Presons de lloguer

El president dels EUA n'ha tornat a fer una de grossa. Ha deportat 238 persones migrants, presumptes integrants de la “mara” veneçolana, Tren de Aragua, contravenint la prohibició d’un jutge federal que havia advertit l’Executiu en contra de la mesura anunciada i que, finalment, s’ha executat obrint un nou front de conflicte de Trump, ara amb els jutges.

La deportació dels veneçolans té com a destí el tristament famós sistema penitenciari d'El Salvador, conegut per les seves condicions extremes, però mostrat per l’administració del país centreamericà com la millor recepta per acabar amb l’amenaça dels “pandillers” que intenten controlar els carrers de països com El Salvador, Guatemala i Hondures, entre altres, i que tenen igualment una presència molt visible a algunes ciutats dels EUA, on es troben molt arrelades entre els migrants centreamericans a aquell país.

Una mostra del pes que aquestes colles de gent malfactora arriben a tenir és el fet que estudis recents ubiquen set bandes a Madrid, nodrits essencialment de joves migrants procedents majoritàriament d’Hondures i El Salvador. I que es calculen en centenars el número dels seus components, que s’enfronten periòdicament pel control de carrers i barris madrilenys en els quals tenen un clar protagonisme en la delinqüència.

Trump, desafiant la prohibició del jutge federal ha enviat els primers 238 veneçolans i Marco Rubio ha anunciat un següent vol amb una quantitat semblant. Tot en aplicació d’una llei nord-americana del segle XVIII, la Llei d’Enemics Estrangers, que sols s’havia utilitzat en moments crítics per la seguretat del país, com a la Primera i la Segona Guerra Mundial.

Les imatges de la vergonya

De fet, les imatges de la vergonyosa aplicació d’aquesta Llei al principi de la participació nord-americana en la segona Gran Guerra encara són objecte de debats i anàlisis.

En efecte, la detenció de milers de ciutadans d’origen japonès residents als EUA fa caure la cara de vergonya dels defensors de l’estat de dret i dels drets de les persones, recordant com uns ciutadans que no havien comès cap delicte que no fos el seu origen o la seva raça eren confinats en camps de concentració per la simple sospita, no fonamentada, de les seves simpaties cap a l’enemic japonès.

Per acabar-ho d’arrodonir, s’ha anunciat des de la Presidència del Govern d'El Salvador que l’acolliment dels deportats des dels EUA a la presó de màxima seguretat es duria a terme a canvi del pagament de 6 milions de dòlars per un any, un preu que el mateix Trump ha considerat just, afegint que aquesta remesa de deportats seria la primera, però no la darrera, obrint també la porta a deportar ciutadans nord-americans tot i que en aquests moments la llei ho prohibeix, i que amb això l’estalvi econòmic estava garantit si es té en compte el cost de gestió dels centres als EUA.

Un nou tipus de negoci

Davant la reacció mundial que ha suscitat aquesta notícia, el president salvadorenc ha reaccionat oferint les instal·lacions penitenciàries a qualsevol país del món interessat en “llogar” centres d’aquest tipus, amb la qual cosa semblaria que s’està obrint pas a un nou tipus de negoci, amb la peculiaritat que en tost de turistes es tracta de presos i en tost d’allotjaments hotelers es tracta de presons.

Unes presons, a El Salvador, que s’han fet famoses a tot el món per la duresa de les seves condicions, sense cap de les garanties pels interns que els organismes internacionals recomanen, en un estat d’aïllament absolut, sense que moltes vegades les mateixes famílies no coneguin com es troben els seus parents, ni tan sols si són vius o morts.

Unes presons que s’han denunciat per l’amuntegament dels presos que s’hi troben reclosos, en les que els presos han de fer feina per pagar-se el menjar i en les que hi han arribat a recloure joves a pesar de les denúncies que organitzacions defensores dels drets humans han fet.

I ara, s’hi vol afegir la presència de contingents de deportats provinents dels EUA, aquests primers d’origen veneçolà, però que poden arribar a venir de qualsevol part del món, segons la convidada del president d'El Salvador.

Em confés horroritzat per la deriva que va prenent el món, i en concret els EUA, i el meu horror no ve sols de conèixer aquests casos concrets, ve pel que solen tenir d’exemple les actuacions, per desbaratades que puguin semblar, dels països més poderosos del món. I quan m’atrevesc a sumar aquesta nova política de deportació de presos a la ja consagrada política de creació a l’estranger de centres de deportació de migrants que primer va impulsar la Gran Bretanya, i després iniciada a la Itàlia de Meloni, i que ara vol emparar Ursula von der Leyen, el meu horror es converteix en pànic.

Si vivim coses veurem.

Ramon Orfila i Pons