Jo també vull ser un aforat

Reproduïm aquest article d’opinió de Mateu Comellas, publicat al diari Menorca el passat dissabte, 5 de juliol del 2014

El fet de voler aforar al ex-Rei d’Espanya ha provocat molts de comentaris, i opinions impensables. Tant dels que estem en contra o a favor, hauríem de saber el motiu verdader d’aquest aforament. Allò que ens volem vendre pot ser molt diferent a la realitat. Què hi ha darrera aquest aforament del Juan Carles, ho sabrà mai el seu poble perquè se li ha donat i amb tanta urgència? Tot és un poc estrany i sospitós, ara que ja no ostenta cap càrrec institucional. A més ell sempre ha estat sobre la llei i ara per l’edat que té, ja poques andanades pot fer. No sabrem mai quan va dir que no ho tornaria a fer, si era per fer-se la foto delatadora, per tenir ja a una lleona dins la gàbia o per haver matat un animal en vies d’extinció.

Voler-lo aforar ara! Això fa sospitar que hi pot haver cert temor i prevenció. S’escolten tot tipus de motius, més creïbles o increïbles. Des de la protecció davant les peticions de proves de ADN, per reconeixement de paternitat dels fills que corren pel món. Com per tots els assumptes de la gran fortuna acumulada, legal o no tan legal. També podria ser per la imputació del seu exemplar gendre i pel que ha de conèixer. Però tot quedarà en comentaris!

Sort a aquest succés, hem pogut saber que era un aforat i la gran quantitat que tenim. Simplement és una persona que, per exercir un càrrec dins la política o per segons quina professió, gaudeix del dret, en el cas de ser imputat per un delit, de ser jutjat per un tribunal distint al que toca a la resta de la ciutadania. Dit en poques paraules: “Un privilegi per segons qui ”.

Jo havia pensat que me feria il·lusió ser també un aforat, però perquè he de tenir aquest gran avantatge sobre la resta dels desgraciats espanyols? Perquè m’han de posar aquesta vacuna d’immunitat total, sinó tinc oportunitat de ser corrupte o rebre sobres o infringir les lleis o voler un tracte especial quan n’hagi fet una de grossa.

L’Observatori no-astronòmic pensa, per pura lògica, que la Monarquia, els polítics, banquers i tots els que tenen càrrec públic, haurien de tenir tot el contrari a un aforament. Unes lleis dures i aplicació exemplar, un càstig amb concordança al delit comés i sense cap indult posterior per ser qui són, a tots els culpables i a als seus encobridors. Així tal vegada tots els privilegiats anirien més en compte al pensar que ja no estan immunitzats.

En Estats Units, Alemanya o Regne Unit no tenen aforats i se vigila que tots els ciutadans se sentin iguals tractats davant la Llei. Podem sentir-nos igual en Espanya, on hi ha més de 20.000 reconeguts i molts altres sense reconèixer. Pot ser el motiu perquè la corrupció augmenti entre els poderosos?

Ens hauria de preocupar que el Mariano hagi defensat l’aforament del Juan Carles en declaracions a periodistes, precisament a Polònia. Dient: “lógica y razonable” aquesta condició d’aforat davant la Justícia i que no se tracte de que se faci més o menys ràpid, sinó de “hacer las cosas bién” .

Per a què aquest gran maldecap per un Senyor o personatges de dalt i cap feina i preocupació per tota la resta d’espanyols i la seva negre situació.