Aïllats

Article publicat per Cesc Pons

Malauradament el món gira el revés. Les decisions econòmiques rellevants i importants pel seu volum i repercussió social, es prenen concentradament des de les màximes instàncies d’aquest planeta.

Dic malauradament perquè les decisions sempre es prenen pensant en el benefici econòmic futur i no en el benefici social, és a dir, millor benestar de la gent amb una repartició equitativament justa.

La recent crisi provocada pel tancament, entenc que de forma premeditada, de la companyia aeronàutica Spanair em fa pensar amb un acord polític PP i CIU.

El sobredimensionament de les infrastructures aeroportuàries en molts de llocs de l’Estat, ha estat provocat perquè la seva inversió no ha estat congruent amb el trànsit generat pels corresponents territoris de l’Estat i per la forta competència generada, mitjançant subvencions, per part de diferents  administracions territorials amb l’intent de desviar passatgers en favor dels seus respectius territoris. Tot plegat, em fa pensar que el Govern de l’Estat té pensat crear una companyia aeronàutica de gestió centralitzada (diguem IBERIA), de gestió pública, privada i/o mixta, i una gestió privada i/o mixta de la gestió aeroportuària (diguem AENA).

Així va prenent forma, que l’Estat està pensant en fórmules per una gestió aeronàutica i aeroportuària centralitzada, de gestió pública, privada i/o mixta. La privatització en tot o en part d’aquesta gestió la volen justificar amb el convenciment que la gestió privada ofereix millor eficiència en la gestió i amb la finalitat d’aconseguir rendes ràpides per les arques públiques.

Està clar que l’Estat té pendents deutes molts importants en favor de la Generalitat de Catalunya. Açò és una aposta arriscada, perquè les repercussions futures: pèrdua de control estratègic per part de l’Administració i enriquiment de privats a llarg termini. Provocant grans problemes de redistribució de la riquesa generada per un país.

Aquesta fórmula és fantàstica pels governants actuals, els que deien que l’economia necessitava d’estimulació: reduir impostos i donar incentius als petits emprenedors. Lluny de complir les seves promeses, no es conformen i a més a més retallen en benestar als sectors més dèbils (aturats, discapacitats, treballadors, …) i als territoris més discriminats al llarg del temps, i redueixen les ajudes i incentius a les empreses petites i també als territoris petits, com l’illa de Menorca que tenen poc volum de trànsit en còmput anual respecte de tot l’Estat espanyol. Però donen quantitats milionàries als bancs, elèctriques, grans companyies aèries, …, en forma de puges de tarifes i reducció de serveis on suposadament són més deficitaris pel que respecte al servei concret.

És fantàstica perquè en nom de la crisi, tot és possible. Perquè la gent ho passa malament i es creu les fórmules màgiques. Però els efectes directes a les butxaques dels ciutadans es noten en el futur. I així, les diferències socials entre persones i territoris és cada vegada més abismal. Es concentra la riquesa global per repartir-la allà a on interessa políticament a nivell d’estat. No tenim tots els ciutadans els mateixos drets? Doncs, a Menorca volem com a mínim la mateixa despesa per càpita que qualsevol ciutadà de l’Estat en transport. Si més no, més i tot, pel cost afegit que representa la insularitat.

El transport marítim, terrestre i aeri ens ofega. Menorca no s’ho mereix. Una bona connectivitat és cabdal per la competitivitat i el benestar de l’illa. Diguem prou! Donem més participació al “Foro” pel Transport. Més participació social. El problema és social, la solució també ha de ser social. Ara més que mai,