L’herència de Bauzá: 6 lleis inconstitucionals

El Govern modifica 19 articles i 1 disposició addicional “dubtosament constitucionals” de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears a través d’una disposició final al projecte de llei agrària

Bauzá posa pegats d’amagatotis a una llei foradada

Bauzá ens deixarà l’herència de 6 lleis inconstitucionals reconegudes

Efectivament, el Govern de les Illes Balears modifica 19 articles i una DA de la Llei 6/2013 de pesca marítima -que va reconèixer inconstitucionals- per la porta de darrera, a través d’una disposició final (Disposició Final Quarta) del projecte de llei agrària. En les modificacions que pretén introduir el Govern via disposició final hi ha canvis legislatius que afecten a varis apartats d’un article, i fins i tot a articles complets. No només això, també es deroga un article sencer, com l’article 18.

El president Bauzá

Amb aquestes modificacions por la porta de darrera de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, el Govern pretén donar resposta a l’Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l’Estat –Comunitat Autònoma de les Illes Balears de 23 de juny de 2014, en virtut del qual la Comunitat Autònoma de les Illes Balears es compromet a promoure la modificació de determinats articles.

Per al diputat del PSM Més per Menorca (grup MÉS), Nel Martí, “resulta incomprensible la quantitat d’errors tècnics resultat de la transposició de la normativa europea en la Llei de pesca. Errors que provenen del text que redacta i promou el Govern”.

Aquest és l’extracte del BOE:

Resolución de 17 de julio de 2014, de la Secretaría General de Coordinación Autonómica y Local, por la que se publica el Acuerdo de la Comisión Bilateral de Cooperación Administración General del Estado-Comunidad Autónoma de Illes Balears en relación con la Ley 6/2013, de 7 de noviembre, de pesca marítima, marisqueo y acuicultura en las Illes Balears.

PDF (BOE-A-2014-8721 – 3 págs. – 152 KB)

Val la pena recordar que el cas de la Llei de pesca marítima no és ni molt menys l’únic.”Bauzá ha creat un caos i un nyap legislatiu que genera inseguretat jurídica i desconfiança. Bauzá governa amb set lleis que sap inconstitucionals.Bauzá és dur amb el compliment de la llei per part dels ciutadans, i molt -massa- considerat amb les seves lleis nyap”, afirma el diputat del PSM Més per Menorca Nel Martí.

Mai una comunitat autònoma havia estat governada amb tantes lleis sotmeses a advertiments d’inconstitucionalitat i conflictes competencials no resolts. Des què governa Bauzá nou han estat les comissions bilaterals de cooperació entre l’Administració General de l’Estat i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en les quals s’acorden modificacions, derogacions o interpretacions de l’articulat de les lleis autonòmiques afectades. D’aquestes nou comissions, set es van resoldre acords que contemplen compromisos del Govern de les Illes Balears que encara no s’han executat. Només s’ha resolt l’advertiment d’inconstitucionalitat que afectava a la Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures tributàries per a la reducció del dèficit de les IB, a través de les corresponents modificacions incloses a la Llei General de Presupotos de la CAIB del 2013. Un altre advertiment fet per l’Estat, que afecta a la Llei 8/2013, de 23 de desembre, de Pressuposts Generals de la CAIB per a l’any 2014, encara no ha estat resolt ni la corresponent comissió bilateral (Resolució del 4 d’abril de 2014) ha publicat la seva resolució.

Així idò, set lleis (que es relacionen en el quadre adjunt) impulsades pel Govern de les Illes Balears, avui vigents, contenen articles que han de ser derogats o modificats o reinterpretats (a través d’alguna normes de desenvolupament) d’acord amb les resolucions de les comissions bilaterals corresponents. Cal recordar que aquestes comissions tenen per objecte resoldre les qüestions d’inconstitucionalitat detectades per l’Administració de l’Estat que, en cas de no resoldre’s, arribarien al Tribunal Constitucional en forma de recurs interposat per l’Estat central.

Així ho explica el Govern de l’Estat: “La primera regulación con rango legal de las Comisiones Bilaterales de Cooperación se produce mediante la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico y Procedimiento Administrativo Común. El artículo 5.2 de la misma define aquéllas como órganos de cooperación de composición bilateral y de ámbito general que reúnen a miembros del Gobierno, en representación de la Administración General del Estado, y a miembros del Consejo de Gobierno, en representación de la Administración de la respectiva Comunidad Autónoma. Su creación se efectúa mediante acuerdo, que determina los elementos esenciales de su régimen.

Estas Comisiones recibieron un impulso decisivo con la reforma del artículo 33 Ley Orgánica del Tribunal Constitucional, por la Ley Orgánica 1/2000, de 7 de enero, que les atribuye la finalidad de evitar el planteamiento de conflictos ante el Tribunal Constitucional.”

Els acords de la comissió, assumits per l’Estat i pel Govern de les Illes Balears, posen de manifest el reconeixement per part de l’Executiu autonòmic de què els articles afectats entren en conflicte amb normes de rang superior, i que per tant vulneren el marc constitucional.

Però tal vegada, el més greu de tot és emperò que només una de les set lleis esmentades han estat objecte d’adaptació i revisió, amb la corresponent tramitació legislativa, per adequar-la als acords de la comissió bilateral. En lloc d’açò, el Govern opta per tancar els ulls i aplicar les lleis a mitges, deixant d’aplicar -en lloc de modificar- els articles reconeguts com a inconstitucionals. Només una llei ha corregit els articles inconstitucionals, i ho ha fet per a la porta de darrera, sense una tramitació específica que permeti explicar els canvis i les raons dels canvis de la llei.

En definitiva, “Bauzá, si no fa res, ens deixarà d’herència 6 llei inconstitucionals declarades, un nyap legislatiu de qui es va presentar com un abanderat de la seguretat jurídica”.

Quadre resum acords comissions bilaterals