“Poc a poc i amb bones”

Article opinió – Montse Morlà

“Poc a poc i amb bones”

Des de fa un temps, en faig una darrera l’altra: no sé a on he aparcat el cotxe, no record coses que m’han dit, m’equivoc fent gestions, don per entès alguna cosa que no era ver, i així cada dia.

Què em passa?. Em vaig tornant gran, faig les coses sense pensar, vull fer massa coses al mateix temps, tinc massa coses al cap…

He arribat a la conclusió que, hauria de viure pensant més en el que faig, sense frissar tant. Soc una persona inquieta, ambiciosa, activa, amb molta energia, de fet, no em fa falta prendre cafeïna per tirar endavant. Per açò faig les coses, potser, a un ritme massa elevat i m’equivoc sovint. A vegades tinc la sensació que visc en quantitat però no en qualitat. Que el temps se me’n va de les mans, que el vull aturar i no puc.

Potser una solució és el mindfulness. Traduït de l’anglès, atenció plena, en menorquí “poc a poc i amb bones”.

El mindfulness significa consciència plena, estar concentrada en el que fas, en el que vius, viure en plenitud el moment present, sense jutjar, sense fixar-te en el que fan o deixen de fer les altres persones.

Anem accelerades, vivim a un ritme que no ens deixa sentir, pensar, valorar els moments que estem vivint. Volem fer massa coses al mateix temps i ens adonem que el temps passa massa ràpid.

El mindfulness ens vol tornar apropar al més senzill, al que tenim més aprop, al que vivim en el moment present, sentir el nostre cos, la nostra ment, aturar el temps i sentir conscientment.

Es preocupen moltes coses, massa hi tot, d’aquí i d’allà. No podem preocupar-nos per tot, és impossible i no és sa per la nostra ment. Perdem la perspectiva. Necessitem parar i pensar, valorar i centrar-se en el que tenim més proper.

La filosofia mindfulness ens vol fer entendre que s’han de fer les coses una després de l’altra, en calma, concentració i consciència. És bàsic no jutjar, ni a una mateixa, ni a les altres persones. Has d’alliberar la ment d’elements que ens angoixen i pensar en el que estàs fent en el moment present, no en el que faràs (ho faig constantment) o en el que voldries fer.

A l’escola, també, volem fer masses coses, s’interrompen activitats per proposar-ne unes altres, entren i surten docents a les aules, entren i surten alumnes de les classes per anar a altres classes. Després volem que fillets i filletes estiguin atents i concentrats, mentre les persones adultes, no som capaces de fer-ho. Quina incoherència!

Per canviar la dinàmica, s’ha d’anar introduint en les activitats quotidianes l’atenció plena i la consciència del que estem fent.

És difícil aprendre a anar amb més calma, però el canvi no es fa d’un dia per l’altre, també t’has de donar temps, t’has d’equivocar i no t’has de retreure res. El més important és tenir la sensació que aprofites més el temps, que gaudeixes de la teva corporalitat, de la teva ment i del que t’envolta.

Podem començar, per exemple, quan ens posem a menjar.

Mòbil en silenci o desconnectat, seiem a la cadira amb bona postura corporal, ens duem el menjar a la boca, deixem el cobert al plat, assaborim cada mos, masteguem poc a poc, ensalivant i rosegant, sent conscients del que estem menjant, englotim.

Ens adonarem que menjar es convertirà en una activitat més plaent i tindrem una sensació diferent, com de més serenor.

Així podrem anar experimentant el “poc a poc i amb bones” en altres activitats: durant la higiene personal, anant a la feina, mentre comprem, durant la caminada diària, a ioga, a la feina, fent esport, amb la família, amb les amistats, per tot arreu.

Vos anim a provar-ho.

Salut!

Notícies relacionades

Segueix-nos

Twitter