Palestina, cap a una nova "Nakba"

Cada vegada s'escampa més el convenciment que Israel cerca provocar una nova Nakba a Gaza, el desastre que el 1948 va significar el començament d'un èxode de palestins, que encara avui manté quasi 6 milions de refugiats repartits entre els estats àrabs veïns i explica els motius que Gaza, un territori petit, d'una superfície com mitja Menorca, albergui prop de 2,5 milions de persones, convertit en la zona més densament poblada del Planeta. Precisament per aconseguir aquest objectiu l'exercit d'Israel empeny els palestins de la Franja cap al sud, amb la justificació d'una major seguretat mentre continua bombardejant nord i sud en perfecta contradicció amb el relat que han anat construint. No és cap secret que l'actual govern de Netanyahu és el més radical de tota la història d'Israel, i que el primer ministre per poder governar no ha tingut més remei que pactar amb forces parlamentàries ultraortodoxes que freguen el feixisme en els seus postulats, nomenant ministres que defensen que el poble palestí no existeix i no amaguen l'objectiu a mitjà termini de construir el Gran Israel, ocupant la franja de Gaza, Cisjordània i fins i tot part de Jordània i Síria. Són els partits que han pressionat per tal que continuï la implantació de nous assentaments jueus a Cisjordània, fortificats i ubicats a zones d’interès estratègic per consolidar una ocupació creixent dels territoris destinats a la construcció de l'Estat Palestí previst als acords internacionals, que basen la solució al problema en la construcció de dos estats, amb fronteres reconegudes i respectades. El govern de Netanyahu és ben conscient que amb les dotzenes de nous assentaments és absolutament impossible construir un estat palestí a Cisjordània i més si tenim en compte que els nous colons, conscients que compten amb la protecció activa de l'exèrcit israelià, estan mantenint actituds molt violentes contra la població palestina que els envolta amb l’únic objectiu de crear un estat de terror que els indueixi a fugir cap a zones més segures deixant així camp lliure a noves ocupacions que es reprodueixen i es multipliquen, fent irreversible aquesta pràctica. I de la importància estratègica que Netanyahu ha donat a la creació constant dels nous assentaments en dona fe el fet que la prioritat assenyalada per a les forces armades ha consistit en la protecció dels nous colons descuidant els controls de les fronteres, i ara ha estat fortament criticat per una part dels mateixos militars d'Israel.

La política de terra cremada a Gaza per part d'Israel que bombardeja indiscriminadament habitatges, mesquites, escoles i hospitals pressionant la població civil per tal que es concentri en una zona encara més petita cercaria, per tant, fer impossible la vida a la franja fins al punt que no els quedés més sortida que un nou èxode cap a zones tan inhòspites com el desert del Neguev, dins Egipte, ubicats a uns camps de refugiats on malviurien fins a desaparèixer. Aquesta estratègia Israelí explicaria igualment el cruel setge, contrari a la norma internacional, amb el que volen rendir els palestins de Gaza per fam, sed i l'absència de medicaments o energia, vitals per poder sobreviure de tal manera que fins i tot quan Israel, pressionat per la comunitat internacional, ha acceptat obrir un corredor humanitari des d’Egipte, han limitat a 20 els camions amb subministraments bàsics que poden circular-hi. Una mesura que el president Biden ha volgut presentar com una conquesta humanitària quan sols representa la misèria d'un camió per cada 110.000 persones que estan fregant els límits de la resistència humana, entre els avisos dels organismes internacionals que s'està fregant la catàstrofe humanitària més absoluta.

Aquests dies una bona amiga ha estat mare, a un hospital públic a Menorca, i ens parlava de les bondats de la sanitat pública, amb tots els seus problemes, i no he pogut evitar pensar en la terrible situació de les parteres gazatianes que no compten ni amb llits hospitalaris, ni amb medicaments, ni menjar i ni tan sols aigua per rentar-se, i que estan destinades a parir els seus fills enmig dels bombardejos d'Israel que semblen no tenir fi ni límits i no he pogut evitar lamentar-me que la vida resulti tan injusta per una part de la població de la mateixa mar Mediterrània on vivim uns i altres. És evident, a la vista d'açò, que resultaria immoral mantenir-se en silenci sense caure en la complicitat amb aquest estat de coses, perquè almenys, entre tanta injustícia i sensació d'impotència, ens queden les paraules.

Es Mercadal, 23 d’Octubre del 2023

Ramon Orfila i Pons