Aigua desalada o desalinitzada

El present article pretén donar una idea de què és aquest recurs i el cost associat al mateix.

A Menorca disposam ja d’una planta dessalinitzadora, la tenim a Ciutadella, i té un sostre de producció de 15.000 m³/dia, però actualment sols se’n fan 5.000 m³/dia. La producció d’aquesta aigua és intensiva en capital i energia. Pel que fa al capital estaríem parlant de 0,4 €/m³ d’amortització. Quant a energia s’estima que es necessiten entre 2,5-3 kWh per produir un m³, cal tenir en compte que per un m³ d’aigua de pou distribuïda sols necessitem 0,4 kWh per m³, el diferencial d’intensitat energètica és molt gran.

El procés de dessalinitzar aigua és relativament senzill, agafam aigua de la mar (a Ciutadella es va intentar agafar aigua de sondejos molt propers al mar, així la roca feia de primer filtre ja, però es va comprovar que hi havia moltes esquerdes a la mateixa i era com agafar-la directament de la mar), i la fem passar per uns filtres molt fins a molta pressió (70 bars) i d’aquí ja obtenim aigua quasi pura i salmorra, per un altre costat, aquesta salmorra és retornada a la mar. La salmorra té efectes no desitjats allà on és abocada i cal fer-ho de manera dispersa per minimitzar el seu impacte al medi marí. L’aigua osmotitzada o dessalada hi hem d’afegir bicarbonat càlcic i clor pel seu posterior ús com a aigua apte pel consum humà. Aquest procés per aconseguir bons rendiments ha de ser continu, és a dir, és com una fàbrica que quan arranca té un cost i no pot estar arrancant i aturant a voluntat.

Però perquè necessitam aigua dessalinitzada? Dons bé és molt senzill d’explicar, ens hem carregat l’aqüífer d’abastament en termes qualitatius i quantitatius i necessitem aportar cabals lliures de clorurs i nitrats a les nostres xarxes d’abastament urbà.

La Directiva Marc de l’Aigua emplaça als estats membres de la Unió Europea que en un període determinat han d’haver recuperat el bon estat ecològic de les aigües superficials i subterrànies, en el cas de les Balears es va demanar una pròrroga fins al 2025, però ja us puc dir que el 2025 no tindrem el nostre aqüífer en bon estat ecològic. Per donar compliment a aquesta Directiva fan falta una bateria de mesures valentes que com a societat hem de ser conscients que s’han de fer per recuperar l’aqüífer i poder dependre d’ell tan sols, sense emprar aigua dessalada.

El que ens espera dons es tira d’aigua dessalada per uns anys i intentar recuperar l’aqüífer, a la banda de Maó ja s’està parlant d’una segona planta, és trist, però aquest és el derroter. Aquest fet tindrà incidència en la nostra economia i serà costós per les nostres butxaques, vull dir no només el cost d’aquesta aigua, sinó la bateria de mesures per recuperar l’aqüífer seran costoses també en vessant d’inversions, privacions de reg i/o usos, estem davant una nova manera de disposar d’aquest recurs valuós. De fet, si no canviam la dinàmica la recuperació de l’aqüífer pot ser inviable. Tenim l’exemple de Doñana, la Junta tira per regar més, Europa sanciona a Espanya per l’abús i incompliments de lleis mediambientals sobre aquest aqüífer i acabam pagant 100.000 euros per hectàrea a qui deixi de regar maduixes, no és un bon exemple del que hem de fer clar.

I acabant, hem fet 30 anys de la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera. Seguesc pensant que aquesta distinció era per a qui feia les coses molt bé, que era exemple per a altres territoris. Quant a conservació del territori, crec que sí que ho hem fet bé; però no tenc tan clar que en gestió de residus i aigua sigui així; tot i que crec que hi som a temps de girar-ho.

Sam Moll Bosch