El llautó

Fa unes quantes setmanes vàrem ser testimonis d’un inesperat canvi de guió en la política de les Illes Balears. O, millor dit, un canvi en el discurs. El Partit Popular, sobtadament, assumia que la massificació turística era una realitat. Fins a aquell moment ho havia negat amb vehemència, fins i tot acusant de turismofòbia els que gosaven denunciar les polítiques de creixement desbocat. 

Possiblement, aquest aparent gir copernicà va ser motivat per l’augment de la insatisfacció ciutadana que s’ha traduït en importants manifestacions i concentracions de rebuig a l’actual model econòmic.  Si més no, el que ara cal destriar és si aquest abandó del seu discurs tradicional és quelcom més que una nua i crua operació de maquillatge. 

Però anem a pams i donem primer una ullada al panorama complet. Aquests darrers anys hem vist com la pressió turística s’intensificava fins a nivells propers al col•lapse. Platges convertides en formiguers, infraestructures saturades, recursos naturals explotats fins al límit, petjada ecològica desorbitada... I si això hi afegim la creixent compra d’immobles, finques agrícoles i solars edificables per part de capital forà amb el consegüent encariment de l’habitatge, podem concloure que la situació ha esdevingut insostenible. Així, és de justícia reconèixer que les associacions i partits polítics que fa temps estan defensant la necessitat de posar límits i abordar polítiques de decreixement han demostrat tenir raó. Tanmateix, tenir raó no és un consol. El que cal és actuar. 

El Partit Popular és al govern de les principals institucions de les illes, per tant és seva la responsabilitat en aquests moments. Val a dir que el seu canvi de discurs s’ha escenificat gairebé com un espectacle mediàtic. La Sra. Prohens es reunia, en una sala atapeïda, amb més d’un centenar d’entitats per simplement dir-los que el Partit Popular deia blanc on abans deia negre. Això no obstant, i paral•lelament a aquesta escenificació, el Govern aprovava un decret-llei que, amb l’excusa de la simplificació administrativa, proposava mesures justament en la direcció contrària: eliminació de la comissió balear de medi ambient, legalització d’edificacions il•legals en sòl rústec, modificació arbitrària de la Llei Menorca Reserva de la Biosfera, etc.  

Us haureu adonat que aquesta contradicció entre paraules i fets no ens permet tenir gaire confiança en la sinceritat de la conversió del PP a les tesis de limitació del turisme. Així i tot, crec que hi ha cinc mesures concretes que poden servir com a prova del nou respecte de les seves veritables intencions. 

• Manteniment sine die de la moratòria de places turístiques. 

• Supressió dels programes de promoció turística. 

• Augment de la inspecció i de les sancions per a l’oferta turística il•legal. 

• Increment substancial de l’import de l’ecotaxa. 

• Limitació severa d’entrada de vehicles, de creuers, amarraments i fondejos. 

Naturalment, són necessàries molt més actuacions, però consider que aquestes cinc són la veritable pedra de toc. Sempre cal donar un marge de confiança, però malauradament estic gairebé convençut que no les posaran en marxa. I si és així, el show de la Sra. Prohens es quedarà en això, en un show mediàtic per disfressar les seves intencions continuistes d’un model econòmic que ofega i expulsa els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears en general, i de Menorca en concret. Ara veurem, però por em fa que el Partit Popular, per desgràcia de tots, torni a mostrar el llautó.

Eduard Riudavets