Ja està en marxa una nova edició de la “prestigiosa” fira turística “World Travel Market” i, com sempre, les Illes Balears hi han destinat una quantitat indecent de diners per estar-hi present, i han enviat una quantitat obscena de polítics de tot color a vendre les bondats de la nostra terra. L’objectiu sempre és el mateix: omplir les nostres illes de turistes, com més millor i a qualsevol preu. Pareix que, segons ells, ja s’ha assolit un gran èxit; i així ho han anunciat amb tota la parafernàlia possible. L’any que ve es superaran els nombres de la temporada 2019 en arribada de turistes anglesos, en alguns casos fins un 19% més. Cal recordar que el 2019, últim any prepandèmia, arribaren a les nostres illes més de tres milions de turistes britànics; tot un èxit pel que es veu.
Davant aquestes dates demolidores és quan hom es demana si, com a balears, i en el nostre cas, com a menorquins, ja ens hem rendit del tot.
Per posar-nos en context, ja fa molts anys que des del progressisme polític de les Illes Balears es reclama un nou model econòmic per a nosaltres. A més, abans d’esclatar la crisi de la covid, hi havia un consens, o si més no semblava que n’hi havia, en que aquell model turístic estava quedant obsolet i era insostenible. En esclatar la crisi de la covid ens van fer creure que podia ser un bon moment per afrontar aquest canvi que llavors s’anunciava com imprescindible. Un govern balear de progrés format per PSOE, Unides Podem i Més per Mallorca ho havia de fer possible.
La realitat però, ha estat molt diferent. Després de vendre’ns que s’obria un nou temps, amb noves oportunitats laborals com el teletreball, les energies alternatives, etc, i de convèncer-nos que aquells temps foscos i insostenibles de la massificació turística havien passat per sempre més, recordo al vicepresident Yllanes afirmant que, afortunadament, mai més tornaríem a estar com el 2019. Emperò el primer que es va fer va ser permetre l’ampliació fins un 15%, sense necessitat d’esperar el pertinent permís d’obres, de les instal·lacions hoteleres; a més de flexibilitzar les normatives de protecció mediambiental en alguns espais, fins ara protegits com a sol rústic, per acomodar-hi serveis bàsicament turístics com pot ser ampliar pàrquings.
I ara ens trobem de cara amb la crua realitat: enmig d’una crisi climàtica sense precedents, la “World Travel Market” ha coincidit en el temps amb la cimera mundial pel clima. Els nostres representants polítics del govern balear, sí, aquells que propugnaven que havia arribat l’hora de canviar un sistema caduc i insostenible, surten ara a intentar convèncer-nos del contrari i a dir que han aconseguit un gran èxit. Fins i tot presumeixen de que l’any 2022 tornarem a batre rècords de turistes, és a dir, més avions, més creuers, més cotxes de lloguer, etc, i que això és el millor que ens podria passar. En aquest punt convé no oblidar que els polítics del PP, també presents a la fira, ja han dit que tot això encara els sembla poc, que cal ser ambiciosos i que volen molt més. Segons ells aquest govern que segueix superant marques en arribada de turistes és un govern “turismofòbic”. No vull ni imaginar on podríem arribar amb aquesta gent.
Mentre a Menorca, després d’un estiu d’excessos, ens trobem immersos en un debat sobre la massificació turística i les seves conseqüències, el govern balear es vanaglòria de seguir batent rècords d’arribada de turistes sense tenir en compte l’abast que aquestes xifres de visitants tenen en el nostre territori en temes tan vitals com els consums energètics, l’abastiment d’aigua, el tractament de residus, la petjada sobre el territori, la contaminació de l’aire, etc.
Tampoc hauríem d’obviar que enmig d’aquesta allau turística ens trobem amb un sector de la construcció desbocat, en xifres rècord i amb un augment considerable de preus.
Així com un mercat immobiliari que, aprofitant que Menorca està de moda, es dedica a especular i a disparar els preus de manera insostenible pels menorquins.
En conclusió, que sembla que ens trobem amb tots els ingredients per a una nova tempesta perfecta que tothom veu venir, ja que no és res nou i trobem prou exemples a reu; però que ningú pareix capaç d’afrontar i d’esquivar.