Com cada estiu, les carreteres, carrers i pàrquings sofreixin una pressió de vehicles desmesurada i molt poc sostenible per l’illa.
Em preocupa, com a moltes persones, el tema del canvi climàtic i sabem que una de les accions humanes que més contribueix a l’efecte hivernacle, són les emissions de CO2 que fan els vehicles que funcionen amb combustibles fòssils.
Les administracions posen el seu granet d’arena, posant en marxa plans i projectes per returar les emissions de CO2, però davant l’emergència climàtica fa falta més compromís individual, col·lectiu i polític.
Durant l’hivern, em vaig comprometre en fer el màxim nombre de desplaçaments de forma sostenible, a peu, en bici, en patinet elèctric o transport públic. Així ho vaig fer, però clar, va arribar l’estiu i amb aquest les vacances o la feina de temporada.
Es modifiquen hàbits i rutines, fa calor, ens desplacem a la costa, a les platges, a estiuejar a la caseta, treballar a les zones turístiques, a visitar els mercats de nit i a sopar amb els amics.
Fem un sobre ús del cotxe particular i anem per tot amb aquest. Ho fan els residents i els turistes que ens visiten, un caos de mobilitat insostenible.
Tenint en compte el dit anteriorment i la idiosincràsia de Menorca, s’ha d’apostar per caminar, anar en bici, pels vehicles elèctrics i per l’ús del transport públic.
També, si és possible i segons les competències de les diferents administracions, mesures valentes i atrevides:
Segons el full de ruta per descarbonitzar Menorca, ja estem fent tard en aconseguir els objectius de la l’etapa 1 2020:
Em preocupa…