Article opinió – Laura Anglada – “Una història d’humanitat que pot canviar el món”

L’Arcadi és un al·lot que va néixer a Sant Cugat del Vallès l’any 1945, va estudiar ciències econòmiques per adonar-se de seguida que l’economia havia d’estar al servei de les persones i no al revés i que el sistema que sosté el funcionament planetari està malalt i necessita d’alternatives per construir un altre món. Des de llavors ve defensant i explicant les seves propostes sobre la medicina que al seu entendre necessita la Terra i la humanitat i, inclús ara  que té 75 anys i, amb una malaltia que li deixa poc marge de vida, encara aixeca el dit i s’apassiona quan li demanen què pensa sobre el món en què vivim. Tot i l’edat i la seva situació de salut, en els  seus ulls hi veus encara la xispa de la joventut que et dona tenir un esperit inconformista i desobedient amb allò que és injust.[1]

Ell és l’Arcadi Oliveres i la seva historia de vida és una historia d’amor, coherència i compromís que pot canviar el món.

L’Arcadi té una gran força i capacitat d’impactar en els altres degut a dos motius principals. Per un costat, gràcies a un discurs crític ben argumentat, contrastat amb dades i estudis i que amb ell és capaç de fer entenedora la complexitat del món. Per explicar les seves idees ens hauríem de remetre als llibres i articles que ha escrit, a les milers i milers de xerrades que ha fet, a les infinites classes que ha impartit: Diguem prou, Indignació i respostes a un sistema malalt, Un altre món, Contra la fam i la guerra, Paraules d’Arcadisón alguns dels títols en ells mateixos ja suggerents.

A través de tots ells, parla de l’esgotament d’un sistema i un planeta així com ho indiquen certs símptomes com la fam i les guerres, unes institucions públiques poc democràtiques, les desigualtats socials entre països, les desigualtats de gènere, l’esgotament dels recursos i la crisi ecològica, la persecució de la immigració, l’evasió d’impostos per part de les grans corporacions i l’existència dels paradisos fiscals…Alhora proposa receptes i remeis a aquests mals com la desmilitarització i l’educació per una cultura de la pau, un sistema econòmic basat en el decreixement, en la banca ètica i pública, en el consum responsable, en el repartiment equitatiu del treball, la redistribució de la riquesa,  en la denuncia de l’evasió fiscal i l’especulació, el compromís i actituds personals, els pressupostos participatius, l’organització de la societat civil, l’enderroc de la monarquia….

Una vegada l’has llegit, l’has escoltat, és impossible quedar-te immòbil, amb més o menys mesura et fa pensar, et fa canviar la teva mirada sobre el nostre món per tota la informació que ens posa a l’abast, no accessible en els mitjans habituals de comunicació. L’efecte immediat és que et genera CONSCIÈNCIA que formam part d’un planeta global i que l’individualisme ha de donar pas a una ACCIÓ COL·LECTIVA per repartir la riquesa i béns naturals, suficients per tothom, per tal que ningú passi fam i tothom tengui una vida digna. La INFORMACIÓ és clau.

L’altre pilar de la seva capacitat d’impactar és que tot açò ho explica, transmet i comunica amb una HUMANITAT, COHERÈNCIA I COMPROMIS amb tot allò que predica alhora que contundència. I açò és el que més m’admira d’ell i és el que explica el mereixedor reconeixement que està rebent durant aquests dies, després de saber la notícia sobre el seu estat de salut: quasi 7.000 missatges a través d’una plataforma digital que ha posat a disposició la família per dir-li unes paraules, dominant un missatge comú de GRÀCIES, més totes les visites i trucades que està rebent des de llavors.

HUMANITAT, perquè té la capacitat d’escoltar, acollir i donar veu als altres amb humilitat i proximitat, sense prejudicis i amb un caliu humà que et reconforta. Lluny de les xarxes i la comunicació de l’era digital, n’Arcadi sempre té temps i paraules per tothom. I té l’habilitat i honestedat de posar en valor la participació dels altres en les seves lluites i fites assolides. Ara, amb una salut delicada, encara es preocupa de cuidar als altres sense perdre l’humor que el caracteritza.

COHERÈNCIA, perquè tot el que explica ho practica: viure amb menys és la clau per posar remei als mals del món i ell n’és un exemple.

COMPROMÍS perquè d’una manera incansable, un cop acabades les classes a la universitat, sempre ha omplert la seva petita agenda que portava a dins la butxaca de la jaqueta amb activitats i xerrades arreu de Catalunya i també fora d’Espanya, sense tenir en compte els horaris ni la distància que havia de recórrer per arribar allà on l’havien cridat.

Per jo, el seu gran llegat i missatge són els valors i la gran humanitat amb la que ha fet arribar les seves idees i principis arreu del planeta ja que el coneixement el tenim a l’abast d’un botó no així la condició humana que ell té i que fa creïble tot el que diu. I la seva dona, na Janine, és un pilar clau en aquest sentit i un gran estaló perquè tot açò també sigui possible.

Fa pocs dies vaig llegir (no recordo on) que només els que estan suficientment locos per pensar que poden canviar el món, són els que el canviaran. I n’Arcadi és per molts un inspirador d’aquest ram de locura, necessari. Si hi hagués més històries i vides i persones com l’Arcadi, un altre món seria possible, n’estic convençuda.

Serveixi aquest article per intentar contagiar i animar als que no coneixen l’obra de n’Arcadi perquè s’hi puguin endinsar i també serveixi com el meu particular homenatge públic a ell per tant que m’ha regalat en aquests vint anys que ens coneixem i durat els quals hem compartit una preciosa amistat.

[1] Una de les darreres entrevistes que li feien fa pocs dies a casa: https://www.vilaweb.cat/noticies/arcadi-oliveres-entrevista-activista-capitalisme/