Pere Sampol, un patriota

“No hi pot haver un honor més gran que ser elegit pel teu poble perquè el representis i perquè defensis els seus interessos, és a dir l’interès general, per damunt dels interessos particulars que sempre han tingut massa defensors”.

Les paraules d’en Pere, quan va encetar la seva etapa com a Vicepresident del Govern de les Illes Balears, reiterades quan el Parlament el va elegir Senador en representació de les Illes Balears, representen tot un ideari polític i mostren l’actitud de servei amb la que va entendre les seves noves responsabilitats institucionals.  En Sampol va voler ser, i ho va aconseguir, el servidor més fidel del seu poble, de Mallorca i de rebot també de les Illes en conjunt.

Parlamentari dotat d’un enginy i una ironia que el convertien en un perillós contrincant, va aconseguir el que semblava una missió impossible: que la cambra legislativa l’escoltés amb un silenci que se sol reservar als líders. Les seves intervencions, en els debats més transcendents eren esperades pels adversaris o pels mateixos companys, conscients com eren els altres diputats o els membres del Govern que estarien plenes d’un contingut que no es podria obviar ni ignorar.

Va tenir el do, en Pere, de comprometre amb les seves paraules des de l’oposició parlamentària, esmolades i exigents, la seva pròpia acció de govern, conscient com era, i així ens ho recordava de manera constant, que mai es pot exigir a l’adversari que governa allò que tu mateix no estiguis en disposició de dur a terme quan et toqui governar.

La coherència com a exigència de l’actuació política, va ser un dels principis que el van diferenciar de tants altres i que, per ell, era la clau per obtenir el bé més preuat de qualsevol servidor públic, la credibilitat. Tenia clar que els electors que amb el seu vot t’ubiquen al govern o a l’oposició t’han de poder creure quan canvies de lloc, de tal manera que no et puguin aplicar mai aquella dita de què “no és el mateix predicar que donar blat”.

I ho va demostrar amb escreix, traduint en projectes les exigències formulades abans al Govern des de la tribuna del Parlament, en qüestions tan complexes com és la política respecte del comerç, a través de la formulació d’una Llei del Comerç que va ser pionera i model per a altres comunitats autònomes.

Aposta no es va sentir gen ofès ni es va desanimar quan un dia un empresari menorquí, amb el que es va trobar a l’aeroport, li va confessar la seva admiració per la tasca com a Vicepresident i Conseller d’Indústria i Economia, reconeixent que mai ningú havia defensat amb tanta força i creativitat el teixit industrial i comercial de les Illes, afegint mig en serio mig de broma “quina pena que no et pugui votar”, dit en un doble sentit i en un to irònic que tant agradava a en Pere: el de la diferència política que no obstant estar d’acord amb la seva acció de govern li impedien donar-li suport electoral, o referint-se al fet que l’empresari tenia el vot a una circumscripció diferent.

L'important és que alguns dels empresaris que, fins ara, majoritàriament han donat per fet el seu compromís electoral amb la dreta, comencin a veure que les polítiques del sobiranisme d’esquerres defensen un model amb el qual poden tenir prou coincidències per a fer-los dubtar a l’hora de votar. I de manera immediata en va treure lliçó, “no podem ignorar la funció pedagògica dels partits, si ens volem fer entendre, hem d’aprendre primer a explicar-nos de manera intel·ligible”.

Aquest era en Pere, capaç de treure suc fins i tot de les taronges més espremudes.

Amb ell al capdavant, el sobiranisme d’esquerres va assolir les cotes més altes de representació institucional, sense renúncies, sense oblits, sense deixar de banda tampoc la defensa dels més desvalguts en l'àmbit local, però també internacional, com en el cas de la crisi dels Grans Llacs, quan va interpel·lar l'ONU i va criticar amargament el seu paper poc clar.

Avui, quan ha arribat l’hora dels adeus, recordam el seu mestratge, i renovam, com ell voldria, el compromís amb un projecte que el sobiranisme d’esquerres té de manera permanent amb els pobles de Mallorca, Eivissa, Formentera i Menorca.

Sempre t’estarem agraïts, amic, per tot el que ens vas donar en els anys que t’hem conegut i per haver volgut compartir tantes coses al llarg de tant temps amb nosaltres. Ens has fet sentir privilegiats per açò.

Es Mercadal, 28 d’abril de 2025

Tuni Allès Pons i Ramon Orfila Pons