Quan la Secció de Ciències Naturals de l’Institut Menorquí d’Estudis va proposar l’any 1988 iniciar el camí cap a la declaració de Reserva de biosfera de la nostra illa de Menorca per part de la UNESCO, va materialitzar molt conscientment la voluntat latent en una majoria de menorquins, de treballar per la preservació de l’equilibri entre la humanitat i la biosfera.
Així, durant els anys noranta la idea de preservació de la natura i d’equilibri en el territori va aplegar les voluntats dels qui treballen i estimen el camp, dels qui volen mantenir un territori acordat amb la cultura i tradicions pròpies, dels ecologistes que vetllen pel medi natural, dels progressistes que no volen hipotecar el futur del territori, dels economistes que defensen la via menorquina del creixement sostenible, dels professionals que defensen un urbanisme humanitzat, dels experts que vetllen pel medi natural, dels majors que volen deixar als descendents una Menorca encara verge i dels joves que, pensant en el futur, entenen la fragilitat del medi ambient.
Aquesta majoria va propiciar poder aprovar el 2003 al Consell Insular de Menorca el Pla Territorial Insular, l’eina que ha ordenat el desenvolupament urbà, ha dosificat el creixement econòmic i ha propiciat la preservació del medi natural. En aquests gairebé vint anys, el consens ha estat tan gran que fins i tot les poques veus que inicialment es van mostrar diametralment oposades al model de desenvolupament sostenible que marcava el PTI, quan han tingut la legitimitat per a canviar-lo no s’han atrevit més que a retocar algun aspecte puntual, respectant així el model conservacionista primigeni.
Ara, inserits com estem en la revisió de l’instrument d’ordenació territorial que és el PTI, és quan ens hem de reafirmar en el model d’èxit que la societat menorquina vol i adaptar, és clar, aquells temes nous que plantegen reptes presents i futurs. Realitats noves que fa vint anys no existien o no tenien la rellevància que ara tenen: la pressió del mercat immobiliari sobre les cases dels llocs menorquins, les estades turístiques d’habitatges, el canvi climàtic i la necessitat d’un canvi de model energètic, la massificació turística, la sobirania alimentària i la producció pròpia, l’escassetat dels recursos hídrics i la contaminació dels aqüífers, la revitalització dels nuclis antics de població, internet i les seves derivades sobre el comerç local,…
És evident que Podem Transformar l’Illa amb el nou Pla Territorial Insular, la qüestió és cap a quin model de societat i, per tant, cap a quin model de territori.