglament marc de coordinació de les policies locals de les Illes Balears. Un decret que, d’acord amb la mateixa Llei 4/2013, de coordinació de les policies locals i amb l’EBEP, ha de ser negociat en el sí de la Comissió de Coordinació de Policies Locals de les Illes Balears.

Efectivament, l’article 14 de la Llei 4/2013 crea la Comissió de Coordinació de les Policies Locals com a “òrgan de consulta i participació” amb les funcions (article 16.a.) d’ “informar sobre els projectes de disposicions generals que es dictin per al desenvolupament de les previsions en matèria de coordinació d’aquesta llei”. L’exercici de les funcions atorgades a la Comissió no tenen un caràcter vinculant, excepte, com diu el punt 2 de l’article 16, quan la legislació aplicable ho prevegui. I ho preveu. L’EBEP, a l’article 37, diu que són matèries d’obligada negociació, entre d’altres, les “les normes que fixin els criteris generals en matèria d’accés, carrera, provisió, sistemes de classificació de llocs de treball, i plans i instruments de planificació de recursos humans”.

En aquest sentit no hi ha cap dubte que el Projecte de Decret introdueix mesures que afecten a la classificació dels llocs de treball i a la planificació dels recursos humans, i que per tant ha de ser objecte d’informació i negociació en el sí de les meses corresponents que, des de la Llei 4/2013, inclouen la Comissió de Coordinació de les Policies Locals.

Per tot l’esmentat, el grup parlamentari del PSM Més per Menorca proposa la següent resolució:

El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a convocar la Comissió de Coordinació de les Policies Locals, prevista en la Llei 4/2013, per a informar i negociar, d’acord en el previst en l’esmentada llei i en l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, el Decret que aprovi el Reglament marc de coordinació de les policies locals de les Illes Balears.

4. Cal recordar el nefast antecedent de modificar la llei de coordinació policial per tal de fer que la designació del cap de policia no segueixi un criteri professional sinó discrecional, i que ho pugui ser qualsevol agent del cos tot independentment de la categoria i formació; modificació aquesta que beneficiava al DG, Sergi Torrandell, tal com ell mateix va reconèixer. El Grup MÉS ho va denunciar, i el Govern va retirar la proposta.

Tot i això, el Govern evita de ser rigorosament escrupolós en els procediments i en la transparència, i proposa un nou barem per a valorar els concursos que tornen premiar al DG. Per exemple, es canvia:

– El coneixement d’idiomes que, fins ara, es valoraven els certificats acreditatius dels coneixements de qualsevol llengua oficial d’altres comunitats autònomes o estrangera, expedits o homologats per escoles oficials d’idiomes o escoles d’administració pública; ara es canvia i s’inclouen els estudis de les universitats.

– El pes que tenien fins ara les titulacions universitàries no beneficiava a qui tenia dues o tres titulacions de llicenciatura, i ara en canvi sí. Ara s’arriben a considerar fins a tres titulacions superiors, cosa que mai o poques vegades s’havia tingut en compte.

Aquests canvis, val la pena insistir, poden tenir alguna explicació o ser raonables, però tant una cosa o l’altra exigeixen que aquests acords surtin dels àmbits de negociació prevists perquè sinó, com passa ara, són fàcilment atribuïbles a interessos no legítims. Basta veure el CV oficial del DG:

http://www.caib.es/govern/organigrama/estatic.do?lang=es&coduo=2464

Sergi Torrandell és nascut el 1964 i és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i diplomat en Ciències Empresarials. Des del 18 de juliol de 2011 ha exercit de director-gerent de l’Escola Balear d’Administració Pública. Anteriorment, i des del 2005, fou Cap de l’àrea de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Marratxí i Inspector en Cap d’aquest cos. La seva vinculació amb el món de la Policia Local ve de molt enrere. De fet, Sergi Torrandell va començar la seva carrera com a policia local de base a l’Ajuntament de Palma el 1989, on va ser membre fundador del grup operatiu, i el 2002 va accedir a la plaça de sub-inspector en aquest mateix cos, destinat a la secció de trànsit, fins que es traslladà a Marratxí, en qualitat de cap de la Policia Local.

Darrerament ha estat el màxim responsable de l’EBAP on, entre altres coses, ha dut a terme la gestió econòmica de l’Escola, el disseny del pla formatiu de les accions destinades als empleats públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i ha dirigit la gestió en la provisió de llocs de feina i la inserció laboral de persones amb discapacitat. Actualment, Torrandell està finalitzant les llicenciatures de Ciències del Treball i la d’Investigació i Tècniques de Mercats.