Article Opinió – JEM – Moure es cul. Què en pensam. “El futur de Menorca”?

Aquest Nadal, com ja s’ha fet un parell d’anys, el Casal de Joves de Ferreries ha organitzat la Setmana Jove. Són tres dies durant els quals al poble es fan activitats de diferents àmbits. Des de les JEM, hi hem participat organitzant un petit debat amb el format de “Vine a fer un cafè”. El títol literal era: “Moure es cul jo? Per a què?”. Possiblement es pot intuir el tema, però el que volíem era conèixer l’opinió dels i les joves, en aquest cas de Ferreries, sobre què fem i què ens interessa.

Al debat vam convidar dos grups de joves: Assemblea Enderrossall, ara mateix inactiu, i En recerca, que està actiu. Primer de tot els tres grups es van presentar i van explicar els seus orígens, objectius i activitats. Després d’això va començar el debat, del qual, en aquest article, n’extraiem algunes conclusions.

Assemblea Enderrossall va sorgir de les inquietuds i necessitats d’un grup d’amics, majoritàriament de Ferreries, com a assemblea de joves de Menorca. Van projectar, tant a Menorca com a Barcelona, el documental “Tot inclòs”, i cada mes publicaven un pamflet, que segons ells sempre acabava llegint la mateixa gent. Per la falta de gent, pel fet d’estudiar a fora i per circumstàncies personals, ara mateix el projecte ha hagut de quedar pausat.

En recerca neix de la necessitat de trobar un espai alternatiu al Casal de Joves, creient que aquest era més infantil que juvenil. Amb aquesta idea inicial, acabà sorgint un grup d’autoconeixement i a la vegada de recerca. Han fet diferents tipus d’activitats i tallers, així com també un parell de viatges a Taizé, una comunitat espiritual situada a França.

Després, com a tercer grup, teníem una representació nostra, de les JEM. El nostre projecte, semblant a Assemblea Enderrossall, surt d’un grup d’amics, veient la necessitat d’implicar-nos en la política de la nostra illa i mobilitzar els joves. A partir d’aquí, hem organitzat xerrades, tant a Menorca com a Barcelona, hem pintat un mural i hem organitzat concerts, el més important dels quals va ser el Concert per la Llengua.

Dit això, ens agradaria poder compartir reflexions molt interessants que van sorgir.

Realment, què podem aconseguir com a joves? És difícil canviar les coses, i podríem arribar a considerar inútil la nostra lluita. Tot i això, a vegades esperem canvis pragmàtics i, al contrari, n’hauríem d’esperar que no siguin palpables. Dit així sembla que mai no s’ha aconseguit res, quan realment podríem trobar exemples en què s’ha arribat als objectius. El que passa és que la lluita per aconseguir un objectiu sempre és llarga, i les persones que veuen els resultats possiblement no són les mateixes que van començar a fer camí. Sembrem llavors i, amb paciència i lluita continuada, alguna de les següents generacions veuran el fruit.

I a Menorca, com està la situació del jovent? Podríem dir que ens hem acomodat i no tenim consciència de classe, i que necessitaríem una educació que fomentés la creativitat i l’ètica. Això, i que tenim una realitat molt concreta: hi ha un buit generacional dels 18 anys fins gairebé els 30. El que hauríem de fer en tornar a la nostra terra és no quedar aturats. Necessitem seguir “movent es cul”, seguir lluitant i creant teixit associatiu.

Però a Menorca s’organitzen coses i poques vegades es rep una resposta per part de les joves i dels joves. Com ho hauríem de fer, per implicar les i els joves en els actes o en organitzar-ne? Podria ser mitjançant accions xocants o amb temes que ens toquin de prop, això sempre commou… Possiblement també no donant tanta importància a qui ho organitza, sinó al tema que es tractarà. El que creiem que ens falla és que a Menorca no tenim un teixit associatiu potent; està creixent, això sí, però hauríem d’unir forces entre tots els grups (juvenils i no juvenils) per tal de consolidar aquesta xarxa.

Aquestes reflexions realment et fan pensar. Sabem què ens interessa a les joves i als joves? Sabem com tractar aquests interessos? Tenim uns objectius clars? Les nostres accions arriben a les generacions futures? És útil o inútil tota la feinada que fem? Per què, si una cosa ens interessa, no ens mobilitzem? Ens podríem fer mil preguntes més que no sabríem com respondre, l’única cosa que sabem del cert és que tenim molta feina a fer si volem un teixit associatiu juvenil potent a Menorca.

Download PDF

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *