En el termini establert, el PSM Més per Menorca va presentar al·legacions a la NTT (veure arxiu adjunt) en què, a més de destacar aspectes concrets que pensam que s’han de canviar, insistíem en un fet que ens sembla molt greu: els dubtes legals que, des del principi vam detectar (no oblidem que ja es van haver de treure de la Norma les famoses “Legitimacions”).
Els aspectes dubtosos són:
1. El PTI opta clarament per un model territorial basat en la protecció del sòl rústic, no permetent els usos residencials en el mateix. En canvi, la NTT, en permetre aquests usos, opta per un model territorial totalment diferent, la qual cosa implica una modificació de fet del Pla Territorial, a través, no obstant d’un instrument no adequat com és una NTT (que no hem d’oblidar que és una norma transitòria que hauria de ser cautelar), defugint, així, les exigències molt més garantistes que la llei preveu per a les modificacions o revisions d’un instrument d’ordenació territorial com és el PTI, la qual cosa podria implicar un frau de llei.
Així, la fórmula utilitzada per fer efectiva aquesta modificació, no és la d’una revisió del PTI o d’una modificació puntual del Pla, sinó que s’opta per fer-ho a través de l’aprovació d’una NTT que no és l’instrument adequat, ni compleix les exigències legals que són necessàries per a la modificació o revisió d’un instrument d’ordenació territorial com és el PTI, la qual cosa pot implicar, com ja hem dit, un frau de llei.
2. El PTI va optar per no permetre nous creixements de les zones turístiques, limitant la possibilitat de crear noves Àrees de Transició, de tal manera que sols fossin possibles al costat dels nuclis urbans tradicionals. Els tribunals han avalat aquesta opció com a perfectament legal.
La NTT delimita Àrees de Transició en una franja de 100 m al voltant dels nuclis turístics, amb la qual cosa es permet un creixement urbà considerable, quan l’oferta de sòl vacant a l’illa de Menorca continua sent prou gran com per permetre qualsevol creixement sense necessitat d’ampliacions territorials. Aquest creixement injustificat implica un increment clar de la capacitat de càrrega de l’illa, fet que pot alterar de forma irreversible la qualitat del medi i del paisatge, els recursos, etc, contradient la necessària sostenibilitat que ha de tenir una illa Reserva de Biosfera.
El PTI ha representat una opció clara en favor de la qualitat turística, incrementant les exigències de qualitat per permetre l’obertura de nous establiments turístics, de tal manera que sols permet els establiments hotelers de 4 i 5 estrelles i els unifamiliars. La NTT obre la porta a nous establiments plurifamiliars i hotels de menor qualitat, amb la qual cosa es torna a la situació anterior, amb conseqüències clares sobre el nivell de qualitat de l’oferta i amb unes afectacions ambientals intenses, en tant que es permet un increment considerable de les places turístiques, augmentant la capacitat de càrrega sobre el territori, a la vegada que es produeix un increment important del consum de recursos naturals.
3. La NTT imposa una aplicació directa del seu contingut, de tal manera que no sigui necessària l’adaptació dels instruments de planejament urbanístic a les seves disposicions, conculcant de manera deliberada el principi d’autonomia municipal.
4. La Norma Territorial Transitòria que vol aprovar el Consell Insular de Menorca obre la porta als ajuntaments de l’illa a recollir, en els seus planejaments, i en la categoria de sòl urbà, els assentaments en medi rural que considerin oportuns, qüestió que apunta, directament, a la conversió dels nuclis d’hortals (d’origen il•legal) que hi ha a Menorca en sòl urbà. I, en aquest sentit, la sentència des Guix, com ja hem manifestat en altres ocasions, és demolidora.
Convé recordar que l’origen d’aquesta sentència és un contenciós de l’Ajuntament d’Escorca (essent batle l’ara vicepresident del Govern Balear, Antonio Gómez) contra el Consell Insular de Mallorca el qual, a través d’una modificació del Pla Territorial Insular, va protegir l’àmbit des Guix (a la Serra de Tramuntana). Es Guix era una urbanització d’origen il·legal que l’Ajuntament d’Escorca, a les Normes Subsidiàries de 1993, va classificar com a sòl urbà, classificació que ara la Sentència en qüestió assenyala com a improcedent, ratificant en definitiva la decisió del PTI de Mallorca de protegir-ho com a sòl rústic, amb la categoria d’àrea rural d’interès paisatgístic.
Afirma el TSJIB que la classificació del sòl urbà, a diferència del que passa amb el sòl urbanitzable o no urbanitzable, no és una potestat discrecional: el sòl urbà ha de tenir un origen legal i ha de comptar amb els quatre serveis urbanístics bàsics (xarxa elèctrica, sanejament, subministrament d’aigua, vials). El Tribunal afirma que, en definitiva, no és possible fer un urbanisme a la carta.
5. D’altra banda, la Sentència des Guix recorda que les disposicions de la Llei 1/1991, d’espais naturals, tenen el caràcter de mínimes i que, en conseqüència, prevalen les determinacions dels plans d’ordenació territorial i dels instruments de planejament general que suposin una major protecció. Aquesta afirmació és fonamental en un moment en què el Partit Popular, a través de la Norma Territorial Transitòria, vol obrir la porta a actuacions urbanitzadores en àrees naturals d’especial interès (ANEI), a través del que denomina grans equipaments (que podran dur amb ells la construcció d’hotels de fins a 200 places), amb l’excusa que la llei de turisme permet fer-ho. De cap manera podem acceptar que es rebaixi la protecció dels espais naturals d’especial interès de Menorca.