“La discriminació per l’edat”

Fa un mes, na Laura Anglada escrivia sobre “La humanització de l’era digital” i certament, aquesta nova manera d’informar-nos i comunicar-nos  a part de la “deshumanització” ha generat una gran desigualtat social en l’accés a les noves tecnologies, sobre tot, per part de la gent gran. L’edatisme, és la discriminació vers una persona per la seva edat i cada vegada veiem més pràctiques discriminatòries cap a aquest col·lectiu.

Un bon exemple és com els bancs, en els darrers anys, i emprant d’excusa la pandèmia, han canviat la forma d’atendre a les persones i han imposat la digitalització dels serveis a través de les noves tecnologies. Aquest fet ha suposat que moltes persones que no tenen capacitat o habilitat per fer servir les noves tecnologies quedin excloses socialment o necessitin el suport de familiars o amics per poder realitzar qualsevol gestió, fet que els priva d’independència i autonomia.

Certament d’una banda pot ser un avanç per alguns grups d’edat, però el problema és que no totes les persones han tingut accés a la digitalització ni ho han fet a un mateix ritme. Les persones majors tenien unes costums molt arrelades: anar al banc per retirar els diners de la pensió, fer consultes al taulell, actualitzar la llibreta, etc. i aquests comportaments quotidians, en poc temps, han deixat de poder-se fer. Segurament tots hem viscut alguna situació on una persona gran es veu apurada davant un caixer i cap empleat de l’entitat sortia a ajudar-la. Pels bancs, les persones grans no són un negoci: no se li donen hipoteques o crèdits, no són clients rendibles en assegurances, no solen consumir productes financers, etc. Sabem que els bancs són entitats privades i que tenen tota la llibertat per escollir com fer negoci, però exigir una mica més d’humanització hauria d’estar a les nostres mans…

S’han de dur a terme més accions i posar les eines necessàries per poder combatre aquesta bretxa que ha suposat aquesta marginació social i garantir a totes les persones una atenció digne dels serveis bancaris.

L’administració, hauria d’exigir uns mínims a les entitats bancàries, per tal de recuperar l’atenció personalitzada, al manco per aquelles persones  grans o que no poden fer ús de les tecnologies, perquè puguin ser informades, assessorades i acompanyades en la realització de qualsevol gestió.  Alguns ajuntaments ja han anunciat algunes accions, com la possibilitat d’incrementar l’impost dels caixers als bancs que no fomentin l’atenció personal, i algunes entitats bancàries han dit que estudiarien algunes millores, com l’increment de l’atenció telefònica… però està per veure si la inclusió de tothom esdevé una realitat.