Després de veure el reportatge d’Euskal Telebista, emès el diumenge passat per TV3, entenc els motius pels quals el CIS ha deixat de demanar, des de fa cinc anys, el nivell de valoració de la ciutadania respecte del cap de l’Estat i de la Corona. La sospita que generen les dades que van oferir al reportatge és prou aclaparadora com per tenir la sensació que està mes que provat que el rei emèrit, Joan Carles de Borbó, ha comès un delicte fiscal, així com un delicte de blanqueig de capitals, amb el seu presumpte cobrament d’una sucosa comissió per l’adjudicació a un conglomerat d’empreses espanyoles de les obres de l’AVE del desert que uneix les ciutats de Medina i la Meca, a l’Aràbia Saudita.
Una patata calenta que preocupa i no poc els poders de l’Estat, que van des de la mateixa Corona i de manera molt especial l’actual rei, Felip VI; el Govern de l’Estat, que no amaga el seu malestar pel que tot aquest afer implica de desprestigi del mateix sistema, és a dir, la monarquia parlamentària; i el poder judicial, que es pot veure en el compromís de prendre resolucions que podrien acabar en una condemna penal per al rei emèrit i pare del monarca actual.
Hi ha qui manté -amb una clara actitud malèvola, deuen pensar des de les cúpules dels poders de l’Estat-, que una cosa és que no es publiquin les valoracions de la Casa Reial i una altra ben diferent que aquestes valoracions no es vagin demanant, periòdicament, quan el Centre d’Investigacions Sociològiques fa les enquestes sobre l’estat d’opinió de la ciutadania. Sigui com sigui, els resultats, si és que existeixen, es mantenen de manera reservada sols a disposició de l’executiu central, que deu estar ben preocupat pels mateixos si atenem el fet que s’ha desfermat una veritable operació salvar al soldat Felip, que té ramificacions a tants nivells que fa pensar que realment ha d’estar orquestrada des de l’Estat, en el seu sentit més ampli.
Així es desprèn de les denúncies fetes públicament per part de l’anterior amant del rei emèrit, Corinna Larsen, involucrada directament en la trama que hauria permès que Joan Carles cobrés 100 milions de dòlars de la monarquia saudita per la seva il·legal intermediació esmentada.
L’assetjament sofert per aquesta, des de fa vuit anys i d’ençà que es va distanciar de Joan Carles, seria producte directe de l’actuació de membres del Centre Nacional d’Intel·ligència, si hem de fer cas de la denúncia de Corinna, i aquesta ja ha avançat que pensa anar contra el mateix ex director del CNI, Sanz Roldán, per orquestrar una campanya de desprestigi i amenaces contra ella i els seus fills, amb la justificació, no fonamentada segons la princesa alemanya, que està en poder de secrets que podrien causar perjudicis, si es fessin públics, a les institucions de l’Estat.
El fet que la fiscalia suïssa hagi obert una investigació, a Ginebra, sobre comptes i fundacions amb moviments multimilionaris d’uns diners d’origen poc clar, el beneficiari de les quals seria el rei emèrit, ha contribuït a generar un nivell de preocupació notable en les cúpules dels poders de l’Estat, i a donar força a la teoria que cal mobilitzar tots els recursos per salvar la institució de la Corona, amenaçada pel desprestigi i pel rebuig de cada vegada més ciutadans.
Això explicaria el silenci dels mitjans de comunicació més poderosos, amb seu a Madrid, que s’han abstingut d’informar de tot l’escàndol, i si hi han fet referència ha estat per intentar desacreditar les investigacions d’alguns mitjans estrangers i els pocs que aquí han tingut l’atreviment d’investigar o simplement s’han fet ressò del que és considerat un escàndol majúscul a Europa.
Això explicaria també l’actitud dels partits majoritaris, que han impedit amb el seu vot que s’investigués la qüestió des del Congrés dels Diputats, amb excuses que fan avergonyir per la seva manca de rigor, com és dir que “no hi cap una comissió d’investigació sobre les actuacions del rei perquè aquest és inviolable”, com va defensar Adriana Lastra, portaveu del PSOE al Congrés. Un argument que cau pel seu propi pes, amb la nova proposta en el mateix sentit presentada per diferents grups parlamentaris fa pocs dies, atès que proposa que sols s’investiguin les actuacions del ex rei Borbó d’ençà que va abdicar i va perdre la immunitat.
I així i tot, novament l’informe dels lletrats del Congrés dels Diputats es posiciona de manera clara, en contra de la constitució de la comissió d’investigació, amb la justificació que “la present sol·licitud es refereix a qüestions que, encara quan hagin pogut tenir projecció en una etapa posterior, es corresponen sense solució de continuïtat amb el període de temps en el qual Sa Majestat Joan Carles I era el cap de l’Estat i porten causa del mateix fet de l’ocupació del càrrec per aquest”.
En una paraula, que l’operació salvar al soldat Felip continua ben vigent.
S’hauran d’esforçar molt els defensors de la monarquia si volen fer front a la suma de despropòsits que s’han prodigat per part de Joan Carles I, abans i després d’abdicar, i ja hi ha qui confessa, sotto voce, que si és precís, per salvar Felip VI i la Corona, no s’ha de plànyer sacrificar el seu pare i rei emèrit. Convençuts com estan que si cau Felip VI pot caure tot el sistema construït al voltant de la Constitució del 78.
En fi, seguirem tractant aquest tema en propers articles, i entrant molt més a fons en el bessó de l’escàndol i en els seus protagonistes.