Durant aquests mesos, hem vist molts moments en què, aprofitant aquest estat d’alarma, i les forces de seguretat ho han fet, s’han passat per alt els drets humans exercint violències de manera desproporcionada. D’aquesta manera, s’ha reforçat amb actituds masclistes, racistes o LGTBI-fòbiques, així com actituds de poca consciència de la crisi climàtica.

Aprofitant l’inici del desconfinament, el Govern de les Illes Balears ha aprovat un Decret Llei de mesures per a la reactivació econòmica, d’aquelles que donaran molts mals de cap. El Decret Llei es pot resumir -respecte d’altres iniciatives legislatives aprovades pel PP, i per la mateixa esquerra, aprofitant situacions de crisi- amb l’expressió: MÉS DEL MATEIX.

L’altre dia llegia que el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions està estudiant diferents vies per tal d’aconseguir reforçar l’accés legal (i segur) d’immigrants per treballar a Espanya.

En dies com aquests en què la vida normal està suspesa, també ho està la capacitat per creure en res. O de discernir. O d’aferrar-nos a qualsevol cosa sense que tremoli tot allò que hi ha davall dels peus. No és nou que es parli de la postmodernitat, que ja ha passat, en conceptes de Marina Garcés, a la condició pòstuma: hem passat de creure que el futur s’ha convertit en un etern present sense història a anar cap a la visió d’una autodestrucció davant la qual només cerquem veritats (que sempre passen per solucions ja fetes, sense tasca pròpia) que ens puguin salvar. Potser una vacuna.