Foc i fum

Foc i fum és el títol d’una obra de teatre costumista escrita en vers per Joan Benejam, que transcorre en els dies de Sant Joan i que és representada cada any durant les festes majors de Ciutadella… Però no és d’aquesta obra del que vull parlar avui, sinó del foc i fum que ha assolat aquest estiu bona part d’Espanya, i també d’Europa. En uns temps tan foscos com els que vivim actualment en el que desgraciadament tot val, han destapat la caixa dels trons i ens ha mostrat, una vegada més, que molts dels representants polítics d’aquest país no estan a l’alçada del que seria desitjable.

A principis del mes d’agost es varen produir arreu del territori espanyol una sèrie d’incendis forestals, alguns dels quals han estat actius molts de dies. Aquests han provocat que s’hagi cremat una superfície de més de 390.000 hectàrees de bosc i massa forestal, en alguns casos en terra especialment protegida com a parcs naturals.

Aquests mateixos incendis arribaren a poblacions que varen haver de ser evacuades abans de caure sota l’acció de les flames, fet que ha provocat que moltes famílies hagin perdut totes les seves pertinences sota el foc. A part d’això, també s'ha perdut de manera definitiva una part molt important del patrimoni públic material i natural. S'ha de fer especial menció a la pèrdua de vides humanes del personal de la lluita antiincendis.   

Aquesta situació ja s'anava advertint fa molt de temps per part dels professionals i tècnics en prevenció; que no han estat escoltats pels responsables polítics de torn. Fins i tot el responsable de medi ambient de Castella i Lleó, una de les principals comunitats afectades pels focs, havia dit públicament que mantenir els operatius de prevenció i vigilància durant tot l’any era un malbaratament de diners.

A més a més, el fet que aquests incendis s’hagin produït el mes d’agost, un mes vacacional per excel·lència, ha fet que gairebé tots els presidents de les comunitats autònomes afectades es trobessin de vacances fora de la seva comunitat i no reaccionaren fins passat molt temps. Així, vàrem poder veure astorats com la presidenta de la Comunitat de Madrid no interrompia les seves vacances a Miami mentre la seva comunitat patia alguns dels incendis més greus de la seva història. De la mateixa manera actuaren els presidents de Castella i Lleó o el d’Andalusia. Això sí, tornaren a temps per a presidir romeries o curses de braus.

A partir d’aquests moments tot el que ha anat passant no ha estat res més que un reguitzell de sobreactuacions per mirar d’espolsar-se les culpes. Una forma d’actuar que, vista des de fora, i tal com anem sabent coses, no fa sinó que provocar vergonya aliena i molta ràbia. Em puc imaginar el que deuen estar passant les persones i els professionals directament afectats quan veuen el lamentable espectacle representat pels dirigents polítics de torn.

Això és perquè la dreta espanyola del Partit Popular pareix haver decidit que l’estratègia a seguir és la de l’impresentable president de la Comunitat Valenciana Carlos Mazón. Recordem que ell, mentre que el País Valencià patia una de les pitjors inundacions de la història, feia deixadesa de les seves funcions i era incapaç de suspendre un “dinar” per a prendre el control d’una situació que acabà provocant 228 morts. Una estratègia basada a derivar les seves responsabilitats cap a altres administracions i fer veure que la cosa no anava amb ell.

Emperò la realitat és caparruda i acaba sortint a la llum. Així és com hem sabut que les comunitats afectades primerament no volien cedir la gestió dels incendis a l’administració de l’Estat perquè creien que ho podien controlar. Després es posaren a demanar més mitjans dels que tenen fins i tot a tota la Comunitat Europea; mentre s’ha sabut que per exemple Castella i Lleó tenia mitjans d’extinció d’incendis aturats per falta de personal capacitat per manejar-los, o que hi havia bombers professionals de vacances que demanaven la seva reincorporació immediata per ajudar en les tasques d’extinció i la seva petició era denegada per part dels responsables polítics del sector.

Fa fàstic veure com al principi alguns representants d’aquestes comunitats que agraïen públicament l’ajuda rebuda i la col·laboració de l’Estat eren obligats per la cúpula del partit a rectificar per tal d’intentar treure rèdit polític aprofitant una tragèdia com aquesta. La raó és que la dreta, basant-se en mentides, ha arribat a culpabilitzar dels incendis a tot el que no els agrada: des de l’agenda 2030, als moviments ecologistes, i a tot el que ara anomenen despectivament com a “moviments woke”.

L’acte final d’aquest sainet inaguantable el vàrem poder viure en la compareixença del president castellà a les corts de Castella i Lleó, on es presentà a la sessió plenària escortat per una quarantena de càrrecs del Partit Popular endiumenjats com si anessin a les noces d’una infanta per aplaudir les mentides i repartir-se culpes. Menys acceptar la seva pròpia, en reparteixen a tothom sense cap mena de vergonya.

Si visquéssim en una societat més humanitzada i manco polaritzada podríem ser optimistes i, com a mínim, tenir l’esperança que aprendríem la lliçó. És crucial tenir clar que davant la situació de canvi climàtic que patim resulta imprescindible millorar els sistemes de vigilància, prevenció i extinció d’incendis. En cas contrari, en pocs anys potser tindrem unes magnífiques corregudes de bous, subvencionades amb diners públics, enmig d’un país desèrtic.

Simó Ferrando