Plenari del mes de maig al Consell Insular de Menorca: propostes d’acord, interpel·lació i preguntes

Proposta d’acord (cèntim sanitari)

Per al PSM Més per Menorca l’impost sobre vendes detallistes de determinats hidrocarburs (IVMDH) o dit popularment cèntim sanitari és il·legal, no s’ajustava a la normativa Europea i que només es pagava a Espanya, ha representat una important aportació econòmica dels ciutadans en general i de les empreses del sector del transport, la indústria o el sector agrícola, en particular, en concepte d’impostos el que ha significat un perjudici per la productivitat i competitivitat d’aquests sectors en una època de recessió i reajustaments de les empreses.

Arran de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que declara il·legal l’impost IVMDH que s’aplicà als carburants des del 2002 fins al 2012 a Espanya es pot reclamar la devolució dels impostos cobrats pel IVMDH.

El cèntim sanitiri a la gasolina és il·legal.

La gasolina i els seus impostos

L’impost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs (IVMDH) gravava, en fase única, les vendes al detall de determinats hidrocarburs (bàsicament les gasolines, el gasoil, el fueloil i el querosè no utilitzat com a combustible de calefacció). Aquest impost està compost per dos trams, un tram estatal, fix per a totes les comunitats autònomes i que en el cas de gasolines i gasoils d’ús general representa 24€ per 1000 litres (vigent des de l’1 de gener de 2002) i un tram autonòmic en què les comunitats autònomes poden exercir o no el seu dret de imposició. En el cas de Balears representa 48€ per 1000 litres en el cas de gasolines i gasoil d’ús general (vigent des de l’1 de maig de 2012).

Els rendiments derivats d’aquest impost queden afectats en la seva totalitat al finançament de despeses de naturalesa sanitària. A més, la part dels recursos derivats dels tipus autonòmics es podrà dedicar a finançar actuacions mediambientals.

El passat 27 de febrer de 2014 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar Sentència en relació a aquest. Segons els jutges, aquest impost hauria de garantir la protecció de la salut i del medi ambient: “Aquest seria el cas si els rendiments de l’impost es fessin servir obligatòriament per reduir els costos socials i mediambientals vinculats específicament al consum dels hidrocarburs que grava aquest impost “, apunta la sentència, però, les comunitats autònomes destinen la recaptació “a les despeses sanitàries en general, i no a les vinculades específicament al consum dels hidrocarburs gravats”.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha considerat que aquest impost (només exigible a l’Estat espanyol dins la UE) no s’ajusta a la legislació europea i entén que no és compatible amb el dret comunitari ja que l’impost no persegueix una finalitat específica, sinó estrictament pressupostària i genèrica. El seu objectiu no és altre que consolidar l’autonomia dels governs regionals, dotant-los de mitjans per generar ingressos fiscals.

Per aquests motius, des del PSM Més per Menorca, vam instar a l’equip de govern del CIMe a calcular el que ha abonat en concepte de cèntim sanitari, a estudiar la viabilitat de reclamar aquests doblers i, en cas afirmatiu, sol·licitar la seva devolució. Aquesta proposta va ser aprovada per unanimitat. En el següent vídeo hi ha la intervenció de la consellera Maite Salord.

 

Proposta d’acord (Web turisme Menorca)

Fa dies que la Consellera Maite Salord va denunciar públicament que a la pàgina web del Consell Insular de Menorca hi havia molta informació desordenada i que confonia els visitants que cercaven informació referent a les visites que es poden fer als monuments i altres llocs d’interès de l’illa. Resultava preocupant veure, per exemple, que la gestió del patrimoni talaiòtic que opta a ser Patrimoni de la Humanitat, no s’oferís de forma clara als nostres visitants, perquè la millor manera de fer-ho és facilitar, entre altres, els horaris i les tarifes de la manera més clara i entenedora possible.

Arran d’aquesta denúncia, des del PSM Més per Menorca, vam poder constatar que l’enllaç web de la pàgina “Menorca Monumental” s’havia unificat amb la pàgina “Menorca Talaiòtica”, que no es carregava, i de la qual ara s’informava, com a mínim, que prest estarà operativa. Des del passat diumenge 17 de maig la pàgina ja està operativa.

Tanmateix, que si s’accedia a la “Web Oficial de Turisme de Menorca” i s’obria l’apartat “Explorar”, on es despleguen les diferents rutes (Britànica, Talaiòtica, Museística, etc), resulta que només hi havia una descripció dels monuments que es poden visitar però no hi havia els horaris de les visites que es proposen.

Logotip de "Menorca Talaiòtica"

Logotip de “Menorca Talaiòtica”

Des del PSM Més per Menorca entenem que resulta evident que la informació dels horaris de les visites proposades a les diferents “Rutes” no és de gens fàcil accés i, a més, en el cas dels Horaris Menorca Cultural només hi ha informació de Torre d’En Galmés, Torre de Fornells, Naveta des Tudons, Fort Marlborougth i Trepucó (els centres gestionats per la Fundació Destí), una informació que no consta de quin any és; i que a Menorca Setmanal només es dóna la informació d’una setmana, amb la qual cosa un visitant no pot fer previsions a llarg termini.

Per aquests motius, la Consellera Maite Salord va portar al Ple del Consell Insular de Menorca una proposta d’acord en la que es va instar a la Consellera de Turisme, la senyora Salomé Cabrera, a modificar la pàgina web de Turisme de Menorca per tal que la informació sobre els horaris de visita als monuments, museus, etc. sigui de més fàcil accés, inclogui els horaris i les tarifes de visites de tot l’any (no setmana a setmana com es fa ara) i que també hi apareguin els horaris i les tarifes d’aquelles instal·lacions que també formen part del nostre patrimoni però que no són gestionats de forma directa a través de la Fundació Destí.

A l’hora de defensar aquesta proposta d’acord, la consellera Salomé Cabrera va manifestar que el caos que hi havia a les webs l’havia generat l’anterior equip de govern del PSOE-PSM. Des del PSM Més per Menorca ens sorprèn que si la culpa era de l’anterior equip de govern, l’actual conselleria de Turisme hagi tardat 3 anys en aclarir-lo.

La proposta va ser esmenada per part del Grup Popular, esmena que va ser acceptada pel PSM Més per Menorca i va ser aprovada per unanimitat.

 

Intervenció proposta d’acord llei finançament (proposta feta pel PSOE)

En aquest mateix plenari, el Grup Socialista va portar una proposta d’acord per tal de millorar el finançament del Consell Insular de Menorca derivat del Projecte de Llei de Finançament definitu dels Consells Insulars.

Des del PSM Més per Menorca vam voler deixar constància que, en el Ple del CIM del mes de maig de 2014, va ser la primera vegada que es debatia la nova Llei de Finançament d’aquesta institució en un òrgan col·legiat. Només fent un breu repàs cronològic es pot comprovar:

1- A proposta del PSM Més per Menorca, en el Ple del CIM de fa un any exactament, es va aprovar la creació de la Comissió Informativa Especial de Desenvolupament Estatutari (que s’havia posat en marxa en el passat mandat), que es va constituir el mes de juliol. En aquesta primera reunió, es va començar a tractar el tema de la nova llei de finançament dels Consells i ens van passar una primera documentació que, des de l’oposició, vam agrair.

2- La reunió preceptiva del mes d’octubre (la Comissió va acordar reunir-se cada tres mesos) no es va arribar a convocar mai, amb la qual cosa, no es va poder debatre la documentació aportada a la reunió de juliol.

3- Dia 4 de desembre, vam saber que Consell Financer Interinsular havia pactat el nou sistema de finançament dels Consells Insulars de les Illes.

4- A partir d’aquí, hi va haver una reunió amb la consellera Pons i el director insular, que vam agrair i valorar, però dins un àmbit que no era en absolut reglat.

Si analitzam a fons la llei de finançament podem dir que:

– Si començam per la massa homogènia del finançament dels consells, podem veure que no s’incrementa la participació dels consells en el global del pastís del pressupost de la CAIB perquè s’agafa d’any base el 2012 i no és té en compte que des del 2009 fins el 2013 els Pressuposts Generals de la CAIB han anat comprometent als consells insulars bestretes en base i a càrrec de la millora del finançament autonòmic. El Govern no considera que les bestretes es tenguin quan sí que formaven part de la llei de pressuposts, i la realitat és que els consells sí les incorporaven en el seus ingressos, i si és així resulta que s’incompleix l’Estatut i la Llei de consells quan diuen que “els consells no podran veure reduïdes les aportacions en el canvi de sistema de finançament dels consells”.

L’any base 2012 és l’any de la retallada en el conveni de carreteres d’un 40% respecte del conveni original; de la retallada en millores en competències en les quals s’han detectat desequilibris i disfuncions (1.500.000 del 2009 i 2010 en transport aeri i d’altres disfuncions no resoltes, com és el cas d’agricultura, o artesania), etc, etc. Tot junt fa que, si agafam com a referència el 2010, l’any base 2012 ja parteix amb una diferència de quasi 80 milions d’euros. 80 milions que es volen compensar amb 35 milions.

Per tant, agafant d’any base el 2012 no es recullen les necessitats reals i es tenen manco recursos perquè no es té en compte les bestretes. Menorca a l’any base (2012) va rebre de massa homogènia 25.697.450 + 3 M€ de bestretes; el 2014 rebrà 25.847.615 + 150.165 euros o – 2.849.835 euros si comptam les bestretes.

– Així, a Menorca, sense tenir en compte el fons de convergència, la nova Llei, que agafa d’any base el 2012, com ja hem dit, ens reconeix un finançament de 22.356.574,42 i només gràcies a la garantia de mínims mantenim els 25.697.450,84 del 2012. Si comparam els percentatges de finançament amb el nou model i l’anterior, Menorca passa de tenir un 12,35% a un 10,74%. Les noves variables donen manco pes a costos fixos i a la doble insularitat i, així, a la llarga Menorca hi perdrà.

– La dotació del Fons de Convergència per al 2014 és de 32,5M€ i d’aquests, a Menorca, n’hi corresponen 150.000! (38M€ a Mallorca i 3M€ Eivissa i Formentera). O sigui que, el 2014, milloram en 150.000€ el finançament del 2012.

En definitiva, el nou model proposat no romprà amb la desconfiança i la descohesió que genera pensar que l’altra té millors serveis i té un millor finançament; i que en el sistema de participació dels consells en els recursos de la CAIB no és equitatiu. No només no acaba amb la desconfiança i descohesió sinó que l’alimenta perillosament.

– Si entram en la massa no homogènia del finançament, resulta evident que les competències pròpies dels consells que el de Mallorca deixa en mans del Govern distorsiona tot el sistema. Hi ha un gran principi, clau, fonamental, en el sistema de finançament. El recull l’Estatut en l’article 138.2. quan diu “garantir un nivell similar de prestació i d’eficiència en la gestió dels serveis per part de cada consell insular”. I aquesta era una de les raons per les quals s’havia de revisar l’anterior sistema de finançament, i que el proposat no resol sinó que dificulta encara més. Amb el nou sistema el nivell i la qualitat dels serveis que es prestaran a cada una de les illes serà pitjor, però a més serà més desigual.

Dit això, volem deixar clar que el PSM Més per Menorca al Parlament ha fet una proposta diferent a la del PSOE perquè entenem que no hi ha autogovern sense autonomia financera i no hi ha autonomia financera sense corresponsabilitat fiscal. És cert que el projecte incorpora la corresponsabilitat en el sentit de la participació dels consells en la variació dels ingressos de la CAIB; concretament dels ingressos no finalistes corresponents als capítols 1, 2 i 4 del pressupost anual liquidat de la Comunitat Autònoma. Però açò no és suficient, i açò no és el que diu l’Estatut. L’Estatut parla de corresponsabilitat fiscal i d’autonomia financera. I açò significa que els consells han de deixar de ser només responsables per gastar, i ho han de ser també per a recaptar. Sense corresponsabilitat fiscal no hi ha majoria d’edat, i no es dóna compliment a l’Estatut del 2007. A més, val la pena destacar l’important efecte que podria tenir la participació en la recaptació en la liquiditat dels consells, perquè ja no són recursos que s’han de transferir sinó que es disposen de forma immediata en la caixa única dels consells. I un altre detall, no manco important. Les mateixes raons que explica el Govern de les Illes a Madrid per a defensar la corresponsabilitat fiscal en el finançament autonòmic les haurien d’aplicar als consells, i així faran que aquestes siguin autèntiques institucions de la Comunitat Autònoma.

A continuació hi ha el vídeo amb la intervenció de la Consellera Salord.

 

Interpel·lació (educació 0-3 anys)

Durant les darreres dècades, a Menorca s’ha consolidat un model d’educació infantil de 0 a 3 anys que és una referència més enllà de la nostra illa, un model que ha estat possible per la implicació de les famílies, les educadors i professionals de l’educació i , posteriorment, per les diferents administracions, primer les municipals i després la insular i l’autonòmica.

També, durant els darrers anys, les educadores i professionals de l’ensenyament infantil han fet una aposta ferma per la seva formació, per la qualitat educativa i per defensar aquesta etapa com una més dels distints nivells educatius.

Així les escoletes han treballat per una educació que ha anat més enllà de l’atenció exclusiva als infants, creant centres educatius en els quals les famílies poden accedir a informació i assessorament sobre la crianaça dels fills, amb trobades familiars, intercanvis d’experiències i accés a la participació cultural i són, per tant, avui, un espai imprescindible per a moltes famílies.

En el Ple del CIM de dia 26 de juliol de 2004 es va aprovar, per unanimitat, el “Pla d’ordenació de l’educació 0-3 a Menorca”, revisat per l’Observatori de la Infància i Família l’any 2007, un instrument de planificació i gestió de les polítiques educatives de la primera infància a Menorca, que estarem d’acord que ha resultat una eina útil que ha repercutit positivament en la qualitat d’aquest ensenyament.

A més, el Ple del Cim del mes de desembre de 2011 va aprovar una proposta d’acord del PSM Més per Menorca en què, literalment, s’instava al Govern de les Illes Balears a actualitzar i revisar el mapa escolar de les Illes Balears.

Tots aquests motius van dur a la Consellera Maite Salord a interpel·lar a la Consellera de Cultura, Patrimoni i Educació per tal que faci una valoració de l'”Informe d’actualització del Pla i mapa escolar de 0-3 de Menorca” i per tal que informàs les actuacions que se’n derivaven.

Les respostes de la Consellera Maria Nieves Baillo no van aclarir els temes plantejats en la interpel·lació.

 

Preguntes

1. Contracte publicitat Fundació Destí

Dia 17 d’abril de 2014 es va publicar a la premsa insular una anunci de Fundació Destí Menorca per contractar el servei de comunicació, amb un pressupost de licitació de 30.000€ més IVA.

Quantes ofertes s’hi van presentar i quina empresa ha estat la guanyadora?

 

2. Acords de Ple del CIMe que no s’aproven al Parlament Balear

En el Ple del mes de desembre de 2013 es va aprovar, per unanimitat, una proposta d’acord del PSM Més per Menorca retativa als desplaçaments de malalts menorquins a Mallorca. L’acord va se possible gràcies a la introducció d’esmenes per part de la Consellera de Benestar Social (del PP), esmenes que van ser acceptades pel PSM Més per Menorca i pel Grup Socialista.

Tanmateix, quan la proposta sense esmenar va arribar a la Comissió Permament de Salut del Parlament Balears, el PP no va proposar cap de les esmenes que sí va presentar al Ple del CIMe i es va limitar en contra de la proposta.

Quina explicació ens pot donar el President del CIMe d’aquest fet que consideram molt greu?

 

 

Download PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *