100 dies

En el món de la política és un clàssic, quan hi ha canvis de govern, deixar passar el que anomenen “cent dies de cortesia”. Es considera que aquest és un termini de temps suficient per veure cap a on van les polítiques dels nous governants i si aquestes són motiu de crítica, de preocupació, etc.

En el cas dels nous governs de la majoria d’entitats de les Illes Balears, la veritat és que aquests cent dies de gràcia han deixat no pocs motius de preocupació pels ciutadans i ciutadanes de la nostra comunitat. Res que no es pogués intuir veient com es formaven els diferents equips que a partir d’aquell moment havien d’entrar a gestionar el nostre govern autonòmic, els consells insulars, i els diferents ajuntaments de les illes.

Els recentment formats governs de dretes, com diem en bon menorquí, “han entrat amb ses maces de rompre”, cosa que es podia intuir veient com el partit popular s’entregava al radicalisme de Vox per tal de copar totes les institucions que fos possible a les Balears.

Així, en només cent dies hem pogut veure com el govern balear ha aprovat, entre altres coses, eliminar impostos, com el de successions, que afectaven majoritàriament les grans fortunes i tenidors, o com eliminaven les propostes de limitació dels preus dels lloguers de l’habitatge, mentre aprovaven al mateix temps, una amnistia urbanística que pretén, de facto, legalitzar cases il·legals construïdes moltes d’elles en sòl rústic; o fins i tot construir en alçada a sobre d’edificis ja existents sense diferenciar ni tan sols edificis històrics considerats com a BIC (Béns d’Interès Cultural).

Però la gran obsessió del nou govern balear i dels seus acòlits dels consells insulars i ajuntaments, venuts els primers com a moneda de canvi a Vox per tal de poder dir que no han entrat a formar part del govern balear, és sens dubte la cultura pròpia, i especialment la nostra llengua.

D’aquesta manera, en només cent dies de governs d’extrema dreta hem pogut veure i patir, exemples tan clars com un programa de festes, a Es Castell, on el batlle escrivia la seva salutació en una llengua inventada, que presumptament era “menorquí”; o com algunes xarxes socials d’entitats públiques han canviat també a una llengua inexistent patrocinada per entitats gonelles com són “sa fundació”. I això és només una petita mostra, d’una importància relativa, del que ens espera, però que en aquests moments està ja començant a passar.

De moment ja sabem que el govern balear ha decidit entregar al seu soci d’extrema dreta la gestió d’una nova “oficina de derechos lingüísticos” que ha de defensar els castellanoparlants de la “dictadura lingüística catalanista” que, com tots sabem, impera a la nostra comunitat.

Però la dèria de l’extrema dreta, conscient que té la paella pel mànec, continua i és insaciable. Després d’haver aconseguit l’eliminació del requisit del català a la sanitat, ara van per la resta de la funció pública i, si això no fos prou, a més a més ataquen pel front de l’educació: res més que pretenen segregar l’alumnat de les Balears en funció de la llengua que escullin per la seva educació i, fins i tot, s’han atrevit a reclamar que els alumnes que triïn el castellà com a llengua vehicular no hagin de donar res en català, i que els professors de les Illes Balears no hagin de conèixer la llengua pròpia de la terra per a poder exercir.

Davant aquestes peticions tan extremes i contràries a la constitució i a l’Estatut d’Autonomia, que defineixen ben clar el català com a llengua oficial de les Balears, el partit popular ha intentat quedar bé amb totes les parts i, després d’haver anunciat que ho farien ja a partir del pròxim curs, a darrera hora va presentar unes esmenes que diluïen una mica les peticions de màxims del soci de govern. El resultat ha sigut que, afortunadament, la proposta de Vox, de moment, no ha estat aprovada. A canvi d’això, el grup de Vox al parlament balear va votar en contra del sostre de despesa per al pròxim exercici i, per primera vegada en democràcia, perilla l’aprovació dels pressupostos de la comunitat autònoma.

I és que la presidenta del govern, tal com ella va confirmar en una entrevista recent, sap que està entre l'espasa i la paret. Per una banda, necessita els vots de Vox per a continuar governant, ja que s’ha mostrat, fins ara, incapaç de negociar amb ningú més; però, per altra banda, sap perfectament què li va passar al darrer president que va intentar menystenir la nostra llengua pròpia i ficar les mans en un sistema educatiu immersiu que funcionava. La presidenta és perfectament conscient de què es trobarà si continua atacant la nostra llengua i educació, i és que som molts i moltes els que no estem disposats a permetre que se’ns trepitgin els nostres drets lingüístics i que, si fa falta, tornarem a omplir els carrers amb les nostres reivindicacions, i això li fa pànic.

Només té les opcions de respectar l’Estatut d’Autonomia i la ,per a ells sacrosanta, constitució i protegir el català com a llengua pròpia de les Balears, intentant així arribar a acords de consens amb tots els partits representats en el parlament balear; o entregar-se obertament al xantatge de l’extrema dreta i originar, de nou, un conflicte social amb unes conseqüències ja conegudes i, per a ella, indesitjades. Si opta per la segona opció, no tinc cap dubte que la societat balear sabrà respondre i segur que nosaltres allà serem.