Així s’expressava la vicepresidenta Carmen Calvo davant la petició, per carta, del president de Mèxic, López Obrador, demanant que el rei d’Espanya i el Papa demanessin perdó als pobles originaris d’Amèrica per les violacions “dels que ara es coneixen com a drets humans”, i es prestava ell mateix a fer-ho també, en nom del Govern mexicà, per la “repressió als pobles originaris, que es va donar després de la independència del país”.

Sembla que hi ha un cert consens en què els mitjans telemàtics han estat una oportunitat durant l’estat d’alarma i el confinament que hem utilitzat de manera exponencial a lo habitual per intentar seguir amb el màxim de dinàmiques quotidianes com treballar (a través del teletreball), fer reunions, fer trobades amb amics i família, fer […]

Tu sense jo i jo sense tu, no som ningú, ens necessitem, no podem viure l’un sense l’altre. Això no és una afirmació des de l’amor romàntic, sinó que és una realitat per la supervivència de l’espècie i que s’ha posat en evidència arran de la pandèmia que vivim. Tothom hem de contribuir amb el confinament i amb les mesures de prevenció en benefici no sols propi, sinó de l’altre i, a la fi, del grup per salvar-nos tots i totes. No hi ha tingut cabuda l’individualisme davant un problema que és de tothom, només el treball en equip perquè ens necessitem per sobreviure.